Des de fa uns mesos es presenta a Caixaforum Barcelona Qu\u00e8 pensar-hi | qu\u00e8 desitjar | qu\u00e8 fer, una exposici\u00f3 expandida en el temps i presentada en tres parts. Qu\u00e8 pensar, qu\u00e8 voleu i qu\u00e8 fer s\u00f3n els t\u00edtols de les tres mostres consecutives que exploren la funci\u00f3 que l’art pot tenir en un present marcat per la redefinici\u00f3 a tots els nivells. Rosa Mart\u00ednez \u00e9s la comiss\u00e0ria d’aquest projecte, per al qual ha treballat amb obres de la col\u00b7lecci\u00f3 de \u201cla Caixa\u201d alhora que n’ha incorporat d’altres que funcionen com a suggeriments de compra. Una estrat\u00e8gia molt semblant a la que Kaspar K\u00f6nig va realitzar a la seva primera exposici\u00f3 com a director del Ludwig Museum a Col\u00f2nia, titulada Museum unserer W\u00fcnschen (El museu dels nostres desitjos, 2001) i en qu\u00e8 va exposar totes aquelles obres que al seu parer haurien de formar part de la col\u00b7lecci\u00f3 del museu. Quins millors arguments per conv\u00e8ncer un comit\u00e8 d’adquisicions a veure les obres in situ perfectament instal\u00b7lades?<\/p>\n
Com \u00e9s habitual en el seu treball, Rosa Mart\u00ednez no realitza exposicions de tesi susudes, ni \u00e9s molt donada a presentar arxius de documents, sin\u00f3 que ent\u00e9n el seu treball com el de la mediadora que crea el context perqu\u00e8 les propostes art\u00edstiques es presentin de la millor manera possible. Mart\u00ednez valora tot all\u00f2 que de presencial i experiencial pot aportar l’art, com una cosa viva que ens permet reflexionar sobre el nostre present.<\/p>\n
La traject\u00f2ria de Rosa Mart\u00ednez \u00e9s llarga i s\u00f2lida. Va ser comiss\u00e0ria estrella i habitual en biennals internacionals, comen\u00e7ant per la primera edici\u00f3 de Manifesta (1996) a Rotterdam, Istanbul (1997) o Moscou (2005 i 2007), entre d’altres. Tamb\u00e9 va ser comiss\u00e0ria del Pavell\u00f3 Espanyol a la Biennal de Ven\u00e8cia, l’any 2003, amb Santiago Sierra, el projecte del qual va deixar el pavell\u00f3 en runes, alhora que impedia l’entrada a tot aquell no posse\u00efdor d’un carnet d’identitat espanyol, de manera que un ampli percentatge de visitants en aquest esdeveniment basat en pavellons nacionals quedava excl\u00f2s. De nou, la comiss\u00e0ria contribu\u00efa a crear la millor situaci\u00f3 possible perqu\u00e8 el projecte art\u00edstic es pogu\u00e9s dur a terme.<\/p>\n
I una altra dada que val la pena recordar aqu\u00ed, Mart\u00ednez va ser la directora de la Biennal de la Mediterr\u00e0nia entre els anys 1988 i 1992. Aquesta va ser una biennal impulsada des de Barcelona i centrada en l’art emergent, que va treballar aspectes com la multidisciplinarietat i els intercanvis entre diferents ciutats d’una zona geogr\u00e0fica concreta. Amb for\u00e7a poca visi\u00f3 de futur, va ser cancel\u00b7lada per donar pas als grans plans de la Barcelona’92. Per\u00f2 aquesta \u00e9s una altra hist\u00f2ria que ja no dep\u00e8n del comissariat, encara que l’afecti.<\/p>\n
[Article publicat a Bonart, 2013]<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Des de fa uns mesos es presenta a Caixaforum Barcelona Qu\u00e8 pensar-hi | qu\u00e8 desitjar | qu\u00e8 fer, una exposici\u00f3 expandida en el temps i presentada en tres parts. Qu\u00e8 pensar, qu\u00e8 voleu i qu\u00e8 fer s\u00f3n els t\u00edtols de les tres mostres consecutives que exploren la funci\u00f3 que l’art pot tenir en un present […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"inline_featured_image":false,"footnotes":""},"categories":[27],"tags":[],"class_list":["post-1002","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-textos-ca"],"yoast_head":"\n