Cent dies \u00e9s el temps estipulat per a avaluar la gesti\u00f3 d’un nou govern. Cent dies s\u00f3n els que dura documenta. Documenta, que presenta enguany el seu *treceava edici\u00f3, \u00e9s un dels esdeveniments art\u00edstics m\u00e9s antics i prestigiosos, encara que potser el model est\u00e0 esgotat i necessita redefinici\u00f3 urgent.<\/p>\n
Documenta es va fundar l’any 1955 a la ciutat alemanya de Kassel, amb l’objectiu de reconstruir i reactivar la ciutat, com una exposici\u00f3 d’art que va acompanyar a una fira nacional d’horticultura. Les quatre primeres edicions (celebrades en els anys 1955, 1959, 1964 i 1968) van ser dirigides pel pintor, arquitecte i dissenyador Arnold *Bode i es van consolidar com un lloc de presentaci\u00f3 d’art. En 1972 Harald *Szeemann presa les regnes i obre l’esdeveniment a les pr\u00e0ctiques conceptuals. Durant els cent dies de documenta 5, Joseph *Beuys va crear una oficina per a la \u201cOrganitzaci\u00f3 de la democr\u00e0cia directa a trav\u00e9s del plebiscit\u201d, amb trobades i debats.<\/p>\n
*Manfred *Schneckenburger, director art\u00edstic de documenta 6 (1977) i 8 (1987), va incorporar dos aspectes claus, encara no prou reconeguts: l’arquitectura i el disseny en relaci\u00f3 a les arts visuals, i l’expansi\u00f3 de les intervencions art\u00edstiques per la ciutat. Documenta 7 (1982) es va centrar en la pintura i documenta 9 en les localitzacions diverses.<\/p>\n
La Documenta 10 de Catherine David va marcar una fita, centrada en q\u00fcestions pol\u00edtiques, va ampliar el mapa geopol\u00edtic, al mateix temps que subratllava la idea *beuysiana dels 100 dies de debats. Documenta 11 (2002) va sorgir en l’era de la globalitzaci\u00f3 i la multiculturalitat. Comissariada per *Okwui *Enwezor i un ampli equip de comissaris associats va ser conscient de la necessitat de revisar el seu propi passat. La seva p\u00e0gina web va recuperar la hist\u00f2ria de la pr\u00f2pia instituci\u00f3. La documenta 12 (2007), comissariada per Roger M. *Buerghel va tenir un car\u00e0cter m\u00e9s *autoreflexivo i autista.<\/p>\n
I arribem a documenta 13. De moment observem amb curiositat que des del seu web \u00e9s impossible accedir a l’arxiu de documenta, per\u00f2 que la p\u00e0gina \u00e9s un arxiu inabastable que recull tot el proc\u00e9s de recerca aix\u00ed com nombroses v\u00eddeo-entrevistes. Observem tamb\u00e9 que la llista ja no \u00e9s nom\u00e9s d’artistes sin\u00f3 d’escriptors, pensadors i altres agents. Pot la proliferaci\u00f3 indicar falta de concreci\u00f3? Quin paper pot jugar un esdeveniment d’aquestes caracter\u00edstiques en un m\u00f3n en el qual ja no pot existir una sola refer\u00e8ncia? Quina \u00e9s la seva relaci\u00f3 de depend\u00e8ncia amb el mercat? Pot el context d’aquesta macroestructura impulsar una reflexi\u00f3 rellevant sobre el m\u00f3n en qu\u00e8 vivim? En 100 dies, algunes respostes.<\/p>\n
[Article publicat a Bonart, 2012]<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Cent dies \u00e9s el temps estipulat per a avaluar la gesti\u00f3 d’un nou govern. Cent dies s\u00f3n els que dura documenta. Documenta, que presenta enguany el seu *treceava edici\u00f3, \u00e9s un dels esdeveniments art\u00edstics m\u00e9s antics i prestigiosos, encara que potser el model est\u00e0 esgotat i necessita redefinici\u00f3 urgent. Documenta es va fundar l’any 1955 […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"inline_featured_image":false,"footnotes":""},"categories":[27],"tags":[],"class_list":["post-1042","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-textos-ca"],"yoast_head":"\n