“Als anys 80, el sistema de l’art s’estava transformant”, explicava Muntadas en una entrevista mantinguda amb Anne B\u00e9nichou, \u201cal m\u00f3n de l’art existeix, d’una banda, el treball de l’artista i tot all\u00f2 que comporta la producci\u00f3 de l’obra, i de l’altra, el sistema que constitueix l’entorn de la intermediaci\u00f3; la difusi\u00f3, la venda, el col\u00b7leccionisme, la distribuci\u00f3, tot all\u00f2 que afecta la visibilitat posterior del projecte. Els anys vuitanta representen un per\u00edode molt concret en qu\u00e8 alguns intermediaris van ocupar un poder excessiu i van tenir una visibilitat exagerada. Per aix\u00f2 volia entendre com s’havia arribat a una situaci\u00f3 com aquesta\u201d. I per aix\u00f2 va comen\u00e7ar a entrevistar nombrosos agents implicats en el m\u00f3n de l’art (galeristes, col\u00b7leccionistes, cr\u00edtics, comissaris, responsables d’institucions, educadors, periodistes) i els va gravar en v\u00eddeo al llarg de m\u00e9s de 200 hores. El resultat va ser Between the Frames, una instal\u00b7laci\u00f3 que el Between the Frames: The Forum (Barcelona), 1983-1993.
\nDividit en diversos cap\u00edtols-sales en qu\u00e8 es poden visionar el treball editat, criden l’atenci\u00f3 algunes declaracions: el pragmatisme del sector galer\u00edstic (arrogant en el cas d’Ileana Sonnabend \u201cEl que jo crec que \u00e9s bo ho ha de ser tamb\u00e9 per a altres persones\u201d, o el realisme de Marian Goodman, que subratlla que l’aspecte rom\u00e0; la varietat de postures per definir la instituci\u00f3 (des del museu com a lloc de recerca de l’art i les idees del nostre temps proposat per Marcia Tucker, fins al museu com a punt de relaci\u00f3 amb la hist\u00f2ria defensat per Kaspar K\u00f6nig, passant pel lloc que comparteix la mirada amb l’artista de Pontus Hulten) o el paper del cr\u00edtic i dels media (\u201cLos media\u201d).<\/p>\n
Als ant\u00edpodes d’aquestes reflexions, els estudiants d’hist\u00f2ria de l’art de la Facultat de Geografia i Hist\u00f2ria de la Universitat de Barcelona rebien a finals dels 80 un input ben diferent. Mentre Miquel Barcel\u00f3 triomfava en l’escena art\u00edstica, les classes d’\u201cart del segle XX\u201d i d’\u201c\u00faltimes tend\u00e8ncies de l’art\u201d continuaven basades en gaireb\u00e9 esva\u00efdes diapositives de Dal\u00ed o l’informalisme que, si no recordo, va ser la tend\u00e8ncia m\u00e9s contempor\u00e0nia a qu\u00e8 es va poder arribar. Fi del par\u00e8ntesi.<\/p>\n
Tornem a Muntadas, que completa el seu treball amb un ep\u00edleg que recull contundents declaracions d’artistes: \u201cL’art ha esdevingut un valor immobiliari\u201d (Dan Graham), \u201cNo hi ha hagut un desenvolupament org\u00e0nic de l’art a la nostra societat\u201d(Joseph Beuys). No hi ha dubte que el sistema de l’art actual \u00e9s deutor del que es va gestar als vuitanta, per\u00f2 tamb\u00e9 del p\u00f2sit de d\u00e8cades anteriors. Amb una difer\u00e8ncia: ning\u00fa no \u00e9s innocent i els esquemes de productivitat i efic\u00e0cia que imperen en altres \u00e0mbits han estat assimilats tamb\u00e9 per l’art.<\/p>\n
[Article publicat a Bonart, 2011]<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
“Als anys 80, el sistema de l’art s’estava transformant”, explicava Muntadas en una entrevista mantinguda amb Anne B\u00e9nichou, \u201cal m\u00f3n de l’art existeix, d’una banda, el treball de l’artista i tot all\u00f2 que comporta la producci\u00f3 de l’obra, i de l’altra, el sistema que constitueix l’entorn de la intermediaci\u00f3; la difusi\u00f3, la venda, el col\u00b7leccionisme, […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"inline_featured_image":false,"footnotes":""},"categories":[27],"tags":[],"class_list":["post-1058","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-textos-ca"],"yoast_head":"\n