Com es construeix la mem\u00f2ria? quin paper hi juga a l’hora de crear i entendre una hist\u00f2ria? quins mecanismes determinen la construcci\u00f3 de la realitat? Hi ha tota una l\u00ednia de treballs recents en art contemporani que exploren aquests aspectes: la mem\u00f2ria i les seves ambig\u00fcitats, l’autenticitat, l’experi\u00e8ncia i el registre, com s’escriu la hist\u00f2ria i com transcendeix, les nocions de secret, rumor i transmissi\u00f3 oral. Artistes com Mario Garc\u00eda Torres, Dora Garcia, Francis Al\u00ffs, Christian Jankowski i Omer Fast, entre molts altres, treballen a partir de la idea de relat i de narraci\u00f3 en qu\u00e8 realitat i ficci\u00f3 sovint s’entrecreuen i dilueixen.<\/p>\n
D’Omer Fast es pot veure aquests dies una exposici\u00f3 a Caixaforum de Barcelona. Fast es va donar a con\u00e8ixer internacionalment amb la v\u00eddeo instal\u00b7laci\u00f3 Spielberg’s List (2003), per a la qual va entrevistar persones que van participar com a extres a la pel\u00b7l\u00edcula de Steven Spielberg, La llista de Schindler. El film de Spielberg va rodar exteriors a Crac\u00f2via i va comptar amb nombrosos extres locals. Utilitzant un format documental, Omer Fast recollia aquests testimonis, en qu\u00e8 els extres explicaven les seves viv\u00e8ncies en relaci\u00f3 amb el film, per\u00f2 tamb\u00e9 en alguns casos als fets reals, i els barrejava amb imatges dels camps de concentraci\u00f3 originals combinant-les amb parts del decorat que els recreava, de manera que autom\u00e0ticament es creaven diferents nivells narratius.<\/p>\n
A Casting (2007), una de les dues videoinstal\u00b7lacions que es mostren a Caixaforum, l’artista continua dibuixant creus entre la realitat, la mem\u00f2ria i la ficci\u00f3. C\u00e0sting se centra en el testimoni d’un soldat americ\u00e0 a la guerra de l’Iraq. Un fet fortu\u00eft, el tret a un civil i, paral\u00b7lelament un roman\u00e7 desafortunat a Alemanya s\u00f3n els fets narrats pel soldat. Mentre sentim la veu (i el veiem en una de les pantalles), la part central de la instal\u00b7laci\u00f3 recrea aquest relat i potencia el seu aspecte de ficci\u00f3, en situar l’acci\u00f3 en un c\u00e0sting.<\/p>\n
Al seu llibre Storytelling. La m\u00e0quina de fabricar hist\u00f2ries i formatar la ment, Christian Salmon defensa que all\u00f2 que entenem per realitat cada cop es confon m\u00e9s amb la ficci\u00f3. El llibre mostra com es construeix, al costat de la realitat, un nou ordre del relat, un ordre fictici que substitueix la realitat i assenyala l’exist\u00e8ncia d’un storytelling del management financer o un storytelling del m\u00e0rqueting. Ell mateix explicava en una entrevista: “Si parlem de pol\u00edtica, \u00e9s el mateix. Els pol\u00edtics no argumenten, no obren un debat, sin\u00f3 un teatre, una hist\u00f2ria. Storytelling: expliquen un conte. John McCain ha escrit un llibre, Faith of my fathers (La fe dels meus pares), i Obama titula el seu Dreams from my fa. agradi m\u00e9s Obama, la veritat \u00e9s que tots dos presenten un teatre virtual, una cadena de postures que obeeixen als mateixos codis: storyline, timing, framing, networking\u2026”.<\/p>\n
<\/p>\n
[Article publicat a Bonart, 2011]<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Com es construeix la mem\u00f2ria? quin paper hi juga a l’hora de crear i entendre una hist\u00f2ria? quins mecanismes determinen la construcci\u00f3 de la realitat? Hi ha tota una l\u00ednia de treballs recents en art contemporani que exploren aquests aspectes: la mem\u00f2ria i les seves ambig\u00fcitats, l’autenticitat, l’experi\u00e8ncia i el registre, com s’escriu la hist\u00f2ria […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"inline_featured_image":false,"footnotes":""},"categories":[27],"tags":[],"class_list":["post-1072","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-textos-ca"],"yoast_head":"\n