Una fira d’art no \u00e9s nom\u00e9s mercat pur i dur, sin\u00f3 que implica moltes coses m\u00e9s. De fet, entre una fira i una biennal d’art s’estableixen multitud de conflu\u00e8ncies. Com a mostra, un exemple: l’any 2007 van coincidir a Europa quatre esdeveniments de primera magnitud: el *Skulptur *Projekte *M\u00fcnster, Documenta, la Biennal de Ven\u00e8cia i *Art *Basel. El mes de juny es va iniciar amb la fira d’art de Basilea i a continuaci\u00f3 es van anar succeint les inauguracions dels altres esdeveniments en un lapse de temps de dues setmanes. La visita successiva a Basilea i Documenta va ser reveladora de l’ambig\u00fcitat de les atribucions i funcions de tots dos esdeveniments. Mentre que en la secci\u00f3 *Unlimited de *Art *Basel s’exhibien arriscades instal\u00b7lacions, en *Documenta es presentaven obres que sense problemes haguessin pogut incorporar-se a l’estand de qualsevol fira.<\/p>\n
Les fires compleixen un paper important en el panorama de l’art actual, per\u00f2 no totes les fires s\u00f3n *Art *Basel ni *Frieze. Una fira \u00e9s un moment de trobada entre professionals, de calibratge del mercat i de presentaci\u00f3 galer\u00edstica. Les din\u00e0miques del m\u00f3n de l’art han canviat radicalment, des de les pr\u00e0ctiques art\u00edstiques, fins a la manera de presentar, comunicar, distribuir, col\u00b7leccionar i, per descomptat, comercialitzar. El paper de les fires s’ha tornat molt m\u00e9s complex. I a aix\u00f2 hem d’afegir la seva proliferaci\u00f3. La compet\u00e8ncia \u00e9s fero\u00e7.<\/p>\n
Les fires que funcionen s\u00f3n les que tenen una llarga hist\u00f2ria i un pes espec\u00edfic important, com l’esmentada *Art *Basel o les de creaci\u00f3 m\u00e9s recent que han sabut definir la seva especificitat i posicionament, com *Frieze. Unes altres s’han reinventat com *Artissima. Vaga dir que corresponen a contextos que compten amb un teixit art\u00edstic i cultural consolidats.<\/p>\n
Del que no hi ha dubte \u00e9s que el model ARC havia quedat obsolet, i els enormes passadissos buits de fa un any el retrataven a la perfecci\u00f3: una estructura monumental (per\u00f2 sense el pes muse\u00edstic de *Basel), una laxa selecci\u00f3 de galeries participants, uns programes comissariats discrets i un balan\u00e7 econ\u00f2mic que es quadrava a partir de compres institucionals que es formalitzaven durant els dies de la fira… Carlos *Urroz, el seu nou director, declarava res m\u00e9s ser nomenat que el primer que anava a fer era reduir espai i nombre de participants.<\/p>\n
Dinamisme, noves idees, millor comunicaci\u00f3, agilitat, flu\u00efdesa de visitants i professionals, trobades, f\u00f2rums. Per\u00f2 tot en la seva justa mesura. La gran escala ja no serveix ni els p\u00fablics majoritaris tampoc. Una fira pot ser el lloc ideal o ha de contribuir a crear la situaci\u00f3 ideal per a comprar, per a prendre el pols a l’actualitat de l’art, per a descobrir, per a confirmar, per a recollir elements de reflexi\u00f3, per a trobar-se, per a veure, per a deixar-se veure, per a debatre, per a sortir i, last but not least, per a convertir-se en una cita ineludible que ens porti anualment a una ciutat determinada, per a revisitar-la i gaudir de la seva oferta cultural i d’oci.<\/p>\n
[Article publicat a Bonart, 2011]<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Una fira d’art no \u00e9s nom\u00e9s mercat pur i dur, sin\u00f3 que implica moltes coses m\u00e9s. De fet, entre una fira i una biennal d’art s’estableixen multitud de conflu\u00e8ncies. Com a mostra, un exemple: l’any 2007 van coincidir a Europa quatre esdeveniments de primera magnitud: el *Skulptur *Projekte *M\u00fcnster, Documenta, la Biennal de Ven\u00e8cia i […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"inline_featured_image":false,"footnotes":""},"categories":[27],"tags":[],"class_list":["post-1076","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-textos-ca"],"yoast_head":"\n