Assenyalar, mostrar, indicar, informar, apuntar, subratllar, guiar… Sembla ser que aquesta \u00e9s la clau en una societat saturada d’informaci\u00f3, en la qual el problema no \u00e9s tant l’acc\u00e9s sin\u00f3 la descodificaci\u00f3. Els llistats, els resums i les classificacions semblen donar-nos una mica d’ordre i d’estabilitat, encara que sapiguem que les f\u00f3rmules tipus “els 40 principals” responen a motivacions purament comercials. Potser per aix\u00f2 alguns artistes s’han encarregat d’evidenciar l’absurd de qualsevol tipus de classificaci\u00f3 o llistat. \u00c9s el cas de les taxonomies de Claude *Closky (inventaris dels primers mil n\u00fameros ordenats alfab\u00e8ticament) o els llistats d’Ignasi *Aball\u00ed (d’artistes, cinema o diners en els quals es limita a retallar del peri\u00f2dic la paraula en q\u00fcesti\u00f3 per a compondre aquests llistats).<\/p>\n
Sabem que \u00e9s absurd per\u00f2 tamb\u00e9 necessitem guies r\u00e0pides que puguem llegir en diagonal i que dibuixin una cartografia del “aqu\u00ed i ara”: del panorama art\u00edstic internacional, de v\u00eddeo-artistes, d’artistes emergents, d’artistes globals, i d’un sense fi de possibilitats. Algunes editorials ho saben. *Taschen va actualitzant gaireb\u00e9 anualment els seus volums de “100 *Contemporary *Artists”, en els quals en una p\u00e0gina trobem la informaci\u00f3 b\u00e0sica que necessitem per a poder parlar amb propietat d’algun artista: fotografia de l’artista, imatge d’una obra i un breu text que resumeix el seu treball de manera clara i precisa. *Phaidon continua reinventant-se des que va comen\u00e7ar en 1998 amb “*Cream”, “*an *authoritative *view *on *the *art *world *of *today *and *tomorrow”, va seguir amb “*Fresh *Cream” (2000), “*an indispensable *guide *to 100 *cutting-*edge *artists *worldwide; “*Cream3” (2003), “Hissi:*Cream” (2007), “a global *survey *of *some *of *the *most *significant *emerging *artists *working *today” i recentment “*Creamier”, en el qual posicionen tamb\u00e9 a aquells que fan la selecci\u00f3: “10 *Curators, 100 *Contemporary *Artists, 10 *Sources”. *Exit *Express tamb\u00e9 intenta convertir-se en un referent amb “100 Artistes Espanyols” i “100 Videoartistes”.<\/p>\n
Els biennals (i els seus cat\u00e0legs) tamb\u00e9 acaben convertint-se en guies de refer\u00e8ncia per a descobrir, fixar-se o seguir la traject\u00f2ria dels artistes. Ven\u00e8cia, Documenta, *Manifesta, Liverpool, *Sao Paulo sovint semblen un tauler del joc de l’oca en el qual els artistes van “d’oca a oca”. Aquesta insist\u00e8ncia per part dels comissaris pot respondre a motius ben diversos que poden anar des d’un veritable inter\u00e8s per el\/la artista, a la necessitat de jugar a cap segur, passant per abs\u00e8ncia de recerca, falta d’imaginaci\u00f3, inseguretat o, simplement, mandra.<\/p>\n
Si una exposici\u00f3 o una edici\u00f3 d’una biennal pot ser o no un referent en el futur \u00e9s una cosa impossible de preveure i que nom\u00e9s el temps confirmar\u00e0. Aix\u00ed va succeir amb “*When *attitudes *become *Form” comissariada l’any 1969 per Harald *Szeemann o amb “*Anys 90. *Dist\u00e0ncia *zero” comissariada l’any 1994 per Jos\u00e9 Luis Brea.<\/p>\n
[Article publicat a Bonart, 2010]<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Assenyalar, mostrar, indicar, informar, apuntar, subratllar, guiar… Sembla ser que aquesta \u00e9s la clau en una societat saturada d’informaci\u00f3, en la qual el problema no \u00e9s tant l’acc\u00e9s sin\u00f3 la descodificaci\u00f3. Els llistats, els resums i les classificacions semblen donar-nos una mica d’ordre i d’estabilitat, encara que sapiguem que les f\u00f3rmules tipus “els 40 principals” […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"inline_featured_image":false,"footnotes":""},"categories":[27],"tags":[],"class_list":["post-1088","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-textos-ca"],"yoast_head":"\n