Mesurar \u00e9s una manera de con\u00e8ixer la magnitud de les coses, de controlar, de posar ordre. Una novel\u00b7la recent de Daniel *Kehlmann, El mesurament del m\u00f3n, presa com a protagonistes a dos personatges hist\u00f2rics, el matem\u00e0tic *Carl Friedrich Gauss, partidari de l’abstracci\u00f3 i de la deducci\u00f3 l\u00f2gica i l’astr\u00f2nom Alexander *von *Humbolt, naturalista i incansable explorador. A pesar que representen dues maneres de concebre el coneixement cient\u00edfic, tots dos compartien una obsessi\u00f3: mesurar el m\u00f3n. Per\u00f2 no fa falta remetre’ns a la transici\u00f3 entre els segles XVIII i XIX per a parlar d’ordre, de mesuraments i, sobretot, d’obsessions. En un present profundament marcat per la mania per l’efectivitat i per l’economia del temps (i, per qu\u00e8 no dir-ho aqu\u00ed, per l’estandarditzaci\u00f3 i la mediatitzaci\u00f3), la reivindicaci\u00f3 d’espais, valors i l\u00f2giques personals, pot generar noves maneres de veure les coses, de q\u00fcestionar el m\u00f3n o, simplement, d’abordar-lo, oposar-se o evadir-se d’ell.<\/p>\n
Existeix tota una genealogia d’artistes que amb la seva l\u00ednia de treball q\u00fcestionen la noci\u00f3 d’ordre, mostren que altres l\u00f2giques s\u00f3n possibles o evidencien l’absurd de l’economia del temps. En *Paradox *of Praxi 1. *Sometimes *doing *something *leads *to *nothing (1997), Francis *Al\u00ffs recorria un bon tram de la ciutat de M\u00e8xic, empenyent un pesat bloc de gel la grand\u00e0ria del qual anava reduint-se gradualment fins a desapar\u00e8ixer per complet. Literalment, “a vegades fer alguna cosa no porta a res”. L’artista franc\u00e8s Claude *Closky, per part seva, construeix taxonomies o, per contra, destrueix sistemes en concloure que la seva l\u00f2gica \u00e9s absurda. Fa, per exemple, inventaris: els primers mil n\u00fameros classificats alfab\u00e8ticament (Els 1000 premiers noms *class\u00e9s parell *ordre *alphab\u00e9tique, 1989); numera els *cuadritos d’un bloc quadriculat o enuncia els noms que figuren en una guia telef\u00f2nica (8633 *personnes que *je *ne *connais *pas *\u00e0 *D\u00f4le, 1993).<\/p>\n
Des dels *Trois *stoppages *\u00e9talon (1913-14) amb els quals *Duchamp va crear, com si d’un acudit es tract\u00e9s, una nova imatge de la unitat de mesura, nombrosos artistes utilitzen les seves pr\u00f2pies unitats subjectives de mesura, com Stanley *Brouwn, o detallen les diferents mesures, com la de la successi\u00f3 de teles de *Mel *Bochner com a representaci\u00f3 “del m\u00f3n com una fantasia de veritat quantificable”.<\/p>\n
No hi ha dubte que Daniel *Jacoby pertany a aquesta genealogia d’artistes que busca aproximar-se al m\u00f3n des de punts de vista in\u00e8dits o poc habituals, posant en evid\u00e8ncia el mode en qu\u00e8, a partir d’una determinada escala de valors, estructurem els nostres entorns, carregant-los de sentit i d’autoritat. Com *Duchamp, *Brouwn, *Bochner, *Al\u00ffs o Simon *Starling, Daniel *Jacoby vol mostrar com aquests valors poden ser trastocats, q\u00fcestionats i, en qualsevol cas, no acceptats com a absoluts. El seu treball es basa en la necessitat de posar en q\u00fcesti\u00f3 els par\u00e0metres i els valors assumits.<\/p>\n
Amb una voluntat tan l\u00fadica com obsessiva, *Jacoby es recrea en esfor\u00e7os improductius, en coneixements f\u00fatils. Defineix sistemes i metodologies, construeix taxonomies i identifica un ordre en sistemes amorfs. En Pron\u00f2stic del temps del 20 de Febrer per als pr\u00f2xims 100 anys va comptar amb la col\u00b7laboraci\u00f3 del Departament d’Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona per a elaborar un pron\u00f2stic per al dia 20 de febrer (data que coincidia amb la seva inauguraci\u00f3 a Mollet del Vall\u00e9s) dels pr\u00f2xims 100 anys. Va fer reedicions musicals i videogr\u00e0fiques a partir de les vegades en qu\u00e8 apareixia la paraula “*you” (79 vegades) en l’\u00e0lbum *Abbey *Road dels Beatles (79 vegades “*you” en l’\u00e0lbum *Abbey *Road), la paraula “no” en La Taronja Mec\u00e0nica (*Clockwork Orange) de Stanley Kubrick (271 vegades “no” en “La taronja mec\u00e0nica”) o tot un repertori de termes en rigor\u00f3s ordre alfab\u00e8tic (iniciat amb l’A de “actes” i finalitzat amb la Z “*zamora”, passant per “\u00e8tica”, “felicitar-nos” i, per descomptat, “jo”) a partir d’un fragment d’un discurs del President Hugo Ch\u00e1vez (Extractes del discurs del President Hugo Ch\u00e1vez el 3 de desembre de 2007, en ordre alfab\u00e8tic). Seguint aquesta idea de creaci\u00f3 d’ordre basat en criteris que no s’ajusten als est\u00e0ndards, en un treball recent, *F\u00fcr *Eloise de Ludwig van Beethoven en ordre de to, les notes de la pe\u00e7a de piano composta per Beethoven s\u00f3n ordenades a partir de par\u00e0metres diferents als de la composici\u00f3 original: en aquest cas, ja no es tracta de transmetre i evocar emocions mitjan\u00e7ant una melodia com va fer el seu autor, sin\u00f3 reordenar les notes comen\u00e7ant pel to m\u00e9s baix per a progressivament arribar a la nota m\u00e9s alta. Un ordre, de menys a m\u00e9s, que l’artista tamb\u00e9 utilitzava d’una manera m\u00e9s f\u00edsica en instal\u00b7lar 894 documents del Centre de Documentaci\u00f3 Juvenil per ordre d’altura, donant lloc a una instal\u00b7laci\u00f3 de clars referents minimalistes. En tots aquests treballs *Jacoby sembla insistir que un altre tipus d’ordre \u00e9s possible.<\/p>\n
Aix\u00ed mateix, es va plantejar “dimensionar” els conceptes de “gran” i “petit”. De qu\u00e8 parlem quan diem que alguna cosa \u00e9s gran? En relaci\u00f3 a qu\u00e8? Com ho quantifiquem? Podem relacionar gran amb una paella immensa per a tres-cents comensals o amb un transatl\u00e0ntic capa\u00e7 d’acollir a milers de passatgers i petit amb una targeta de mem\u00f2ria per a emmagatzemar imatges en una c\u00e0mera fotogr\u00e0fica, per\u00f2 a partir d’un q\u00fcestionari respost per centenars de persones, *Jacoby va extreure les seves conclusions: el valor num\u00e8ric absolut de l’adjectiu “gran” equival a la dist\u00e0ncia entre Bilbao i Salamanca, \u00e9s a dir, 398.387,44 metres, mentre que el valor num\u00e8ric absolut de l’adjectiu “petit” equival al di\u00e0metre d’una moneda de dos c\u00e8ntims d’Euro, \u00e9s a dir, 18,04 mil\u00b7l\u00edmetres. No es pot ser m\u00e9s prec\u00eds. O s\u00ed?<\/p>\n
D’alguna manera, el treball de Daniel *Jacoby s’acull en m\u00e8todes cient\u00edfics (amb el seu afany per mesurar, classificar, ordenar) i en referents la serietat dels quals est\u00e0 fora de dubte (el minimalisme o la m\u00fasica cl\u00e0ssica, per posar dos exemples) per a explorar l’absurd i les idees pelegrines. Les seves conclusions, tan precises com aleat\u00f2ries, no deixen d’evidenciar que el valor del seu treball est\u00e0 en la seva capacitat per a preguntar-se coses que des de la seva aparent ingenu\u00eftat es mostren lliures de tota mena de prejudici i idees preconcebudes.<\/p>\n
La missi\u00f3 del projecte Un *Toblerone d’exactament 50 g i (n) *Toblerones d’aproximadament 50 g era trobar un *Toblerone que pes\u00e9s els 50 grams exactes que s’anuncien en el seu embolcall. No tant per a posar en dubte l’aclamada precisi\u00f3 su\u00efssa sin\u00f3 per a celebrar la troballa, el moment en el qual les coses s\u00f3n exactament com es prometen. L’experiment es va iniciar el dia 3 de desembre de 2009 a les 19.58 hores, el proc\u00e9s de pesat es va dur a terme en una esp\u00e8cie de laboratori casol\u00e0 en el qual no va faltar una balan\u00e7a de precisi\u00f3, un rellotge per a donar testimoniatge de l’hora i una fotografia de registre de cadascun dels 492 *Toblerones que van ser pesats fins a trobar el que complia els requisits plantejats. Al llarg de l’experiment es van pesar *Toblerones molt allunyats del pes previst, per exc\u00e9s (50,867 grams el m\u00e9s pesat) o per defecte (49,173 grams el m\u00e9s lleuger). 26 dies despr\u00e9s, \u00e9s a dir, el 29 de desembre de 2009 a les 19.54 hores es va posar fi a l’experiment ja que els d\u00edgits que van apar\u00e8ixer en la balan\u00e7a amb el pesat del *Toblerone n\u00famero 492 van ser 50,000 grams.<\/p>\n
En realitat el *Toblerone *Lab que Daniel *Jacoby va dirigir durant 26 dies no era molt diferent d’altres laboratoris cient\u00edfics. La rutina i la *cotidianeidad formen part del dia a dia de les activitats que all\u00ed tenen lloc. En un laboratori la major part del treball diari, els diferents experiments condueixen a res (moltes vegades fer alguna cosa porta a res) fins que les proves s’alineen i s’arriba als resultats precisos. En el *Toblerone *Lab es van haver de desembolicar, rebutjar i menjar molts *Toblerones fins que es va arribar a la meravellosa trobada, a la precisi\u00f3 m\u00e0xima, a l’exactitud. Una exactitud que \u00e9s absolutament ef\u00edmera perqu\u00e8 les condicions de la xocolata i altres elements externs podrien fer variar el resultat final en uns pocs mil\u00b7ligrams.<\/p>\n
D’aquesta manera, *Jacoby treballa amb referents “seriosos”, com el conceptual, la ci\u00e8ncia, el rigor i el sistem\u00e0tic per a aconseguir aquest moment de precisi\u00f3 que, en realitat, \u00e9s tan aleat\u00f2ria com in\u00fatil, per a evidenciar l’absurd i la falta de sentit, per a fer tremolar els fonaments de les “veritats absolutes”. *Jacoby podria pert\u00e0nyer a aquesta altra genealogia de *Bartlebys que en lloc del “preferiria no fer-ho” (del protagonista de la hist\u00f2ria de *Melville) s’enreda en processos llargu\u00edssims i meticulosos que no condueixen a res. Precisament perqu\u00e8 la filosofia del “a vegades fer alguna cosa no condueix a res” pot servir per a plantejar les preguntes m\u00e9s irreverents, radicals i trencadores. Encara que no ho sembli.<\/p>\n
Montse Badia<\/p>\n
[Text per l’exposici\u00f3 de Daniel Jacoby a Cajasol, 2010]<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Mesurar \u00e9s una manera de con\u00e8ixer la magnitud de les coses, de controlar, de posar ordre. Una novel\u00b7la recent de Daniel *Kehlmann, El mesurament del m\u00f3n, presa com a protagonistes a dos personatges hist\u00f2rics, el matem\u00e0tic *Carl Friedrich Gauss, partidari de l’abstracci\u00f3 i de la deducci\u00f3 l\u00f2gica i l’astr\u00f2nom Alexander *von *Humbolt, naturalista i incansable […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"inline_featured_image":false,"footnotes":""},"categories":[27],"tags":[],"class_list":["post-1098","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-textos-ca"],"yoast_head":"\n