En els \u00faltims mesos, en qu\u00e8 sembla que tota informaci\u00f3 ha de passar pel filtre de la crisi i l’economia, alguns peri\u00f2dics han celebrat la publicaci\u00f3 de la versi\u00f3 castellana del llibre “El taur\u00f3 de 12 milions de d\u00f2lars” de l’economista Don Thompson per a reunir una s\u00e8rie d’arguments amb els quals desprestigiar l’art contemporani.<\/p>\n
El llibre aporta moltes informacions i nombroses an\u00e8cdotes que fan la seva lectura entretinguda, per\u00f2 que ning\u00fa s’emporti a engany pensant que li donar\u00e0 les claus per a entendre l’art contemporani de la A a la Z. La visi\u00f3 de Thompson \u00e9s que tots els galeristes volen ser Larry *Gagosian, tots els col\u00b7leccionistes volen emular a *Saatchi i tots els artistes aspiren a ser *Damian *Hirst. L’art es redueix a un sistema de marques, en el qual Richard Prince i Louis *Vuitton s\u00f3n intercanviables. Sorprenent descobriment de Thompson quan estem m\u00e9s que acostumats al fet que tot el que ens envolta (ciutats, universitats, museus, actors o festivals de cinema) siguin marques: des de Barcelona fins a Harvard, passant pel *MOMA, el *tandem Brad Pitt-Angelina Jolie o el *Sundance Film Festival. El problema de Thompson \u00e9s que redueix F\u00e9lix Gonz\u00e1lez Torres a aquell que va fer una escultura amb un munt de caramels i el seu major afany sembla ser elaborar la llista dels 25 artistes m\u00e9s influents sobre la base del valor atorgat pels resultats en les subhastes.<\/p>\n
Fa uns anys, en una entrevista en *Artforum van preguntar a John *Baldessari qui creia que era l’artista m\u00e9s influent per a les generacions posteriors. *Baldessari va respondre: *Rodney *Graham. El treball de *Rodney *Graham, de qui aquests en aquests dies podem visitar una excel\u00b7lent exposici\u00f3 comissariada per Friedrich *Meschede en el MACBA, no \u00e9s precisament f\u00e0cil. Format en hist\u00f2ria de l’art, antropologia, literatura anglesa i francesa, en els seus treballs ha explorat aspectes relacionats amb la literatura, la fotografia, el cinema, la psicologia, l’antropologia i l’art.<\/p>\n
L’observaci\u00f3 d’una mateixa frase (“*through *the *forest”) repetida en la mateixa posici\u00f3 en dues ocasions en el llibre “*Lenz” de *Georg *B\u00fcchner, \u00e9s presa com a leitmotiv i titula la mostra del MACBA “A trav\u00e9s del *bosc” que s’articula en diferents cap\u00edtols: la biblioteca o l’arxiu, amb gran part dels referents d’aquest artista; el bosc, una intervenci\u00f3 en el qual dos generadors van il\u00b7luminar amb pot\u00e8ncia un bosc canviant la percepci\u00f3 del lloc; la m\u00fasica, subratllant un fragment de *Parsifal; el cinema i la fotografia i, finalment, la identitat de l’artista, en la qual, amb intel\u00b7lig\u00e8ncia, dist\u00e0ncia i mirada cr\u00edtica, *Rodney *Graham s’autorepresenta com a artista *Fluxus (tirant patates contra un gong), com a m\u00fasic cl\u00e0ssic, com a aficionat amb talent o, com a pintor seguidor de l’Escola de Par\u00eds.<\/p>\n
No \u00e9s casualitat que *Rodney *Graham no aparegui en els llistats de Don Thompson, entre altres coses, perqu\u00e8 seria impossible resumir el seu treball en una sola frase. Afortunadament.<\/p>\n
[Article publicat en *Bonart, 2010]<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
En els \u00faltims mesos, en qu\u00e8 sembla que tota informaci\u00f3 ha de passar pel filtre de la crisi i l’economia, alguns peri\u00f2dics han celebrat la publicaci\u00f3 de la versi\u00f3 castellana del llibre “El taur\u00f3 de 12 milions de d\u00f2lars” de l’economista Don Thompson per a reunir una s\u00e8rie d’arguments amb els quals desprestigiar l’art contemporani. […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"inline_featured_image":false,"footnotes":""},"categories":[27],"tags":[],"class_list":["post-1112","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-textos-ca"],"yoast_head":"\n