L’any 1987, sis anys despr\u00e9s que es detectessin els primers casos de SIDA, un grup de sis artistes i activistes nord-americans va crear “*Silence = *Death”, un esl\u00f2gan que es proposava trencar amb els tab\u00fas que envoltaven la malaltia. En vint anys, les coses han canviat bastant. Les recerques m\u00e8diques han avan\u00e7at de manera espectacular. No obstant aix\u00f2, en molts pa\u00efsos no occidentals la prevenci\u00f3 i l’estigmatitzaci\u00f3 dels malalts encara no estan resolts.<\/p>\n
No hi ha dubte que l’art \u00e9s una forma de coneixement, de q\u00fcestionament, de cr\u00edtica, d’empatia i d’activisme. Als Estats Units dels anys 80, l’art va assumir un paper activista per a fer sentir la veu, reclamar drets i criticar a un govern extremadament conservador. Les campanyes i els esl\u00f2gans de *ACT *UP; la s\u00e8rie “*Imagevirus” de General Idea amb el logo *AIDS ocupant l’espai p\u00fablic; el “*AIDS *Timeline” de *Group Material; la gravetat de l’autoretrat de Robert *Mappelthorpe o la subtilesa de les instal\u00b7lacions de F\u00e9lix Gonz\u00e1lez-Torres s\u00f3n nom\u00e9s alguns exemples d’unes propostes art\u00edstiques amb una finalitat de transcend\u00e8ncia i de conscienciaci\u00f3. En tots els casos, els artistes tenien una experi\u00e8ncia directa de la malaltia, per\u00f2 cap d’ells centrava el seu treball en l’impacte f\u00edsic de la malaltia en el seu cos.<\/p>\n
Recentment s’ha inaugurat a Barcelona un gran projecte expositiu, presentat en diferents institucions de la ciutat, entre elles, la Fundaci\u00f3 *Su\u00f1ol, Casa \u00c0sia, Casa *Elizalde, Palau Robert i MACBA. El projecte \u00e9s una iniciativa de la Fundaci\u00f3 *ArtAids, impulsada i dirigida per l’escriptor i col\u00b7leccionista Han *Nefkens, amb la finalitat de “canalitzar recursos econ\u00f2mics i energies humanes a favor de les persones seropositives i de la prevenci\u00f3 de la malaltia”. Conven\u00e7ut de la capacitat de l’art com a motor de coneixement, *Nefkens va comissionar a una vintena d’artistes un projecte al voltant d’aquest tema. Els resultats s\u00f3n ben variats: parteixen d’un treball conjunt amb persones afectades (“*Dead Man *Walking” de L.A.*Raeven, “El *jardiner *astr\u00f2nom” de Josep M. Mart\u00edn), se centren en la pres\u00e8ncia p\u00fablica de la malaltia (“L\u00ednia vermella” d’Ignasi *Aball\u00ed, “*Trad as I” d’Antonio Ortega), o realitzen processos de recerca en pa\u00efsos amb problem\u00e0tiques ben definides (“*Lab 50” de Pep *Dardany\u00e1).<\/p>\n
\u00c9s curi\u00f3s com l’actitud ha canviat molt respecte als 80, per\u00f2 les necessitats de comunicar, donar a con\u00e8ixer, compartir, fomentar el respecte i l’acci\u00f3 continuen sent les mateixes. El “*Silence = *Death” dels 80 pot substituir-se ara per “*You Llauri *not *Alone”.<\/p>\n
[Article publicat en *Bonart, 2010]<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
L’any 1987, sis anys despr\u00e9s que es detectessin els primers casos de SIDA, un grup de sis artistes i activistes nord-americans va crear “*Silence = *Death”, un esl\u00f2gan que es proposava trencar amb els tab\u00fas que envoltaven la malaltia. En vint anys, les coses han canviat bastant. Les recerques m\u00e8diques han avan\u00e7at de manera espectacular. […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"inline_featured_image":false,"footnotes":""},"categories":[27],"tags":[],"class_list":["post-1118","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-textos-ca"],"yoast_head":"\n