L’artista nord-americ\u00e0 Lawrence Weiner va escriure en una ocasi\u00f3, “tot art prov\u00e9 de la ira”, o cosa que \u00e9s el mateix, del descontentament, de la necessitat d’assenyalar all\u00f2 que no funciona i que hauria de ser repensat. Aquesta \u00e9s una l\u00ednia que recorre l’art des de fa segles: des de les caricatures de Honor\u00e9 Daumier en les quals exposava totes aquelles situacions que li desagradaven de la societat en la qual vivia, fins a les performances-classes-conferencies de Joseph Beuys passant per les provocacions dels dadaistes.<\/p>\n
Aquests dies, ens trobem en els peri\u00f2dics la not\u00edcia que a Su\u00e8cia, una estudiant d’art, Ana Odell va voler centrar el seu projecte de graduaci\u00f3 en la duresa del sistema sanitari suec en relaci\u00f3 als su\u00efcidis i, per a aix\u00f2, va simular estar a punt de tirar-se des d’un pont. Va ser detinguda, sedada i condu\u00efda a un hospital psiqui\u00e0tric. La pol\u00e8mica es va deslligar quan es va descobrir que tot formava part d’un projecte art\u00edstic. Es demanen responsabilitats, a l’artista, a la facultat, i el debat (medi\u00e0tic) se situa en un lloc diferent del qual l’artista havia previst i desitjat. Es parla de malgastar els diners del contribuent i de distreure a la policia i als serveis d’emerg\u00e8ncia.<\/p>\n
AUTONOMIA DE L’ART. I aquest \u00e9s el problema: l’art gaudeix d’una autonomia que li permet endinsar-se en m\u00faltiples \u00e0mbits i als artistes utilitzar multitud de recursos expressius, per\u00f2 potser el preu d’aquesta versatilitat \u00e9s la desconfian\u00e7a que genera en la societat. Ana Odell va aconseguir un debat distint a l’esperat, per\u00f2 quin tipus de pres\u00e8ncia p\u00fablica tenen els artistes i els seus projectes en els mitjans de comunicaci\u00f3? quan i com apareixen en la premsa les not\u00edcies relacionades amb l’art contemporani? Recordem l’atenci\u00f3 medi\u00e0tica del v\u00eddeo de Sam Taylor Wood, “David sleeping” (David era David Beckham, clar), les fotografies i escultures de Jeff Koons amb la seva dona, l’ex-actriu porno i pol\u00edtica, Cicciolina, el sensacionalisme que acompanya als premis Turner (l’artista vestit de nena, el llit i la llista d’amants de l’artista, treballs protagonitzats per Bin Laden i George Bush, etc.), escultures d’or que representen a la pol\u00e8mica model Kate Moss, morts prematures conseq\u00fc\u00e8ncia de vides marginals (el cas m\u00e9s recent, el jove artista del East Village, Dash Snow, nebot de l’actriu Uma Thurman), a m\u00e9s d’estad\u00edstiques, preus desorbitats (en aquest apartat acostumem a trobar a Damian Hirst), r\u00e8cords en subhastes o llargues cues de p\u00fablic per a atendre macroexposicions. En definitiva, sensacionalisme o banalitat semblen ser els dos arguments per a parlar d’art contemporani en els mitjans de comunicaci\u00f3 no especialitzats. Ni rastre d’inter\u00e8s pel debat que es pot generar des de l’art contemporani.<\/p>\n
CENSURA. Deia George Orwell que en les democr\u00e0cies ja no \u00e9s necess\u00e0ria la censura, perqu\u00e8 el veto m\u00e9s efectiu consisteix a negar la visibilitat, a deixar que les coses romanguin ocultes. Vivim en una societat que tendeix a ser reaccion\u00e0ria, que ens prefereix consumidors abans que ciutadans. Davant aquest panorama, quin espai de cr\u00edtica i de projecci\u00f3 real en la societat li queden a l’art? quines possibilitats existeixen d’obrir un debat real? O potser la pregunta hauria de ser molt m\u00e9s pessimista: queda espai per al pensament cr\u00edtic?<\/p>\n
[Article publicat en Bonart, 2009]<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
L’artista nord-americ\u00e0 Lawrence Weiner va escriure en una ocasi\u00f3, “tot art prov\u00e9 de la ira”, o cosa que \u00e9s el mateix, del descontentament, de la necessitat d’assenyalar all\u00f2 que no funciona i que hauria de ser repensat. Aquesta \u00e9s una l\u00ednia que recorre l’art des de fa segles: des de les caricatures de Honor\u00e9 Daumier […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"inline_featured_image":false,"footnotes":""},"categories":[27],"tags":[],"class_list":["post-1126","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-textos-ca"],"yoast_head":"\n