![\"cada_dia_paso_por_aqui.jpg\"](\"\/IMG\/jpg\/cada_dia_paso_por_aqui.jpg\")
<\/p>\nEl 2 d’agost de 1914, Franz Kafka escriu en el seu diari: \u201cAlemanya ha declarat la guerra a R\u00fassia. A la tarda m’he anat a banyar\u201d. Hi ha una gran disparitat entre els fets que Kafka exposa: un de gran impacte hist\u00f2ric, la Primera Guerra Mundial, i en l’altre extrem, el de la vida privada d’un desconegut al qual la posteritat ha concedit la identitat de geni. No \u00e9s casualitat que Enrique Vila-Matas comenci el seu llibre Fills sense fills amb aquesta cita de Kafka. Fills sense fills \u00e9s un singular rep\u00e0s a alguns dels episodis de la hist\u00f2ria d’Espanya en els quals els protagonistes s\u00f3n \u201cnens sense fills\u201d. En altres paraules, o millor encara, en paraules de Vila-Matas, \u201cquan succeeix una not\u00edcia de primera plana, els fantasmes errants que protagonitzen els meus relats sobre Espanya, ho veuen com una intromissi\u00f3 en les seves vides i esperen, com va fer Kafka, al fet que arribi la tarda per a donar-se un bany. Tamb\u00e9 posen l’hist\u00f2ric i el personal al mateix nivell\u201d.<\/p>\n
Per\u00f2 com es crea la mem\u00f2ria col\u00b7lectiva si no \u00e9s a partir de relats individuals? En realitat, no s\u00f3n la mem\u00f2ria col\u00b7lectiva, la mem\u00f2ria individual i la mem\u00f2ria hist\u00f2rica facetes distintes d’un mateix prisma? No podem considerar la ci\u00e8ncia com el resultat de la vinculaci\u00f3 de nombrosos experiments i observacions, o m\u00e9s aviat, la suma d’una multitud de petits assajos i petits relats que permeten confirmar intu\u00efcions inicials? Tamb\u00e9, a vegades, el punt de partida personal es converteix en el detonant d’un cos te\u00f2ric de gran transcend\u00e8ncia. \u201cTot aix\u00f2 ha de ser considerat com si ho hagu\u00e9s escrit un personatge de novel\u00b7la\u201d, escriu Roland Barthes en Roland Barthes parell lui m\u00eame (Roland Barthes per Roland Barthes), 1975, i, a partir d’aquesta afirmaci\u00f3, el \u201cjo\u201d enamorat apel\u00b7la a les seves pr\u00f2pies experi\u00e8ncies i sentiments i elabora un discurs plagat de refer\u00e8ncies filos\u00f2fiques i liter\u00e0ries titulat Fragments d’un discours amoureux (Fragments d’un discurs d’amants), 1977. Poc despr\u00e9s, un \u201cjo\u201d afligit que acaba de perdre a la seva mare, cerca en els \u00e0lbums familiars una fotografia que capti el veritable esperit de la seva mare, al mateix temps que crea una reflexi\u00f3 commovedora i alhora severa sobre la fotografia com a mitj\u00e0 de representaci\u00f3, La chambre claire. Noti sud la photographie (La c\u00e0mera clara. Nota sobre la fotografia), 1980.<\/p>\n
<\/p>\n
La voluntad de narrar, de compartir testimonios personales y hechos del mundo, su cohabitaci\u00f3n y oposici\u00f3n a diferentes niveles, constituye el eje articulador de Historias M\u00ednimas, un programa de v\u00eddeos que comparten la necesidad de contar, entendida como una forma de revelaci\u00f3n, de la existencia y la creaci\u00f3n del relato, como una actividad continua, participativa y permeable. Para definir colectivamente los nueve recorridos imaginarios que componen Historias M\u00ednimas, podemos apropiarnos de las palabras de Vila-Matas al referirse a sus relatos: \u201cCreo que de la combinaci\u00f3n ha surgido una realidad rigurosa (esa gran verdad que cuentan las mentiras), diferente de la realidad oficial y posiblemente \u00fanica. Al fin y al cabo, \u00bfqu\u00e9 somos nosotros, qu\u00e9 somos cada uno de nosotros sino una combinaci\u00f3n diferente y \u00fanica de experiencias, lecturas, imaginaciones\u201d. Como afirma el historiador Marc Ferro, \u201cpel\u00edcula, imagen o no de la realidad, documento o ficci\u00f3n, intriga aut\u00e9ntica o mera invenci\u00f3n, es historia. \u00bfEl postulado? Que aquello que no ha sucedido, las creencias, las intenciones, el imaginario del hombre, tiene tanto valor de Historia como la Historia real\u201d.<\/p>\n
El t\u00edtol Hist\u00f2ries M\u00ednimes al\u00b7ludeix a la pel\u00b7l\u00edcula hom\u00f2nima de Carlos Sorin (2002) i comparteix amb ella la voluntat de centrar-se en els fets narrats, malgrat el seu efecte, des d’una escala humana. Si en la pel\u00b7l\u00edcula Hist\u00f2ries M\u00ednimes es compara la magnitud de les petites hist\u00f2ries individuals amb l’immens paisatge de la Patag\u00f2nia, en el programa de v\u00eddeo Hist\u00f2ries M\u00ednimes els referents individuals contrasten amb el relat com a tel\u00f3 de fons, de tal manera que les narracions individuals es comparen, contrasten, estableixen relacions ir\u00f2niques o simplement se succeeixen en paral\u00b7lel amb algunes de les refer\u00e8ncies hist\u00f2riques d’Espanya: de Felip II a Inditex, del \u201cNo a la guerra\u201d a Julio Iglesias, a la Rendici\u00f3 de Breda de Vel\u00e1zquez, a Faemino i Cansat…<\/p>\n
En Cada dia pas per aqu\u00ed (2004), Ra\u00fal Arroyo ens acosta a un passeig quotidi\u00e0, urb\u00e0, narrat en primera persona i utilitzant xapes, cartells i altres elements de senyalitzaci\u00f3 com a elements visuals. Per\u00f2 en aquest caminar subjectiu es creuen altres elements (frases com \u201cl’odi genera odi\u201d o \u201cvota, idiota\u201d plasmades en grafitis) que ens situen en altres esferes pol\u00edtiques i socials.<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
Luis Cerver\u00f3 tamb\u00e9 treballa a partir de refer\u00e8ncies imagin\u00e0ries individuals i col\u00b7lectives per a fabricar la seva pr\u00f2pia realitat. Death \/ Rock & Roll (2005), una de les obres de la trilogia Love, Death and Rock & Roll, crea el seu propi mapa sentimental a partir de fragments de m\u00fasica i imatges emblem\u00e0tiques de la cultura pop (des de Bob Dylan fins a models fotografiades per Richardson) que, retallades i recombinades, semblen cobrar vida.<\/p>\n
![\"love.jpg\"](\"\/IMG\/jpg\/love.jpg\")
<\/p>\n
La veu en off ens acosta a les viv\u00e8ncies de Daniel Cuberta en L’home invisible (2004), met\u00e0fora de l’individu que veu per\u00f2 no pot ser vist, testimoni tan ins\u00f2lit com impotent dels fets, la hist\u00f2ria i la cultura de la seva pr\u00f2pia biografia.<\/p>\n
Comptant amb els dits d’una m\u00e0 (1996), de Josu Rekalde, es basa en la potencialitat d’un relat en constant construcci\u00f3, emfatitza el poder de la paraula per sobre del de la imatge i mostra diversos fets relacionats amb la hist\u00f2ria m\u00e9s recent d’Espanya, utilitzant la dist\u00e0ncia fixa i les pr\u00f2pies mans de l’artista per a narrar, sense mostrar imatges concretes.<\/p>\n
Patricia Esquivias tamb\u00e9 es refereix expl\u00edcitament a la hist\u00f2ria d’Espanya i ho fa des d’una narrativa molt personal que relata fets i personatges distants en el temps de forma absolutament subjectiva, entre els quals l’artista estableix una s\u00e8rie de connexions m\u00e9s que evidents. Si en Folklore (2006), Esquivias teixeix un fil que uneix a Franco amb Jes\u00fas Gil, i el vincula amb les festes de la cultura rave a Val\u00e8ncia (amb totes les conseq\u00fc\u00e8ncies que aix\u00f2 comporta), en Folklore II (2008), l’artista tra\u00e7a les similituds entre el rei Felip II (1527-1598) i el cantant Julio Iglesias, com a representants d’imperis globals distants en el temps, per\u00f2 sorprenentment paral\u00b7lels.<\/p>\n
![\"folklore2.jpg\"](\"\/IMG\/jpg\/folklore2.jpg\")
<\/p>\n
Determinaci\u00f3 de personatge (2000), d’Antonio Ortega, tamb\u00e9 fa refer\u00e8ncia directa a un fet hist\u00f2ric, al quadre de Vel\u00e1zquez La rendici\u00f3 de Breda, per\u00f2 el fa des d’una perspectiva in\u00e8dita per a centrar l’atenci\u00f3 en altres aspectes. Antonio Ortega pren un mon\u00f2leg dels c\u00f2mics Faemino i Cansat per a explorar les teories del determinisme biol\u00f2gic que relacionen determinades caracter\u00edstiques f\u00edsiques amb una personalitat concreta. En aquest cas, el cr\u00edtic d’art David G. Torres i l’artista \u00d3scar Abril Ascaso representen els papers de Faemino i Cansat, que no s\u00f3n m\u00e9s que una versi\u00f3 contempor\u00e0nia dels tradicionals pallassos Carablanca i Auguste. El mon\u00f2leg que ofereixen al\u00b7ludeix a la creaci\u00f3, a la seva depend\u00e8ncia del poder, i inclou altres refer\u00e8ncies a la cultura espanyola.<\/p>\n
![\"determinacion_de-personaje.jpg\"](\"\/IMG\/jpg\/determinacion_de-personaje.jpg\")
<\/p>\n
Social Sculptures (2005) comparteix amb Determinaci\u00f3 de personatge una forma inusual d’abordar la realitat. En Social Sculptures, Manuel Saiz pren com a punt de partida la famosa frase de Joseph Beuys \u201ctothom pot ser artista\u201d per a la seva reformulaci\u00f3 multidireccional. Tres actors repeteixen i donen diferents versions d’aquesta declaraci\u00f3 de principis en diferents situacions i amb diferents intencions. Aix\u00ed, el \u201ctothom pot ser artista\u201d amb el qual Beuys al\u00b7ludia a la necessitat que totes les persones poguessin desenvolupar la seva pr\u00f2pia creativitat es converteix en \u201cm’agradaria ser artista\u201d o \u201cno tothom pot ser artista\u201d.<\/p>\n
![\"social_sculptures.jpg\"](\"\/IMG\/jpg\/social_sculptures.jpg\")
<\/p>\n
No tothom pot ser artista, per\u00f2 s\u00ed que pot participar activament en un projecte art\u00edstic. En Vaga secreta. Inditex (2006), l’artista Alicia Framis explora les relacions interpersonals en l’entorn laboral. Ho fa amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de les empreses i institucions on grava els seus v\u00eddeos. En aquest cas, utilitza Inditex, l’imperi gallec de la moda. Alicia Framis proposa la realitzaci\u00f3 d’una acci\u00f3 m\u00ednima (detenir tota activitat durant diversos minuts) que hipot\u00e8ticament pot tenir un impacte enorme (reducci\u00f3 dels \u00edndexs de producci\u00f3 de les empreses). Alicia Framis ens recorda aix\u00ed el gran impacte que poden tenir les petites accions personals.<\/p>\n
El cercle de relats es completa i amplia amb Totes les hist\u00f2ries (2001) de Dora Garc\u00eda, un v\u00eddeo que documenta l’actuaci\u00f3 d’una narradora disposada a recitar \u201ctotes les hist\u00f2ries del m\u00f3n\u201d. Per a la gravaci\u00f3 va seleccionar 40 hist\u00f2ries de les 3000 que havia recopilat fins llavors (i que continuen augmentant en Internet en http:\/\/www.doragarcia.net\/insertos\/todaslashistorias\/). El v\u00eddeo, lluny de ser una obra tancada, ressona amb l’ess\u00e8ncia d’un projecte inacabat i obert: \u201cUn home, una dona reciten totes les hist\u00f2ries del m\u00f3n. Quan hagin acabat, totes les hist\u00f2ries, tots els homes i totes les dones, tots els temps i tots els llocs hauran passat pels seus llavis\u201d.<\/p>\n
![\"allthestories.jpg\"](\"\/IMG\/jpg\/allthestories.jpg\")
<\/p>\n
[Hist\u00f2ries m\u00ednimes \u00e9s un programa de v\u00eddeo mostrat en diverses seus de l’Instituto Cervantes, 2009]<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
El 2 d’agost de 1914, Franz Kafka escriu en el seu diari: \u201cAlemanya ha declarat la guerra a R\u00fassia. A la tarda m’he anat a banyar\u201d. Hi ha una gran disparitat entre els fets que Kafka exposa: un de gran impacte hist\u00f2ric, la Primera Guerra Mundial, i en l’altre extrem, el de la vida privada […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"inline_featured_image":false,"footnotes":""},"categories":[29],"tags":[],"class_list":["post-1130","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-proyectos-ca"],"yoast_head":"\n