En un moment de \u201cLlums de Boh\u00e8mia\u201d, Valle-Incl\u00e1n parla en boca del seu protagonista, Max Estrella: \u201eEls herois cl\u00e0ssics reflectits en els miralls c\u00f2ncaus donen l’Esperpent. El sentit tr\u00e0gic de la vida nom\u00e9s pot donar-se amb una est\u00e8tica sistem\u00e0ticament deformada\u201c.<\/p>\n
Els dibuixos de David Shrigley al\u00b7ludeixen al costat m\u00e9s fosc de l’exist\u00e8ncia quotidiana. S\u00f3n directes, sense concessions i mostren els aspectes m\u00e9s absurds de la nostra societat. Per a ell, \u201cl’humor \u00e9s nom\u00e9s el sucre amb el qual s’adorna el missatge per a fer-lo m\u00e9s dol\u00e7\u201d. Amb una est\u00e8tica \u201cdo-it-yourself\u201d, absolutament personal i \u201clow tech\u201d, Shrigley utilitza m\u00faltiples formats (dibuixos, animacions, escultures, posters, instal\u00b7lacions, p\u00e0gines web, fotografies, m\u00faltiples, postals, portades de discos, llibres i samarretes) per a fer m\u00e9s accessibles els seus treballs. Artista, m\u00fasic i cineasta, Shrigley utilitza el text \u2013ratllades incloses- per a afegir significat als seus dibuixos.<\/p>\n
L’univers Shrigley (del qual dona bon compte la seva p\u00e0gina web: http:\/\/www.davidshrigley.com) est\u00e0 presidit per una crueltat gaireb\u00e9 infantil i una fascinaci\u00f3 per aspectes no vinculats al m\u00f3n dels adults, \u00e9s a dir, a un m\u00f3n regit per normes i convencions. D’aquesta manera, brut\u00edcia, fluids, animals, insectes, monstres o personatges absolutament asocials poblen els seus treballs. Aix\u00ed ho explicava Katrina M. Brown en un text sobre l’artista: \u201cEn l’obra de Shrigley trobem un humor ineludible. No obstant aix\u00f2, no es tracta d’un enginy lleuger i brillant, sin\u00f3 abans b\u00e9, marcadament sinistre i amb una inclinaci\u00f3 cap al que hi ha d’inferior en la vida\u201d. Els insectes, els fluids, la brut\u00edcia, el que s’amaga apareix en primer pla. Com els \u00e9ssers amuntegats d’ulls sorpresos de la seva obra \u201cThe Contents of the Gap between the Refrigerator and the Cooker\u201d, o cosa que \u00e9s el mateix, tots els g\u00e8rmens, animalons, escombraries, restes de menjar i altres elements imaginables i inimaginables que amb els anys s’acumulen en espais tan invisibles com el buit que queda entre la nevera i la cuina. Tots ells s\u00f3n producte de la fantasia, o millor, del malson, i evoquen tot un m\u00f3n ali\u00e8 a normes i convencions, ali\u00e8 al control i a les aparences.<\/p>\n
Els protagonistes de les seves obres acostumen a ser personatges estranys, soci\u00f3patas, cruels i entranyables alhora, que experimenten situacions que evidencien l\u00f2giques estranyes i en les quals fan acte de pres\u00e8ncia la por, les f\u00f2bies, l’amor, la crueltat i tamb\u00e9 la tendresa. \u00c9s el cas de Pete, el desequilibrat protagonista de l’animaci\u00f3 \u201cWho I am and what I want\u201d, realitzada en col\u00b7laboraci\u00f3 amb Chris Shepherd. Pete ens parla sobre la seva vida, els seus desitjos i els seus somnis. Ens conta la hist\u00f2ria d’una vida d’excessos que li ha portat a allunyar-se de la fero\u00e7 competitivitat de la ciutat i exiliar-se en el bosc, on conviu amb els animals. El cas estrany es converteix en habitual, l’ordinari dona pas a l’extraordinari.<\/p>\n
Existeix un David Shrigley tendre i subtil, com quan realitza la fotografia d’un globus amb la cara somrient que apareix entre els llen\u00e7ols d’un llit rebutja. No obstant aix\u00f2 existeix tamb\u00e9 un Shrigley m\u00e9s \u00e0cid i amarg, que presenta un gat dissecat sense cap, un esquirol dissecat que sost\u00e9 el seu cap entre les seves mans com si fos una nou o una dent plena de c\u00e0ries enfront d’un mirall (\u201cWhat Decay Looks Like\u201d).<\/p>\n