{"id":1206,"date":"2008-06-15T04:55:00","date_gmt":"2008-06-15T04:55:00","guid":{"rendered":"https:\/\/montsebadia.net\/new\/pensa-piensa-think-exposicion-colectiva\/"},"modified":"2025-02-26T19:37:38","modified_gmt":"2025-02-26T19:37:38","slug":"pensa-piensa-think-exposicion-colectiva","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/montsebadia.net\/ca\/pensa-piensa-think-exposicion-colectiva\/","title":{"rendered":"PENSA\/PIENSA\/THINK (Exposici\u00f3 col\u00b7lectiva)"},"content":{"rendered":"

TEMPS<\/strong><\/p>\n

Los Angeles, 2019<\/strong>
\nEn el terrat de l’edifici Lloyd, Roy Batty, el cap del grup de replicantes rebels que ha tornat a la terra per a con\u00e8ixer el sentit de la seva exist\u00e8ncia, est\u00e0 a punt d’acceptar la seva final: \u201cJo he vist coses que vosaltres no creur\u00edeu. He vist atacar naus en flames m\u00e9s enll\u00e0 de Ori\u00f3n. He vist raigs C brillar en la foscor prop de la porta de Tanh\u00e4user. Tots aquests moments es perdran en el temps com a ll\u00e0grimes en la pluja. \u00c9s hora de morir\u201d.<\/strong>
\nEl policia Rick Deckard es converteix en testimoni i aliat, a pesar que la seva missi\u00f3 inicial era ben distinta: \u201cNo s\u00e9 per qu\u00e8 em va salvar la vida. Potser en aquests moments estimava la vida m\u00e9s del que l’havia estimat mai. No sols la seva pr\u00f2pia vida, sin\u00f3 la de tots. La meva vida. Tot el que ell volia eren les mateixes respostes que tots busquem. D’on vinc? A on vaig? Quant temps em queda?\u201d.<\/strong><\/p>\n

Temps. La noci\u00f3 de temps ens condueix a una gran q\u00fcesti\u00f3 filos\u00f2fica. La certesa de la seva finitud aboca a un interrogant existencial. Memento Mori. No oblideu que el vostre temps no \u00e9s etern i s’acabar\u00e0 algun dia.
\nI clar, l’art pot convertir-se en una manifestaci\u00f3 de les idees, \u201cen un cavall de Troia\u201d, com el va definir en una ocasi\u00f3 l’artista Ceal Floyer.
\nTere Recarens va preparar dos grans contenidors, el contingut dels quals nom\u00e9s podr\u00e0 ser revelat el 19 de mar\u00e7 de l’any 2014.
\nKris Martin va fer una edici\u00f3 de deu esferes daurades l’interior de les quals alberga un artefacte explosiu que s’activar\u00e0 dins de cent anys, l’any 2104.
\nJames Lee Byars col\u00b7leccionava \u201cesferes perfectes\u201d, \u201cmoments perfectes\u201d, \u201cfrases perfectes\u201d, tot all\u00f2 que mereix perdurar i que sintetitza l’ess\u00e8ncia de les coses, de l’exist\u00e8ncia.
\nLes pintures i els v\u00eddeos de Muntean and Rosenblum mostren la nost\u00e0lgia d’una Arc\u00e0dia que tamb\u00e9 ens recorda l’ef\u00edmer de la vida.
\nFelix Gonzalez-Torres deixa que la pila de caramels equivalent al pes del seu amant malalt vagi delmant a mesura que els visitants a l’exposici\u00f3 els hi van portant. Muntanyes de caramels o piles de posters van desapareixent, dispersant-se, com la vida.
\nAmb can\u00e7ons per tots compartides, cantades a capela, Susan Philipsz transforma un espai com\u00fa en un espai que de sobte podem fer nostre, que veiem d’una manera distinta, perqu\u00e8 els temes que canta amb la seva veu fr\u00e0gil i nua formen part de la nostra pr\u00f2pia biografia.
\nOn Kawara ens recorda constantment que continua viu.
\nKris Martin ens convida que ens mirem en un mirall en el qual, com si es tract\u00e9s del final d’una pel\u00b7l\u00edcula estan escrites les paraules \u201cThe End\u201d.<\/p>\n

Temps susp\u00e8s
\nSuspendre el temps. Expandir-ho. Per a eternitzar-ho, per\u00f2 tamb\u00e9 per a evidenciar els seus mecanismes. Per a posar de manifest el seu contrasentit.
\nEn Sleeping, Andy Warhol filma una nit de vuit hores de somni del poeta John Giorno. L’\u00faltima imatge de la pel\u00b7l\u00edcula \u00e9s un pla congelat. Tamb\u00e9 registra el Empire State Building durant vuit hores. Temps real i temps cinematogr\u00e0fic se superposen.
\nMart\u00ed Anson realitza una road movie que mostra tot all\u00f2 que una road movie mai mostraria, aix\u00f2 \u00e9s, els moments en els quals no succeeix gens rellevant, els temps morts.
\nEn 24 hours Psycho, Douglas Gordon alenteix el film Psicosi d’Alfred Hitchcok de manera que la seva durada coincideix amb les 24 hores en les quals es desenvolupa la trama de la pel\u00b7l\u00edcula. No sols emfatitza la negaci\u00f3 de la narrativa, sin\u00f3 que converteix el suspens de la intriga en una narraci\u00f3 suspesa.
\nJeff Wall, Gregory Crewdson i altres artistes que treballen \u201cstaged photographies\u201d detenen l’acci\u00f3, per\u00f2 per a fer-la perdurar i perqu\u00e8 l’ordinari del moment triat ens faci ser conscients d’uns certs elements pertorbadors. En definitiva, per a fer-nos sospitar del que veiem.
\nAlicia Framis tamb\u00e9 det\u00e9 el temps, o millor dit, les persones que formen part de diverses empreses i institucions es mantenen completament imm\u00f2bils durant uns minuts. El seu gest t\u00e9 conseq\u00fc\u00e8ncies per\u00f2 sobretot serveix per a recordar-nos que qualsevol acci\u00f3 individual pot tenir un impacte extraordinari.<\/p>\n

Economies del temps
\nTemps \u00e9s diners. L’\u00fas eficient del treball respon a un sistema mental i econ\u00f2mic en el qual temps equival a diners. El nostre esdevenir diari est\u00e0 completament programat. No hi ha espais per a l’imprevist ni per a la trobada fortu\u00efta. El fl\u00e2neur de Baudelaire, els passejos dels dandies acompanyats de tortugues per a marcar un ritme lent; el deambular parisenc de Breton a la recerca de Nadja i tamb\u00e9 de la poesia; els recorreguts a la deriva dels situacionistas\u2026 han deixat de ser possibles o s’han convertit en actes de resist\u00e8ncia o de asocializaci\u00f3n, en intents de reensenyorir-nos del nostre temps. Hi ha moltes maneres d’usar el temps i tamb\u00e9 de perdre’l. La resposta a l’efectivitat \u00e9s una aposta per la individualitat i un posicionament contra l’estandarditzaci\u00f3. \u00c9s la cerca d’uns resultats diferents als esperats.
\nL’art pot crear aquests marcs de pensament. Permet plantejar les coses d’una altra manera. Permet aproximar-se a la realitat des de perspectives in\u00e8dites, des de l’absurd, des del q\u00fcestionament dels valors predeterminats, des del dubte.
\nFrancis Al\u00ffs proposa viatjar de Tijuana a Sant Diego, per\u00f2 no a trav\u00e9s del cam\u00ed que creua la davantera mexicana-estatunidenca, sin\u00f3 seguint una altra ruta, via Panam\u00e0, Santiago, Sydney, Singapur i Bangkok, que trigar\u00e0 trenta-cinc dies a completar. Tamb\u00e9 observa algunes \u201cparadoxes de la praxi\u201d. Sometimes making something leads to nothing. L’artista arrossega un bloc de gel pels carrers de Ciutat de M\u00e8xic fins que es fon, deixant \u00fanicament un rastre humit. No hi ha dubte, es tracta d’una estimaci\u00f3 absolutament subjectiva de l’economia del temps.
\nClaude Closky es recrea en esfor\u00e7os improductius, en coneixements f\u00fatils. Fa inventaris: els primers mil n\u00fameros per ordre alfab\u00e8tic. Col\u00b7lecciona frases fetes ordenant-les de la m\u00e9s llarga a la m\u00e9s curta. Enumera els cuadritos d’un bloc quadriculat o fa un llistat extret de la guia de tel\u00e8fons de D\u00f4le de 8633 persones d’all\u00ed que no coneix.
\nIgnasi Aball\u00ed tamb\u00e9 fa llistats extrets dels peri\u00f2dics: de persones, d’artistes, d’obres, de morts\u2026 Malgasta pots enormes de pintura. Construeix parets sense utilitat o rectifica una superf\u00edcie negra cobrint-la totalment amb tippex.
\nPer a posar una roda de bicicleta al voltant d’un fanal, Andreas Slominski fa aixecar el fanal, diposita la roda en el s\u00f2l i despr\u00e9s torna a col\u00b7locar el fanal. Per a enviar una carta, fa que una girafa del zoo llepi el segell.<\/p>\n

David Hammons ho va decidir fa temps. \u201cCom menys faig, m\u00e9s artista soc. La major part del temps em dedico a ser al carrer i caminar\u201d. En 1983, en Cooper Square a Nova York, David Hammons va posar a la venda boles de neu, ordenades segons la seva grand\u00e0ria sobre una catifa de colors.
\nEns queda la imatge de Hammons amb abric, barret i guants, en una cantonada nevada i davant d’una cinquantena de boles de neu perfectament agrupades, sostenint a la seva m\u00e0 una d’elles i esperant. Mirant cap a un costat amb una expressi\u00f3 entre taciturna, burleta i resignada. Venent boles de neu i esperant. Esperant una reacci\u00f3, una resposta, un sentit. Simplement esperant. Temps.<\/p>\n

Montse Badia
\nPrimavera 2008<\/p>\n