Peter Liversidge (Lincoln, UK, 1973) fa propostes. L’artista porta deu anys fent propostes, que ha presentat, entre altres, en el Edinburgh Art Festival, en el festival Europalia a Brussel\u00b7les o en la secci\u00f3 Unlimited de la fira d’art Art Basel.<\/p>\n
Tots els seus projectes s’inicien en un mateix punt: una proposta que consisteix en la idea d’escriure propostes. “I proposa to write proposals for Montse Badia at the Centri d\u2019Art Santa M\u00f2nica, Barcelona, during October 2007. Starting no sooner than the first of October and finishing no later than the thirtyfirst of October 2007”. Aquest va ser l’inici de l’exposici\u00f3 “Proposals for Barcelona” de Peter Liversidge en el Centre d’Art Santa M\u00f3nica.<\/p>\n
Algunes de les vuitanta-vuit propostes presentades per Peter Liversidge s\u00f3n ut\u00f2piques, unes altres s\u00f3n impossibles, unes altres s\u00f3n po\u00e8tiques, unes altres s\u00f3n de car\u00e0cter pr\u00e0ctic i altres s\u00f3n un pur divertimento. D’all\u00f2 m\u00e9s absolutament banal al transcendent, les propostes de Liversidge s\u00f3n m\u00e9s prescriptives que descriptives. Algunes d’elles han estat realitzades i es troben materialitzades o documentades en el propi espai d’exposici\u00f3, unes altres, en canvi, obren un espai perqu\u00e8 l’espectador pugui interpretar-les lliurement. Aix\u00ed, a la sala d’exposicions podem trobar objectes relacionats amb una de les propostes pr\u00e8viament enviades per Liversidge (“I proposa to plau on the floor of Gallery 2 at Centri d’Art Santa Monica a bronze cast of the two elastic bands I found outside my front door this morning. The elastic bands were the xarxa type often dropped by postmen. They were laying on top of each other, and this is how they will appear in the gallery space”), documentaci\u00f3 gr\u00e0fica d’accions dutes a terme pel propi artista (“I proposa to scatter Brittish wild-flower seeds in any broken ground in the city of Barcelona”), documentaci\u00f3 d’accions que a tots ens agradaria dur a terme (“I proposa to usi the telephones at Centri d’Art Santa Monica to phone everyone I know”) o propostes que l’espectador pot dotar de connotacions m\u00e9s transcendents (“I proposa to fuita to the beach”).<\/p>\n
Peter Liversidge va enviar per correu postal 88 propostes, pr\u00e8viament mecanografiades i de les quals nom\u00e9s existeix un original. Per\u00f2 el seu deute amb l’art conceptual no at\u00e9n nom\u00e9s aspectes purament formals. Les propostes de Liversidge no s\u00f3n un revival de l’art conceptual. La seva proximitat a les pr\u00e0ctiques conceptuals hist\u00f2riques radica al punt de partida, en la seva actitud. Liversidge realitza una cr\u00edtica institucional, no sempre \u00f2bvia, doncs m\u00e9s que denunciar o posar en evid\u00e8ncia uns mecanismes o tics determinats, l’artista ens fa replantejar-nos una s\u00e8rie de processos o rols assumits. Liversidge no respon a la invitaci\u00f3 del comissari amb una o dues propostes d’exposici\u00f3, sin\u00f3 que ho fa amb moltes (a vegades s\u00f3n vint, a vegades vuitanta i a vegades s\u00f3n gaireb\u00e9 dues-centes), de manera que inicia un proc\u00e9s de discussi\u00f3, d’intercanvi de punts de vista, de decisions i tamb\u00e9 de responsabilitats compartides que converteixen la preparaci\u00f3 del treball en un punt \u00e0lgid d’intensitat del qual queda poc rastre una vegada es “materialitza” l’exposici\u00f3.<\/p>\n
No obstant aix\u00f2, la cr\u00edtica institucional \u00e9s un mitj\u00e0 i no un fi per a Liversidge. Amb les seves propostes, l’artista ens convida a repensar els rols per\u00f2 tamb\u00e9 ens fa repensar la naturalesa i els entorns immediats, al mateix temps que obre un m\u00f3n de possibilitats. I tot aix\u00f2 ho fa no tant a partir de gestos grandiloq\u00fcents, sin\u00f3 d’accions petites i concises, d’escala molt humana per\u00f2 que poden fer canviar radicalment la nostra percepci\u00f3 de les coses.<\/p>\n
Liversidge ens confronta a les diferents concepcions de la naturalesa a partir de les seves representacions (fa motlles en diferents materials d’una pedra trobada, exposa un ocell dissecat, mostra films registrats en el zool\u00f2gic, exposa dibuixos hivernals o presenta un tribut floral d’un lloc idealitzat per l’artista); ens confronta a la percepci\u00f3 de l’entorn (mitjan\u00e7ant la llum, el fum, les can\u00e7ons o els sons); es proposa metes personals (aprendre espanyol, corregir els errors, fer plans\u2026); ofereix serveis (regentar un restaurant en el centre de la ciutat, fer de fot\u00f2graf de bodes\u2026) o proposa formes dif\u00edcils de dur a terme per a canviar el nostre entorn (posar en la part inferior del telef\u00e8ric uns focus que projectin feixos de llum sobre la ciutat).<\/p>\n
Amb unes propostes m\u00e9s o menys concretes, m\u00e9s o menys ambicioses, m\u00e9s o menys vision\u00e0ries, Peter Liversidge ens convida a pensar que \u00e9s possible incidir en l’entorn que ens envolta. Partint dels aspectes m\u00e9s quotidians que defineixen les nostres biografies, l’artista evid\u00e8ncia que \u00e9s possible apel\u00b7lar a la imaginaci\u00f3 i a altres mons possibles, opta pel sentit de l’humor com a detonant per a plantejar q\u00fcestions essencials sobre l’\u00e9sser hum\u00e0. Les propostes de Peter Liversidge no s\u00f3n guions escrits, sin\u00f3 possibilitats il\u00b7limitades.<\/p>\n
Montse Badia<\/p>\n