\u201cBusco relacions \u00edntimes amb estructures impersonals\u201d. Amb aquesta frase tan escarida com contundent defineix Jill Magid el seu treball art\u00edstic. \u201cEls sistemes amb els quals trio treballar, com la policia, serveis secrets, la televisi\u00f3 de circuit tancat i la identificaci\u00f3 forense funcionen a dist\u00e0ncia, amb una perspectiva gran angular equipessin a tots i esborren a l’individu. Busco la suavitat i la intimitat potencial de les seves tecnologies, la fal\u00b7l\u00e0cia del seu punt de vista omniscient, les maneres en qu\u00e8 conserven la mem\u00f2ria (encara que sovint deixen de recordar), la seva posici\u00f3 implantada en la societat (la causa de la seva invisibilitat), la seva autoritat, la seva intangibilitat aparent i, amb tot aix\u00f2, la seva potencial reversibilitat.\u201d<\/p>\n
Com \u201cla protagonista de la novel\u00b7la d’una altra persona\u201d, Jill Magid torna a la seva ciutat despr\u00e9s d’haver viscut cinc anys a l’estranger. Com viu a Brooklyn agafa el metre sovint i no surt de la seva sorpresa cada vegada que escolta per megafonia l’anunci que \u201cper raons de seguretat\u201d qualsevol passatger pot ser objecte d’un registre. Sense dubtar-ho, Jill s’acosta a un oficial i li demana que la registri. La negativa del policia deriva en un acord: la possibilitat que l’artista ho acompanyi durant les seves rondes de vigil\u00e0ncia nocturna. Els mons als quals pertanyen els protagonistes d’aquesta hist\u00f2ria no poden ser m\u00e9s distints: una jove artista independent i emprenedora i un policia de Staten Island que nom\u00e9s una vegada en la seva vida va sortir de Nova York i va anar per a visitar Disneylandia. Per\u00f2 la fascinaci\u00f3 \u00e9s m\u00fatua: ella escriu un diari que recull totes les seves impressions i pensaments durant els torns de vigil\u00e0ncia; ell acompanya les seves rutines recitant els noms dels presidents dels Estats Units, \u201cperqu\u00e8 el m\u00f3n \u00e9s com \u00e9s gr\u00e0cies a ells\u201d. Ella representa la interrogaci\u00f3 i la cerca constant, ell representa la continu\u00eftat. Ella aconsegueix entendre els seus codis (l’alfabet que utilitza la policia per a lletrejar les paraules); ell intueix que la complexitat d’ella pot ser problem\u00e0tica. Lincoln Ocean Victor Eddy. L.O.V.E.<\/p>\n
Sembla una carta d’amor, per\u00f2 \u00e9s un contracte. \u201cFeix de mi un diamant quan mori. Talla’m rod\u00f3 i brillant. Condol a un quirat. Assegura’t que sigui real.\u201d. Introduint minuciosament cadascuna de les cl\u00e0usules que s’especifiquen en el contracte, Jill Magid redacta una carta d’amor perqu\u00e8 quan ella mori sigui transformada en diamant. La vitrina mostra l’arc de l’anell i l’enfilada, per\u00f2 falta la pedra, el diamant, per a completar un autoretrat que, de moment, est\u00e0 inacabat.<\/p>\n
La mort, el perill, la inseguretat, el caos s\u00f3n valors que les nostres societats no accepten. Per a aix\u00f2 creen sistemes, aparentment objectius, que ens protegeixen, que ens ordenen, que apaivaguen les nostres pors, que eviten que ens fem massa preguntes, que transformen el que no ens atrevim a mirar en una cosa agradable, en una cosa eterna, en una cosa material, objectiu. Jill Magid utilitza aquests sistemes per a evidenciar els seus mecanismes, per a revelar el seu potencial po\u00e8tic i, en \u00faltima inst\u00e0ncia, per a desencadenar noves formes d’interacci\u00f3 humana.<\/p>\n
Thin Blue Lines \u00e9s el t\u00edtol d’aquesta exposici\u00f3. \u201cThin Blue Line\u201d \u00e9s una expressi\u00f3 anglosaxona que defineix la l\u00ednia que separa la protecci\u00f3 policial de l’anarquia. De color blau s\u00f3n tamb\u00e9 les l\u00ednies amb les quals Magid subratlla les cites de la novel\u00b7la de Jerzy Kosinski. \u201cDiguem que soc la protagonista de la novel\u00b7la d’una altra persona.\u201d<\/p>\n
Montse Badia<\/p>\n