![\"DSCF0207_copia.jpg\"](\"\/IMG\/jpg\/DSCF0207_copia.jpg\")
<\/p>\nDes de fa anys, el v\u00eddeo constitueix un mitj\u00e0 molt est\u00e8s i completament integrat en la pr\u00e0ctica art\u00edstica contempor\u00e0nia; un mitj\u00e0 que permet que els artistes es puguin aproximar des de totes les seves facetes a aspectes relacionats amb q\u00fcestions, situacions, problem\u00e0tiques i representacions relacionades amb l’\u00e9sser hum\u00e0. Si pensem en l’impacte que l’esfera p\u00fablica global i els mitjans de comunicaci\u00f3 exerceixen en el nostre present i en com determinen la creaci\u00f3 \u2013mediatitzaci\u00f3\u2013 de la consci\u00e8ncia contempor\u00e0nia, no ha d’estranyar-nos que els artistes actuals, per a articular els seus discursos, utilitzin els mitjans de comunicaci\u00f3 i es refereixin a ells, als seus formats i a les seves estrat\u00e8gies.<\/p>\n
Com recorda Claudia Giannetti , \u201cpensadors actuals \u2013com Vil\u00e9m Flusser, G\u00f6tz Gor\u00dfklaus, R\u00e9gis D\u00e9bray o Dietmar Kamper\u2013 plantegen que avui dia els \u00e9ssers humans ja no vivim exclusivament \u2018en\u2019 el m\u00f3n, ni \u2018en\u2019 el llenguatge, sin\u00f3 principalment \u2018en\u2019 les imatges: en les imatges que hem fet del m\u00f3n, de nosaltres mateixos i de les altres persones; i en les imatges del m\u00f3n, de nosaltres mateixos i de les altres persones que ens han estat proporcionades pels mitjans t\u00e8cnics. Amb la videosfera v\u00e8iem la fi de \u2018la societat de l’espectacle\u2019. Est\u00e0vem \u2018davant\u2019 la imatge i ara estem \u2018en\u2019 la imatge.\u201d (Regis D\u00e9bray)<\/p>\n
Per\u00f2, quin \u00e9s l’estat de la q\u00fcesti\u00f3 en el m\u00f3n de la imatge, en un moment en el qual el desenvolupament de la tecnologia i l’adaptaci\u00f3 per a la pr\u00e0ctica art\u00edstica de nous mitjans de reproducci\u00f3 i simulaci\u00f3 de la realitat han ampliat els efectes de la crisi iniciada amb la invenci\u00f3 de la fotografia? \u201cNo es tracta de remuntar la hist\u00f2ria cap a les cavernes (en la caverna).\u201d En el cat\u00e0leg Passages de l\u2019Image, una exposici\u00f3 que va ser un referent en la d\u00e8cada dels anys 90, Jean-Fran\u00e7ois Chrevier i Catherine David escrivien: \u201cAdmetem que aquesta hist\u00f2ria existeix i ens situem en una fase espec\u00edfica del seu desenvolupament: el per\u00edode de la \u2018imatge moderna’, categoria complexa que apareix amb la fotografia i que recupera una xarxa d’interfer\u00e8ncies entre unes modalitats \u2013o models\u2013 de representaci\u00f3, de figuraci\u00f3, i uns regimenes de producci\u00f3 imagin\u00e0ria pre i post fotogr\u00e0fics. (…) \u00c9s un fet adm\u00e8s \u2013no obstant aix\u00f2, s’ha d’admetre?\u2013 que en una societat regida, ara m\u00e9s que mai, per la llei de l’espectacle, tal com la descriu Guy Debord, el model dominant \u00e9s el de la comunicaci\u00f3.\u201d<\/p>\n
Parlem, doncs, de l’assentament progressiu de la imatge en moviment; \u00e9s a dir, la imatge-temps com a forma m\u00e9s generalitzada d’experi\u00e8ncia de la imatge en les societats actuals. Aquest tipus d’imatge, que els dispositius t\u00e8cnics de producci\u00f3 i distribuci\u00f3 fan possible, determina un temps de percepci\u00f3 expandit, que no \u00e9s \u00fanic i singular, sin\u00f3 continu, que transcorre.
\nNosaltres compartim l’experi\u00e8ncia d’anar al cinema; aquesta comen\u00e7a molt primerenc en les nostres vides: comprem l’entrada, entrem en un espai que compartim amb altres persones, la sala s’enfosqueix i comen\u00e7a la sessi\u00f3 en una pantalla gran que ens fascina i ens convida a entrar en altres hist\u00f2ries, en altres mons. Quan veiem una pel\u00b7l\u00edcula, els nostres ulls miren a dalt i a baix, la nostra ment ens transporta fora de si mateixa per a entrar en un m\u00f3n que \u00e9s m\u00e9s gran que la vida mateixa.<\/p>\n
El m\u00e9s d’un segle de vida del cinema ha donat forma a la nostra cultura, i d’aquesta manera el reconeixen els artistes contemporanis. Al llarg de la hist\u00f2ria, art i cinema s’han aproximat repetidament: si en un principi l’art exercia una clara influ\u00e8ncia al cinema (les avantguardes cinematogr\u00e0fiques vinculades a les avantguardes art\u00edstiques \u2013futurisme, expressionisme, surrealisme, etc.\u2013, els posicionaments dels anys 60 i 70 \u2013amb la nouvelle vagui, l’underground, el cinema expandit\u2013\u2026), en l’actualitat no existeix cap dubte que la influ\u00e8ncia s’exerceix en la direcci\u00f3 contr\u00e0ria i t\u00e9 a veure amb la necessitat de l’art d’acostar-se a discursos tradicionalment no art\u00edstics, o representatius de formes diverses de manifestacions culturals. Aix\u00ed, molts artistes contemporanis treballen amb clix\u00e9s cinematogr\u00e0fics que funcionen com a models de la representaci\u00f3 o la identitat, tant des del seu vessant constructiu com simb\u00f2lica. Amb aquests treballs i instal\u00b7lacions, l’espai del museu, tradicionalment est\u00e0tic i presentacional, es transforma en un espai per a la projecci\u00f3 (en el sentit m\u00e9s ampli del terme). D’aquesta manera, el museu es converteix en una esp\u00e8cie de cinema o, molt al contrari, desassimila aquesta aproximaci\u00f3 i emfatitza la seva falta de similitud amb aquests camps d’experi\u00e8ncia m\u00e9s relacionats amb el consum de masses.<\/p>\n
Durant moltes d\u00e8cades ha dominat la idea que l’art modern i contemporani havia de ser representat en un espai neutre i llumin\u00f3s, white cube \u2013el \u201ccub blanc\u201d\u2013 que crea una dist\u00e0ncia entre l’objecte i el seu entorn; de manera que, quan el descontextualiza, l’eleva a la categoria d’obra d’art. Aquest format de presentaci\u00f3 es veu progressivament substitu\u00eft pel black box \u2013la \u201ccaixa negra\u201d\u2013, que genera un espai de projecci\u00f3 i tamb\u00e9 de suggesti\u00f3, en el qual el p\u00fablic experimenta les imatges en moviment com a imatges engrandides que estimulen els sentits, mentre la dist\u00e0ncia entre el jo de l’espectador i la representaci\u00f3 visual es difumina.<\/p>\n
El museu, el centre d’art, l’espai d’exposicions, sofreixen una metamorfosi i es converteixen en una esp\u00e8cie de cinema en el qual, com Boris Groys afirmava molt encertadament, \u201cla necessitat de foscor crea un estat d’invisibilitat que es fusiona amb la impossibilitat estructural de veure un treball de v\u00eddeo \u00edntegrament. Aquesta falta de visibilitat es converteix en un repte per a l’espectador i la percepci\u00f3 es transforma en participaci\u00f3.\u201d Com molt b\u00e9 ha resumit en alguna ocasi\u00f3 l’artista Jeff Wall, \u201cel museu no sols ha de tenir una ala assolellada \u2013sun wing\u2013 sin\u00f3 tamb\u00e9 una secci\u00f3 nocturna \u2013moon section\u2013 que permeti fer arribar experi\u00e8ncies cinematogr\u00e0fiques.\u201d I, afegir\u00edem, un \u00e0mbit en el qual tinguin lloc treballs que dif\u00edcilment troben acc\u00e9s en sistemes m\u00e9s establerts de distribuci\u00f3 cinematogr\u00e0fica.<\/p>\n
Arribats a aquest punt, \u00e9s interessant esmentar alguns exemples d’exposicions o presentacions que han tingut lloc en els \u00faltims anys i que evidencien aquest fet: White Cube\/Black Box, presentada l’any 1996 en la Generali Foundation a Viena, inclo\u00efa peces en v\u00eddeo i instal\u00b7lacions de la seva col\u00b7lecci\u00f3; Black Box Recorder, un projecte organitzat l’any 2001 pel British Council, va recopilar una selecci\u00f3 de treballs en v\u00eddeo de dotze artistes brit\u00e0nics; les edicions X i XI (1997) i (2002) de la Documenta de Kassel, aix\u00ed com la Biennal de Ven\u00e8cia (2005) van comptar amb una veritable proliferaci\u00f3 d’espais de projecci\u00f3 amb horaris per a les passades dels films i els v\u00eddeos; tamb\u00e9 cal recordar exposicions com a Senyals de v\u00eddeo (Madrid, 1995), Monocanal (Madrid i altres circuits, 2003), Bad Boys (Ven\u00e8cia i altres circuits, 2003), Temps de v\u00eddeo. 1965-2005 (Barcelona, 2005) o la incorporaci\u00f3 de la secci\u00f3 Black Box que, des de l’any 2005 forma part del programa d’ARC, la fira d’art contemporani que se celebra a Madrid.<\/p>\n
Donen Cameron escrivia que \u201cEl que diversos anys d’innovaci\u00f3 de treball en v\u00eddeo han ensenyat a la comunitat art\u00edstica \u00e9s que l’art fet en v\u00eddeo \u00e9s art. (\u2026) I podem aproximar-nos utilitzant m\u00e9s o menys els mateixos criteris que per a la pintura o la fotografia. A pesar que pugui semblar contradictori, no ho \u00e9s, per la simple ra\u00f3 que el sentit del m\u00f3n que hi ha impl\u00edcit en la majoria d’experi\u00e8ncies actuals del cinema o la televisi\u00f3 no \u00e9s la mateixa visi\u00f3 del m\u00f3n que promou l’art. Una de les principals difer\u00e8ncies entre els dos \u00e9s el grau que l’art continua refor\u00e7ant la creen\u00e7a que el m\u00f3n es pot canviar, alterar o representar segons les necessitats dels artistes, encara que la majoria de produccions de la televisi\u00f3 i el cinema reforcen la idea que l’artista-t\u00e8cnic \u00e9s una esp\u00e8cie de t\u00e8cnic bruixot, la creaci\u00f3 del qual est\u00e0 feta per a ser gaudida el m\u00e9s descontextualizada possible del lloc de la creaci\u00f3. En certa manera, aquest argument ens retorna als canvis duts a terme pels pioners del v\u00eddeo art, de les d\u00e8cades dels 60 i 70, que van pensar que l’espectador-productor era el consumidor ideal d’aquell nou mitj\u00e0, perqu\u00e8 el\/ella podia absorbir les posicions del mitj\u00e0 i al mateix temps respondre. Mentrestant, aix\u00f2 est\u00e0 bastant de l’anestesiat espectador de televisi\u00f3 d’avui dia i tamb\u00e9 del rebel hacker menyspreat pels gegants del mitjana. Tot aix\u00f2 ofereix la limitada possibilitat que un entorn de v\u00eddeo participatiu sigui una possibilitat i, per a poder fer un \u00fas \u00f2ptim dels nous reptes que sorgeixen, el nou-democratitzat espectador haur\u00e0 de comen\u00e7ar a pensar com un artista m\u00e9s que en cap altre moment de la hist\u00f2ria de la humanitat.\u201d<\/p>\n
*****<\/p>\n
<\/p>\n
Aquestes s\u00f3n algunes de les reflexions que marquen el punt de partida del projecte Sessi\u00f3 cont\u00ednua, una exposici\u00f3 col\u00b7lectiva que recull una selecci\u00f3 de treballs videogr\u00e0fics realitzats en els \u00faltims cinc anys, per alguns dels artistes contemporanis m\u00e9s rellevants i significatius del nostre context. La definici\u00f3 dels aspectes formals d’aquest projecte \u00e9s el resultat d’una reflexi\u00f3 sobre les transformacions de les pr\u00e0ctiques art\u00edstiques contempor\u00e0nies i la necessitat d’explorar formes diferents de presentaci\u00f3 per a comunicar unes propostes art\u00edstiques que utilitzen elements i mitjans procedents d’altres contextos. Sessi\u00f3 cont\u00ednua consisteix en tres programes de projecci\u00f3 de v\u00eddeos realitzats per artistes, que es presenten en uns dispositius especialment dissenyats per a l’ocasi\u00f3 per un altre artista.<\/p>\n
![\"DSCF0202_copia.jpg\"](\"\/IMG\/jpg\/DSCF0202_copia.jpg\")
<\/p>\n
En aquest sentit, Sessi\u00f3 cont\u00ednua es proposa reflectir la consideraci\u00f3 del format cinematogr\u00e0fic \u2013o, en general, de la imatge en moviment\u2013 com una de les formes m\u00e9s habituals de l’experi\u00e8ncia visual en l’actualitat. De la mateixa manera, el treball amb els dispositius de presentaci\u00f3 per part d’un dels artistes evidencia la transversalitat entre disciplines diferents, i la reflexi\u00f3 sobre les formes de presentaci\u00f3 i exposici\u00f3 com a part del propi discurs art\u00edstic contemporani.<\/p>\n
Aquest format converteix el projecte Sessi\u00f3 cont\u00ednua en una exposici\u00f3 m\u00f2bil i port\u00e0til, que no casualment respon a un present marcat per la mobilitat, la flexibilitat i l’adaptabilitat; sense obviar no obstant aix\u00f2 les seves paradoxes i aspectes negatius, com s\u00f3n l’estandarditzaci\u00f3 i l’homogene\u00eftzaci\u00f3 que irrevocablement dominen en el nostre present globalitzat.<\/p>\n
Sessi\u00f3 cont\u00ednua no es proposa tant oferir un statu quo de l’ara i aqu\u00ed de l’art contemporani que es realitza al nostre pa\u00eds, sin\u00f3 que pret\u00e9n, a partir d’una selecci\u00f3 de 10 artistes, oferir una visi\u00f3 cuidada i compacta d’alguns dels treballs m\u00e9s interessants produ\u00efts en l’\u00e0mbit del v\u00eddeo en els \u00faltims cinc anys. No es tracta d’una casualitat el que els artistes que participen en Sessi\u00f3 cont\u00ednua pertanyin a una mateixa generaci\u00f3: la que ha crescut amb la televisi\u00f3 i per a la qual les experi\u00e8ncies cinematogr\u00e0fica i televisiva formen part de la m\u00e9s absoluta cotidianeidad. Aproximacions al testimoniatge documental, clares al\u00b7lusions als codis narratius i cinematogr\u00e0fics, reflexions sobre l’estatus de la imatge, hibridacions amb altres \u00e0mbits de la creaci\u00f3 contempor\u00e0nia com la m\u00fasica pop i el disseny, apropiacions, lleugers despla\u00e7aments, \u00e0cids comentaris socials i estrat\u00e8gies de resist\u00e8ncia s\u00f3n algunes de les nocions claus que defineixen les preses de posici\u00f3 dels deu artistes que formen part de Sessi\u00f3 cont\u00ednua.<\/p>\n
L’artista Xavier Salaberria s’ha encarregat de dissenyar l’arquitectura dels tres \u00e0mbits de projecci\u00f3. A partir d’un sistema basat en m\u00f2duls, Salaberria ha buscat allunyar-se del mobiliari habitual dels museus tant com d’aquell mobiliari que intenta crear un tipus determinat d’atmosfera o significat, i ha optat per uns materials m\u00ednimament manipulats i unes estructures d’aparen\u00e7a austera que no pretenen aconseguir un altre protagonisme que no sigui la funcionalitat.<\/p>\n
A pesar que s’acosta als dispositius cinematogr\u00e0fics de presentaci\u00f3, Sessi\u00f3 cont\u00ednua ha estat concebut com una esp\u00e8cie de \u201cmultisales\u201d, en les quals es projecten tres programacions de v\u00eddeo independents que s’agrupen al voltant de tres eixos tem\u00e0tics que permeten al visitant l’elecci\u00f3 del \u201crecorregut\u201d \u2013en aquest cas, visionat\u2013 desitjat. A m\u00e9s, la recuperaci\u00f3 d’una mena de programaci\u00f3 cinematogr\u00e0fica \u2013la sessi\u00f3 cont\u00ednua\u2013) que ja no s’utilitza, emfatitza la idea de temps expandit, de transcurs temporal en el qual l’experi\u00e8ncia dep\u00e8n de l’elecci\u00f3 de l’espectador.<\/p>\n
El programa n\u00famero 1 es titula Construcci\u00f3 de la identitat i altres antimarques i reuneix tres treballs que exploren la capacitat comunicativa de la imatge en relaci\u00f3 amb la construcci\u00f3 de la identitat i en un moment en el qual aquest aspecte resulta fonamental: l’adolesc\u00e8ncia. El m\u00f3n de la publicitat, la moda, el disseny i la cultura pop tamb\u00e9 tenen una pres\u00e8ncia destacada en aquests treballs, especialment en relaci\u00f3 amb un present cada vegada m\u00e9s mediatitzat, en el qual la individualitat s’est\u00e0 convertint en un fenomen de massa, la publicitat ja no ven productes sin\u00f3 estils de vida i la identitat s’equip\u00e9s amb les imatges i els productes.<\/p>\n
Dolces confid\u00e8ncies, de Cova Mac\u00edas, Un mystique determinat de Carles Congost i Nova Ona o Desencert de Joan Morey s\u00f3n els tres treballs videogr\u00e0fics que configuren aquest programa.<\/p>\n
Cova Mac\u00edas sol utilitzar els mitjans videogr\u00e0fic i fotogr\u00e0fic per a poder analitzar aspectes relacionats amb la construcci\u00f3 de la identitat en edats conflictives com s\u00f3n l’adolesc\u00e8ncia i la joventut. Mac\u00edas sol treballar en estreta col\u00b7laboraci\u00f3 amb els protagonistes dels seus v\u00eddeos, que mostren davant la c\u00e0mera les seves reflexions i inquietuds, molt sovint relacionades amb contextos quotidians i, a vegades, fins i tot banals. En Dolces confid\u00e8ncies (2003) uns joves parlen davant la cambra de les seves preocupacions, dubtes i necessitats, al mateix temps que l’artista va presentant petits flaixos de situacions quotidianes que completen els retrats.<\/p>\n
Carles Congost sol treballar amb fotografia, v\u00eddeo i instal\u00b7lacions. Gran part del seu treball segueix un proc\u00e9s similar al que s’utilitza en v\u00eddeos comercials per a la televisi\u00f3 o la ind\u00fastria musical, la difer\u00e8ncia resideix en qu\u00e8 Congost incorpora petits elements que deixen entreveure l’ambig\u00fcitat dels t\u00f2pics, reflectint la subtilesa de les relacions humanes i els valors associats a determinades edats. La cultura adolescent i les contradiccions entre la banalitat i la definici\u00f3 de rols \u00e9s un dels principals temes que articulen el seu discurs. Un mystique determinat (2003) presenta la hist\u00f2ria d’una jove promesa de futbol que inicia una carrera com a videoartista. Amb format musical \u2013amb composicions del grup Astrud\u2013 i amb la pres\u00e8ncia de clars referents al \u201cunivers Congost\u201d, l’artista presenta una hist\u00f2ria centrada en un moment decisiu de la vida d’un jove, que al mateix temps es converteix en un agut i ir\u00f2nic retrat del m\u00f3n de l’art.<\/p>\n
El projecte principal de Joan Morey \u00e9s STP \u2013sigles que equivalen a Soy La teva Puta\u2013, una antimarca que planteja un remake desconstructiu dels processos din\u00e0mics del m\u00f3n de la moda. En aquesta reutilitzaci\u00f3, tal com el mateix artista ha escrit en alguna ocasi\u00f3, \u201cde les malformacions comunicatives, en el reflex, simplicismo o frivolizaci\u00f3n de les \u2018formes medi\u00e0tiques\u2019 per a convertir-les en elements constructius de l’engranatge de les seves peces, \u00e9s on STP troba una esquerra que permet establir un di\u00e0leg m\u00e9s \u00edntim, privat o c\u00f2mplice amb l’espectador\u201d. Nova Ona o Desencert (2204), que porta el subt\u00edtol \u201cA Time to Love and a Time to Die\u201d, explora les tergiversacions i m\u00faltiples interpretacions dels conceptes culturals al llarg del temps. En aquest treball, Morey \u201cdesenfoca\u201d de manera intencionada dues tend\u00e8ncies, la Nouvelle Vagui i la New Wave, per a reflexionar sobre els canvis generacionals i com aquests deriven en readaptacions o distorsions de referents culturals del passat recent.<\/p>\n
El programa n\u00famero 2 es titula L’estatus de la imatge i reuneix dos treballs que reflexionen sobre el paper preponderant de la imatge en les nostres societats, aix\u00ed com l’evid\u00e8ncia del paper essencial que els referents cinematogr\u00e0fics desenvolupen en la constituci\u00f3 del \u201cpensament cultural col\u00b7lectiu\u201d. Un\/balanced 1, de Mabel Palac\u00edn, i Walt & Travis, de Mart\u00ed Anson, s\u00f3n els dos treballs que s’inclouen en aquest programa.<\/p>\n
![\"Mabel_copia.jpg\"](\"\/IMG\/jpg\/Mabel_copia.jpg\")
<\/p>\n
Els treballs de Mabel Palac\u00edn mostren una preocupaci\u00f3 per la noci\u00f3 d’imatge i el seu estatus en la societat actual i de quin mode aquesta ha penetrat en les nostres vides, diluint les fronteres entre realitat i ficci\u00f3, amb les contradiccions que aix\u00f2 implica. L’artista defineix Un\/balanced 1 amb les seg\u00fcents paraules: \u201cUna s\u00e8rie de personatges dividits en tres grups viuen en tres cases diferents, allunyades entre elles. Es relacionen entre ells, per\u00f2 mai amb les persones de les altres dues cases, amb el que es crea una estranya xarxa de connexions que no respecta els l\u00edmits espacials. En Un\/balanced ning\u00fa \u00e9s qui sembla ser, ning\u00fa viu amb qui diu viure i els personatges existeixen per les relacions, eventuals i movedisses, que s\u00f3n capaces de mantenir.\u201d Un\/balanced s’estructura a partir de primers plans de les persones que ser relacionen entre elles a partir de les mirades, que s\u00f3n les que transmeten emocions i donen ritme i sentit a les seq\u00fc\u00e8ncies, al marge de l\u00f2giques temporals i espacials.<\/p>\n
![\"MartiAnson_copia.jpg\"](\"\/IMG\/jpg\/MartiAnson_copia.jpg\")
<\/p>\n
En els treballs de Mart\u00ed Anson, l’experi\u00e8ncia de l’espectador constitueix un element essencial. En les seves fotografies, v\u00eddeos i instal\u00b7lacions, Anson acostuma a confrontar a l’espectador amb situacions irritants o, simplement, frustra les seves expectatives. Walt & Travis \u00e9s un film, rodat als Estats Units, que es mant\u00e9 completament fidel als codis i formats de les road movies, de manera que es poden recon\u00e8ixer plans exactes de conegudes pel\u00b7l\u00edcules com, per exemple, Paris, Texas de Wim Wenders. No obstant aix\u00f2, existeix una difer\u00e8ncia, i \u00e9s que, en el seu film, Anson emfatitza i es recrea en aquells moments o situacions que en una road movie mai apareixen, com per exemple els temps morts en els quals els personatges estan dins del cotxe i no parlen, o els instants en els quals els cotxes es paren abans de travessar la via del tren fins que aquest acaba de passar. D’aquesta manera, fent estrany all\u00f2 que \u00e9s ordinari o al que estem acostumats, Ason fa que ens q\u00fcestionem tot all\u00f2 que apareix com a predeterminat.<\/p>\n
El programa n\u00famero 3 es titula Condicionaments socials, causes i casualitats i altres contradiccions i recull cinc treballs que, en un sentit molt ampli, parlen del nostre present, de les contradiccions i paradoxes que determinen les nostres relacions amb els altres, dels mecanismes de control, dels codis i els rols predeterminats i de les estrat\u00e8gies per a fugir o, almenys, per a mostrar els seus mecanismes.<\/p>\n
Totes les Hist\u00f2ries, de Dora Garc\u00eda, Arquitectura per al cavall i Bales, de Fernando S\u00e1nchez Castillo, Determinaci\u00f3 de personatge, d’Antonio Ortega i Etc., de Tere Recarens, s\u00f3n els v\u00eddeos que s’inclouen en aquest programa.<\/p>\n
![\"DoraGarcia_copia.jpg\"](\"\/IMG\/jpg\/DoraGarcia_copia.jpg\")
<\/p>\n
![\"FSC1_copia.jpg\"](\"\/IMG\/jpg\/FSC1_copia.jpg\")
<\/p>\n