En el nostre present cada vegada m\u00e9s estandarditzat i mediatitzat, l’espai d’acci\u00f3 i de definici\u00f3 individual \u00e9s cada vegada m\u00e9s restringit i est\u00e0 sotm\u00e8s a codis estrictes. Existeix nom\u00e9s el miratge d’un espai de presentaci\u00f3 individual, que en realitat permet una actuaci\u00f3 m\u00e9s com a consumidors que com a individus o ciutadans. En aquest context, la noci\u00f3 d’obsessi\u00f3 s’ent\u00e9n com un valor que, precisament per potenciar una definici\u00f3 de valors absolutament personal, adquireix connotacions negatives, associades a una fascinaci\u00f3 desmesurada (per ideals, afinitats, conviccions, objectius o satisfaccions artificials i substitutives).<\/p>\n
No obstant aix\u00f2, la noci\u00f3 d’obsessi\u00f3 pot tenir tamb\u00e9 un altre aspecte m\u00e9s positiu i creatiu. Aix\u00ed ho entenia, en la d\u00e8cada dels setanta, Harald Szeemann quan proposava la creaci\u00f3 d’un Museu de les Obsessions que havia de ser un espai en constant evoluci\u00f3 i allunyat de qualsevol sistema r\u00edgid i preestablert. Aquesta \u00e9s, precisament, l’aproximaci\u00f3 que proposa el cicle d’exposicions d’aquesta temporada en el Espai 13: la noci\u00f3 d’obsessi\u00f3 relacionada amb els gestos i les mitologies individuals que defineixen universos particulars i que, des de l’autenticitat, el convenciment i l’entusiasme (ens referim, doncs, a una obsessi\u00f3 no malaltissa, per\u00f2 si tossuda i que no defalleix), \u00e9s capa\u00e7 de generar noves maneres de veure les coses, d’estimular aproximacions productives i creatives que poden ajudar a comprendre millor nostre el m\u00f3n o, si m\u00e9s no, de presentar maneres personals d’abordar-lo, d’oposar-se a ell o d’evadir-se.<\/p>\n
Els artistes d’Obsessions es plantegen aquesta noci\u00f3 (que forma part de la seva actitud personal i art\u00edstica) des de diferents perspectives: l’obsessi\u00f3 entesa com la necessitat de posseir un objecte de desitjo (Francesc Ruiz), com a c\u00f2pia minuciosa del passat per a, d’aquest mode, actualitzar el seu sentit i rellev\u00e0ncia (Sumi Farigola de Menorca), com a necessitat de realitzar projectes impossibles (Joost Conijn), com a minuciositat i detallismo extrems (Thorsten Goldberg) o com a repetici\u00f3 incessant de les mateixes preguntes o de les mateixes accions per a aconseguir un sentit m\u00e9s transcendent (Peter Land) . Es tracta, doncs, de cinc universos molt particulars que, precisament per la seva singularitat, acaben per involucrar-nos, al mateix temps que evidencien la uniformitat i estandarditzaci\u00f3 que es va apoderant del nostre present i de la totalitat de la nostra exist\u00e8ncia.<\/p>\n
Montse Badia<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
En el nostre present cada vegada m\u00e9s estandarditzat i mediatitzat, l’espai d’acci\u00f3 i de definici\u00f3 individual \u00e9s cada vegada m\u00e9s restringit i est\u00e0 sotm\u00e8s a codis estrictes. Existeix nom\u00e9s el miratge d’un espai de presentaci\u00f3 individual, que en realitat permet una actuaci\u00f3 m\u00e9s com a consumidors que com a individus o ciutadans. En aquest context, […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"inline_featured_image":false,"footnotes":""},"categories":[29],"tags":[],"class_list":["post-1238","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-proyectos-ca"],"yoast_head":"\n