L’obra de Joost Conijn (Amsterdam, 1971) part de la fascinaci\u00f3 per les formes de vida alternatives i per les diferents cultures del m\u00f3n occidental. Els seus viatges, sovint vinculats a la voluntat de dur a terme projectes que semblen del tot impossibles, desencadenen situacions inesperades, solucions plenes d’enginy i enriquidors intercanvis. Tal com explica el propi artista, \u201cun element essencial \u00e9s la interacci\u00f3 cara a cara amb la gent a la qual vaig coneixent pel cam\u00ed\u201d. La realitzaci\u00f3 de pel\u00b7l\u00edcules que recullen tots aquests processos \u00e9s el suport en el qual l’artista presenta els seus projectes en l’espai expositor. Aix\u00ed com en els seus primers treballs el punt d’atenci\u00f3 se centrava en la construcci\u00f3 de vehicles o elements diversos \u2013un avi\u00f3 en Airplane (2000), o una tanca en C\u2019est une Hek (1997)\u2013, en les seves seg\u00fcents pel\u00b7l\u00edcules el punt d’inter\u00e8s s’ha anat centrant progressivament en la gent i en les cultures que es troben m\u00e9s pr\u00f2ximes als principis b\u00e0sics de l’exist\u00e8ncia.<\/p>\n
L’exposici\u00f3 TWO FILMS presenta dos de les seves pel\u00b7l\u00edcules m\u00e9s recents, Wood Car i Siddieqa, Firdaus, Abdallah, Soelayman, Moestafa, Hawwa and Dzoel-kifl . Wood Car (2002, v\u00eddeo, 32 minuts) mostra un viatge realitzat en un cotxe de fusta constru\u00eft pel propi artista. El cotxe funciona per combusti\u00f3 de fusta, un m\u00e8tode que ja havia estat utilitzat durant la Segona Guerra Mundial. La necessitat de proveir-se constantment de fusta determina la ruta que cal seguir, sempre pr\u00f2xima a boscos. El viatge s’inicia a Holanda i segueix per B\u00e8lgica, Alemanya, Rep\u00fablica Txeca, Romania, Ucra\u00efna, Hongria, Alb\u00e0nia… passant per llocs inh\u00f2spits i trobant formes de vida arcaiques. Tal com afirma el propi artista: \u201cEl cotxe fa amics all\u00e0 on va. Resulta que la gent d’aqu\u00ed recull fusta per a passar tot l’hivern. I quan es detenen per a descansar una estona i menjar alguna cosa sobre l’herba, entre els arbres fruiters en flor, traspassen la barrera del llenguatge deixant-me compartir amb ells el seu pa i el seu formatge fet a casa.\u201d<\/p>\n