El registre dels actes i, sobretot, la seva repetici\u00f3, \u00e9s una preocupaci\u00f3 constant en l’obra de Peter Land (Aarhus, Dinamarca, 1966) amb la qual l’artista explora les condicions b\u00e0siques de l’exist\u00e8ncia i intenta trobar sentit a actes que semblen mancats de sentit. L’artista realitza els seus registres en situacions estranyes, sovint grotesques, caricaturitzades o portades a l’extrem per a aconseguir una definici\u00f3 m\u00e9s clara dels problemes als quals s’enfronta. Els v\u00eddeos, dibuixos i instal\u00b7lacions de Land solen mostrar-li en processos obsessivament repetitius condemnats al frac\u00e0s: vestit com un showman de televisi\u00f3 passat de moda que intenta sense \u00e8xit asseure’s en un tamboret, per\u00f2 cau una vegada i una altra (Pink Space, v\u00eddeo, 1995); intentant pintar el sostre d’una habitaci\u00f3 pujat a una escala de m\u00e0 sense poder evitar caure una vegada i una altra (Step Ladder Blues, v\u00eddeo, 1995); posse\u00eft per estranys somnis que ho col\u00b7loquen en situacions rid\u00edcules i angoixants (The Strange Dream Came Back Again LastNight, s\u00e8rie de dibuixos, 1997); La caiguda per una escala sense fi (The Staircase, v\u00eddeo, 1998); l’enfonsament amb la seva barca en un llac (The Lake, v\u00eddeo i fotografies, 1999). Com un S\u00edsif intranscendent i deliberadament c\u00f2mic, Land cau, s’aixeca de nou i torna a caure una vegada i una altra, enfrontant-se a les seves pors en un intent permanent de superar-los. Com el propi artista va declarar una vegada: \u201cCrec que en el meu propi treball, a trav\u00e9s del registre d’actes i la seva repetici\u00f3, estic tractant de reflectir algunes condicions b\u00e0siques de la meva pr\u00f2pia exist\u00e8ncia i tal vegada omplir d’alguna mena de significat aparent el que no t\u00e9 sentit. Tal vegada aquest significat \u00e9s exposar el que no t\u00e9 sentit (…) Gran part del meu treball se centra en la desil\u00b7lusi\u00f3; la sensaci\u00f3 que el significat se t’escapa quan m\u00e9s el necessites; quan creus que has ent\u00e8s el m\u00f3n tal com \u00e9s i has posat les coses en la perspectiva correcta, de sobte succeeix alguna cosa que soscava aquesta sensaci\u00f3. El teu m\u00f3n s’esfondra i has de comen\u00e7ar de nou\u201d.<\/p>\n
En posar-se en situacions que estan clarament en desacord amb les normes de la societat, l’artista busca revisar o renovar les percepcions de si mateix o el significat social de la seva ocupaci\u00f3. Una vegada m\u00e9s, l’artista es descriu a si mateix en les seves pr\u00f2pies paraules: “En tot el meu treball, tracte d’a\u00efllar diferents aspectes de la meva pr\u00f2pia autopercepci\u00f3. \u00c9s com posar a prova la meva pr\u00f2pia identitat per mitj\u00e0 de reflexions en forma de gravacions de mi mateix en diferents situacions escenificades. Aquestes situacions s\u00f3n sovint grotesques, caricaturitzades o portades a l’extrem com una manera d’a\u00efllar i ampliar el tema, per a cristal\u00b7litzar-lo i mediar-lo el m\u00e9s clarament possible per a mi, aix\u00ed com per a un possible p\u00fablic. Considero l’extrem com una manera de centrar-se, o com va dir una vegada el pintor dan\u00e8s Asger Jorn: ‘O vas als extrems o no vas en absolut’ (…) La principal ra\u00f3 per la qual m’uso a mi mateix com a figura en el meu treball t\u00e9 a veure amb la idea de narraci\u00f3. \u201cEm sentiria inc\u00f2mode utilitzant a una altra persona perqu\u00e8 considero que el meu treball \u00e9s m\u00e9s aviat una declaraci\u00f3 d’intencions, i utilitzar a una altra persona seria com posar paraules en boca d’una altra persona. Crec que desdibuixaria el significat de l’obra\u201d.<\/p>\n
Creada especialment per a Espai 13, la instal\u00b7laci\u00f3 Hasty Departure \u00e9s una escultura que b\u00e9 podria descriure’s com una manera de congelar una acci\u00f3 impossible i completament fora de control. Podria ser f\u00e0cilment una escena extreta d’una pel\u00b7l\u00edcula de Buster Keaton o Harold Lloyd, o la caricatura m\u00e9s absurda i surrealista: una cama, sostinguda per una m\u00e0, desapareix a trav\u00e9s del sostre. En l’altre extrem, la m\u00e0 sost\u00e9 una maleta que s’ha obert i vessa el seu contingut en el s\u00f2l. Una sortida precipitada, en efecte.<\/p>\n
Unes portes diminutes ens conviden a travessar un llindar que ens resulta completament impossible de negociar. Aquesta obra ens porta inevitablement a la ment els contes de Lewis Carroll (pel qual Peter Land es confessa completament fascinat), aix\u00ed com les il\u00b7lustracions originals de Sir John Tenniel per a Alicia al pa\u00eds de les meravelles, un important punt de refer\u00e8ncia per a aquest artista dan\u00e8s. Igual que Carroll, Land ens convida a entrar en una dimensi\u00f3 diferent, on les coses segueixen una l\u00f2gica diferent de la qual dicten les normes, un m\u00f3n en el qual les conviccions i creences que cr\u00e8iem fermament arrelades es tornen transit\u00f2ries i poc fiables.<\/p>\n