Una de les caracter\u00edstiques m\u00e9s destacables de les propostes art\u00edstiques actuals \u00e9s que -m\u00e9s que donar respostes- ens plantegen preguntes, amb la finalitat d’activar els mecanismes precisos per a fer-nos canviar o, si m\u00e9s no, q\u00fcestionar la nostra percepci\u00f3 de les coses, del m\u00f3n en qu\u00e8 vivim i de nosaltres mateixos.<\/p>\n
Si entenem l’art com una forma complexa de coneixement, sembla oport\u00fa coincidir amb Harald Szeemann i definir el treball dels artistes com a sism\u00f2grafs dels canvis que es produeixen en la societat.<\/p>\n
Aquestes reflexions s\u00f3n el punt de partida del cicle d’exposicions per al Espai 13 de la Fundaci\u00f3 Joan Mir\u00f3. Aquest cicle engloba cinc propostes art\u00edstiques que, si b\u00e9 distintes, comparteixen una aproximaci\u00f3 i una visi\u00f3 bastant peculiars o diferents de la realitat, que desencadenen en l’espectador una estranyesa i, finalment, un q\u00fcestionament. El t\u00edtol Angle de visi\u00f3: 143\u00b0 al\u00b7ludeix a un angle de visi\u00f3 molt poc habitual, no constitueix un referent est\u00e0ndard i vol encarnar aquest singular punt de vista in\u00e8dit que proporciona una mirada molt m\u00e9s \u00e0mplia. El subt\u00edtol, “objects in the rear view mirror llauri closer than they appear” (els objectes reflectits en el mirall retrovisor estan m\u00e9s pr\u00f2xims del que sembla), \u00e9s una frase que pot llegir-se en els retrovisors dels autom\u00f2bils i que alerta sobre una distorsi\u00f3 \u00f2ptica que els conductors han de tenir en compte per a la seva pr\u00f2pia seguretat. En el context d’aquest cicle d’exposicions, aquesta lleugera distorsi\u00f3 serveix de met\u00e0fora de la varietat de perspectives i filtres en la percepci\u00f3 de la realitat.<\/p>\n
Els artistes participants es mouen en l’\u00e0mbit d’aquest canvi de perspectiva, buscant una aproximaci\u00f3 del m\u00f3n circumdant des de punts de vista in\u00e8dits o, com a m\u00ednim, poc habituals. La seva actitud considera la possibilitat de la difer\u00e8ncia o, cosa que \u00e9s el mateix, accepta el dubte. En els seus respectius plantejaments, posen de manifest el mode en qu\u00e8, a partir d’una determinada escala de valors, estructurem els nostres entorns, carregant-los de sentit i d’autoritat. Al mateix temps, insinuen que tals valors poden ser capgirats, o tal vegada q\u00fcestionats i no acceptats com a absoluts.<\/p>\n
Des de la ironia, el comprom\u00eds pol\u00edtic, la ingenu\u00eftat o el gust per l’absurd, Luis Bisbe, Jens Haaning, Antonio Ortega, Claude Closky i Simon Starling ens conviden a ser conscients de la necessitat de posar en q\u00fcesti\u00f3 els par\u00e0metres i valors assumits.<\/p>\n
Montse Badia<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Una de les caracter\u00edstiques m\u00e9s destacables de les propostes art\u00edstiques actuals \u00e9s que -m\u00e9s que donar respostes- ens plantegen preguntes, amb la finalitat d’activar els mecanismes precisos per a fer-nos canviar o, si m\u00e9s no, q\u00fcestionar la nostra percepci\u00f3 de les coses, del m\u00f3n en qu\u00e8 vivim i de nosaltres mateixos. Si entenem l’art com […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"inline_featured_image":false,"footnotes":""},"categories":[29],"tags":[],"class_list":["post-1264","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-proyectos-ca"],"yoast_head":"\n