Sovint els projectes de Luis Bisbe (M\u00e0laga, 1965) proposen percepcions in\u00e8dites de l’espai. Algunes vegades, mitjan\u00e7ant la realitzaci\u00f3 de dibuixos espacials, a base de gomes i cables d’acer que travessen les sales de paret a paret. Aquests dibuixos espacials defineixen columnes i portes (Pis pilot, Galeria Salvador D\u00edaz, Madrid, 2001, i Artforum Berl\u00edn, 1999), taules, escales i bastides (pretecnologia punta, CAC M\u00e0laga, 2003) i, fins i tot, trampolins (Tarar\u00ed, La Capella, Barcelona, 1999). S’origina, llavors, una arquitectura desencaixada, que permet l’exist\u00e8ncia de dues arquitectures, una de les quals apareix despla\u00e7ada. Altres vegades, el treball amb les il\u00b7lusions de la percepci\u00f3 es formalitza a partir de dibuixos executats sobre la paret de la sala d’exposicions, per exemple duplicant un endoll al qual despr\u00e9s es confereix una expressivitat animada, o b\u00e9 amb la projecci\u00f3 d’un objecte sobre el propi objecte real. Aix\u00ed, en Ping-pong (1999) projectava la imatge d’un endoll que encaixava a la perfecci\u00f3 amb la superf\u00edcie de la projecci\u00f3: l’endoll que subministrava energia el\u00e8ctrica al projector. En Drink em (2003), dues projeccions contraposades superposaven les imatges i ombres (amb algunes lleus modificacions, com a canvis d’angle de filmaci\u00f3 i\/o d’escala) d’uns llums sobre els objectes mateixos. D’aquest mode, Bisbe genera un equ\u00edvoc entre l’objecte i la seva imatge, la qual cosa posa de manifest la impossibilitat de la representaci\u00f3.<\/p>\n
En Pin-pa-pum, concebut expressament per al Espai 13, Luis Bisbe opta per duplicar la realitat a fi de q\u00fcestionar la nostra percepci\u00f3 i la mem\u00f2ria del lloc. Pin-pa-pum replica dos fragments de l’arquitectura del Espai 13, on es reconeixen els pilars, les finestres, les escales i altres elements caracter\u00edstics, per a despr\u00e9s projectar-los en l’espai original. Les dues projeccions contraposades d’aquests elements reconstru\u00efts sobre els elements arquitect\u00f2nics reals produeixen un equ\u00edvoc entre l’objecte i la seva imatge. La r\u00e8plica, a escala 1:1, una escala que contradiu la noci\u00f3 de representaci\u00f3 i refor\u00e7a la idea d’una arquitectura duplicada, recompon la imatge de la realitat, al mateix temps que accentua la naturalesa equ\u00edvoca dels l\u00edmits i, per tant, la relaci\u00f3 ambigua entre art i realitat.<\/p>\n