Simon Starling (Epsom, Anglaterra, 1967) basa el seu treball en una intensa cerca que compr\u00e8n constants viatges, minucioses recerques i l’establiment de connexions entre llocs, objectes i circumst\u00e0ncies hist\u00f2riques i culturals. Sovint contraposa literal i metaf\u00f2ricament estructures o din\u00e0miques, i conclou amb processos que comporten la transformaci\u00f3 d’un objecte o una subst\u00e0ncia en una altra distinta per a aix\u00ed descobrir insospitades relacions entre elements que, a priori, semblaven dispars.<\/p>\n
Amb freq\u00fc\u00e8ncia, els seus treballs impliquen processos i esfor\u00e7os que semblen desproporcionats en relaci\u00f3 amb la finalitat perseguida. En Kakteenhaus\/Cactus House (Portikus, Frankfurt, 2002), va transformar l’espai expositiu en un gran hivernacle per a albergar un cactus que ell mateix havia portat del sud d’Espanya. Les condicions ideals de temperatura i humitat que el cactus precisava per a la seva superviv\u00e8ncia eren prove\u00efdes pel motor d’un autom\u00f2bil tamb\u00e9 situat en el recinte de l’exposici\u00f3 i unit, per mitj\u00e0 de tubs i cables, a un Volvo vermell aparcat en l’exterior de Portikus.<\/p>\n
Altres treballs seus tracten aspectes relacionats amb les nacionalitats, les fronteres i la forma en qu\u00e8 es defineixen els valors culturals. Per exemple, en Rescued Rhododendrons (2002), transportava set plantes de rodondendro del nord d’Esc\u00f2cia (on actualment se les considera pernicioses per a l’equilibri mediambiental) al sud d’Espanya, en un proc\u00e9s que revertia la introducci\u00f3 d’aquesta planta a Gran Bretanya en el segle XVIII, precisament des d’Espanya.<\/p>\n
En Flaga (1972-2000) (2002), Simon Starling emprava el proc\u00e9s mateix de la singularizaci\u00f3n d’articles produ\u00efts en massa per a fer-los \u00fanics en conduir un Fiat 126 de color vermell, fabricat a Tor\u00ed, fins a Cieszyn, a Pol\u00f2nia, on va fer substituir algunes parts de la carrosseria original per altres fabricades a Pol\u00f2nia. Amb aix\u00f2 va exemplificar, de la manera m\u00e9s artesanal i complicada possible, no sols passatges d’una hist\u00f2ria pol\u00edtica i industrial compartida per It\u00e0lia i per Pol\u00f2nia, sin\u00f3 tamb\u00e9 una globalitzaci\u00f3 que sovint comporta la cerca de nous mercats i d’una m\u00e0 d’obra m\u00e9s barata.<\/p>\n
En altres treballs de Simon Starling apareixen refer\u00e8ncies al moviment modern, i al frac\u00e0s de les seves utopies, en un intent per recuperar aquell impuls ideol\u00f2gic. Crea, llavors, r\u00e8pliques artesanals, confeccionades amb materials trobats, de llums (Home-made Henningsen, PH5, 2001) i altres objectes, que -si b\u00e9 a l’origen van ser ideats per a una millora democr\u00e0tica de l’entorn vital- amb el temps s’han convertit en exclusius objectes de col\u00b7leccionista.<\/p>\n
Exposition, el projecte que Simon Starling ha realitzat espec\u00edficament per al Espai 13, contraposa la tecnologia contempor\u00e0nia m\u00e9s avan\u00e7ada i l’evoluci\u00f3 del moviment modern, prenent com a refer\u00e8ncia l’Exposici\u00f3 Internacional de Barcelona de 1929, que va representar un veritable aparador tant de la tecnologia com del disseny alemanys de l’\u00e8poca, amb uns magn\u00edfics dissenys d’exposici\u00f3 creats per Lilly Reich.<\/p>\n
El punt de partida de Exposition \u00e9s un metall preci\u00f3s, el plat\u00ed, que en el Espai 13 apareix doblement: d’una banda, en les fotografies fixades a la paret -que mostren imatges del disseny creat per Lilly Reich per a l’exposici\u00f3 d’enginyeria alemanya de l’any 29, obtingudes amb el m\u00e8tode d’impressi\u00f3 fotogr\u00e0fica amb plat\u00ed (molt emprat entre 1860 i 1920)-; per una altra, en la il\u00b7luminaci\u00f3 d’aquestes fotografies, mitjan\u00e7ant una c\u00e8l\u00b7lula de combustible d’hidrogen, en el funcionament del qual el plat\u00ed constitueix tamb\u00e9 un element essencial, perqu\u00e8 actua com a catalitzador que fa possible la reacci\u00f3 necess\u00e0ria entre l’hidrogen i l’oxigen, donant com a resultat la producci\u00f3 de corrent el\u00e8ctric i una quantitat residual d’aigua.<\/p>\n
Les fotografies i el generador es troben separats per un env\u00e0 lleugerament corb de cristall fumat, que suposa, en realitat, una apropiaci\u00f3 dels dissenys de Lilly Reich per a Barcelona. En el Espai 13, el cristall \u00e9s, tamb\u00e9, un mirall transl\u00facid, en la distorsionada superf\u00edcie del qual tots dos elements es fusionen visualment.<\/p>\n