![\"421.jpg\"](\"\/IMG\/jpg\/421.jpg\")
<\/p>\nL’espai p\u00fablic ha estat, i encara \u00e9s, un reflex \u2013o una narraci\u00f3, com l’ha definit Walter Grasskamp – de les voluntats pol\u00edtiques, del teixit social, de les din\u00e0miques culturals i del context econ\u00f2mic, aix\u00ed com de la reorganitzaci\u00f3 i l’expansi\u00f3 de les nostres ciutats. En aquest espai com\u00fa, que \u00e9s lloc de mercat, d’afirmaci\u00f3 del poder, de manifestacions pol\u00edtiques i econ\u00f2miques, de commemoracions religioses i de celebraci\u00f3 festiva, diferents realitats i formes d’\u00fas diari convergeixen i se superposen: els curts despla\u00e7aments dels escolars, les llargues dist\u00e0ncies del carter, el deambular del lladregot, el trajecte en ziga-zaga del gos i el seu amo, les rutes nocturnes per bars i clubs…<\/p>\n
En un temps definit pel final de les ideologies, al qual s’uneix la inhabilitat dels poders pol\u00edtics i religiosos per a definir la noci\u00f3 de \u201cp\u00fablic\u201d, l’espai p\u00fablic s’ha transformat en un \u00e0mbit de consum. Els centres comercials, en els quals l’oferta de productes i entreteniment respon a una promesa d’experi\u00e8ncies, s’han convertit en els substituts de l’\u00e0gora tradicional. La seva aparent accessibilitat, amb els seus bancs, passejos i jardins artificials, respon en realitat, a una privatitzaci\u00f3 de l’espai que estableix les seves pr\u00f2pies regles d’acc\u00e9s, vigil\u00e0ncia i control.<\/p>\n
No \u00e9s cap secret que el motor principal de les transformacions de les ciutats es realitza a trav\u00e9s del desenvolupament immobiliari i del despla\u00e7ament econ\u00f2mic. Els centres de les ciutats es transformen cada vegada m\u00e9s en centres comercials i els espais de comunicaci\u00f3 i relaci\u00f3 en parcs tem\u00e0tics. L’espai p\u00fablic es redissenya constantment per a facilitar la vigil\u00e0ncia i l’expulsi\u00f3 d’aquells ciutadans que no encaixen en els models de consum preestablerts. No \u00e9s, per tant, infreq\u00fcent la incorporaci\u00f3 d’obstacles arquitect\u00f2nics que impossibiliten la utilitzaci\u00f3 de mobiliari urb\u00e0 per a usos personals, com els bancs dels carrers, que s\u00f3n progressivament substitu\u00efts per cadires individuals en les quals \u00e9s impossible tendir-se per a dormir.<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
Quan tots els espais socials s’han convertit en p\u00fablics, l’esfera privada es troba constantment bombardejada per una sociabilitat determinada en les seves funcions di\u00e0ries normals. De ser un lloc espec\u00edfic d’experi\u00e8ncia democr\u00e0tica, l’espai p\u00fablic ha passat a ser un lloc de connexi\u00f3 d’usos i funcions diferents. Existeix una \u201cconviv\u00e8ncia pac\u00edfica\u201d de zones d’usos espec\u00edfics: de treball, d’oci, de consum, de resid\u00e8ncia, etc que ens transforma en transe\u00fcnts, amb un punt de partida i un dest\u00ed clars, per als quals l’espai p\u00fablic \u00e9s simplement un lloc de transici\u00f3 i en el qual el \u201caltre\u201d, el desconegut, \u00e9s considerat com una amena\u00e7a. \u201cUna multitud de desconeguts que passegen pels carrers, que conversen, que fan les seves compres, que van o venen del treball, apareix unida en la teranyina de la rutina; aquesta vida en com\u00fa \u00e9s inferior a la vida real que esdev\u00e9 dins de cadascuna de les persones que componen la muni\u00f3\u201d. El deambular sense rumb fix (els fl\u00e2neurs del segle XIX, l’experi\u00e8ncia subjectiva de l’entorn dels surrealistes, la Nadja de Breton, la deriva dels situacionistas o dels protagonistes de les novel\u00b7les de Paul Auster), creant cartografies personals, en relaci\u00f3 a viv\u00e8ncies i experi\u00e8ncies individuals i atorgant a l’atzar un paper rellevant, dif\u00edcilment troba un lloc en els nostres dies. Solament algunes v\u00e0lvules d’escapament, absolutament regulades i organitzades (rebaixes, manifestacions, desfilades, maratons i altres celebracions populars) permeten una ruptura, nom\u00e9s aparent, de la rigidesa normativa.<\/p>\n
![\"Kaufmann_PM.jpg\"](\"\/IMG\/jpg\/Kaufmann_PM.jpg\")
<\/p>\n
El concepte d’esfera p\u00fablica, una noci\u00f3 m\u00e9s \u00e0mplia que la d’espai p\u00fablic, va m\u00e9s enll\u00e0 de les distincions f\u00edsiques entre els entorns p\u00fablic i privat en el qual les activitats i les experi\u00e8ncies dels \u00e9ssers humans es desenvolupen. D’acord amb l’an\u00e0lisi d’Oscar Negt i Alexander Kluge , \u201cl’esfera p\u00fablica fluctua entre ser una fa\u00e7ana de legitimaci\u00f3 capa\u00e7 de desplegar-se en diversos llocs i \u00e9sser un mecanisme de control de la percepci\u00f3 d’all\u00f2 que \u00e9s rellevant per a la societat\u201d. En conseq\u00fc\u00e8ncia, la difer\u00e8ncia entre p\u00fablic i privat \u00e9s substitu\u00efda per la contradicci\u00f3 entre la pressi\u00f3 exercida pels interessos de producci\u00f3 i les necessitats de legitimaci\u00f3.<\/p>\n
La dissoluci\u00f3 entre p\u00fablic i privat, que ja havia estat abordat per l’ideari del Moviment Modern, es fa molt m\u00e9s evident ara quan en la definici\u00f3 de la noci\u00f3 espacial intervenen les tecnologies de la comunicaci\u00f3 i la informaci\u00f3. En aquest context, la idea de \u201clloc\u201d es converteix en un concepte precari i l’esfera p\u00fablica es transforma en un punt de comunicaci\u00f3 fet d’imatges i representacions, fixats en el temps i en l’espai per les pantalles i, cada vegada m\u00e9s, relacionats amb \u201cel real\u201d i la vida quotidiana.<\/p>\n
![\"jankowski.jpg\"](\"\/IMG\/jpg\/jankowski.jpg\")
<\/p>\n
\u201cHem passat de l’espai p\u00fablic a la imatge p\u00fablica. La ciutat tradicional sempre s’ha organitzat entorn d’un lloc p\u00fablic, \u00e0gora, f\u00f2rum o pla\u00e7a. A partir del segle XX, ocupen aquest lloc les sales de reuni\u00f3. Pensem en el paper del cinema en la societat de fa quaranta anys i en l’actual de la televisi\u00f3. La ciutat prim\u00e0ria \u00e9s una ciutat en la qual predomina l’espai p\u00fablic, \u00e9s t\u00f2pica, mentre que des del segle XX ja no est\u00e0 vinculada a aquest. Passem de la ciutat-teatre a la cinema-ciutat i, despr\u00e9s a la tele-ciutat. D’un espai t\u00f2pic hem passat a un espai telet\u00f3pico en el qual el temps real de la retransmissi\u00f3 d’un esdeveniment s’imposa a l’espai real del propi esdeveniment\u201d. Aix\u00ed tra\u00e7a Paul Virilio el retrat perfecte del que avui podem definir com a esfera p\u00fablica global, determinada pel paper dominant de les tecnologies de la comunicaci\u00f3, que redibuixen el sistema de relacions que connecten la hist\u00f2ria de la vida privada a un sistema global d’informaci\u00f3 i que redueix aspectes com la localitzaci\u00f3 a un estatus secundari. D’una forma semblant, el temps cronol\u00f2gic \u2013extensiu, per naturalesa- es transforma en un temps intensiu de novetats instant\u00e0nies en el qual la mirada individual i puntual \u00e9s m\u00e9s important que la mem\u00f2ria.<\/p>\n
L’efectivitat dels atemptats de l’11 de setembre no sols va ser planejada al detall en les seves conseq\u00fc\u00e8ncies f\u00edsiques, pol\u00edtiques i sociol\u00f2giques, sin\u00f3 tamb\u00e9 en el seu impacte medi\u00e0tic. En un timing gaireb\u00e9 perfecte, els quinze minuts que van separar l’impacte del primer avi\u00f3 contra la Torre Nord de l’impacte del segon avi\u00f3 contra la Torre Sud, va permetre que totes les cadenes de televisi\u00f3 del m\u00f3n tinguessin temps d’establir la connexi\u00f3 per a presenciar en rigor\u00f3s directe el segon xoc i el posterior esfondrament. Despr\u00e9s del desconcert inicial, que es va traduir en la repetici\u00f3 una vegada i una altra de les imatges corresponents al moment dels impactes, el seguiment de la not\u00edcia es va centrar en l’escala individual, en els testimoniatges de les persones pr\u00f2ximes a les v\u00edctimes.<\/p>\n
La cobertura medi\u00e0tica de la primera i la segona guerres del Golf constitueix un altre bon exemple d’aquest aspecte. Mentre a Kuwait la retransmissi\u00f3 des del punt de vista dels m\u00edssils convertia les pantalles de televisi\u00f3 en una esp\u00e8cie de videojoc en el qual les v\u00edctimes humanes eren invisibles, els reporters que acompanyaven als soldats en l’atac a l’Iraq, recollien els comentaris dels soldats quan encertaven o fallaven en els seus trets i llan\u00e7aments i, encara que les v\u00edctimes rebien l’eufem\u00edstic nom de \u201cdanys col\u00b7laterals\u201d, eren visualitzades com a baixes reals, com a \u00e9ssers humans de carn i os.<\/p>\n
Paral\u00b7lelament, la progressiva invasi\u00f3 de la vida privada es transforma en una teatralitzaci\u00f3 de l’esfera privada, a trav\u00e9s de la proliferaci\u00f3 de formats, especialment televisius (programes de telerealitat, talk xous i recentment, tamb\u00e9 alguns concursos i altres h\u00edbrids de diferents f\u00f3rmules), que exigeixen que la vida privada s’adapti i se sotmeti a la din\u00e0mica necess\u00e0ria per a convertir-se en producte d’espectacle.<\/p>\n
![\"513.jpg\"](\"\/IMG\/jpg\/513.jpg\")
<\/p>\n
No \u00e9s, doncs, sorprenent, que la privacitat es transformi cada vegada m\u00e9s en una garantia d’identitat. No obstant aix\u00f2, una vegada superades les idees simplificades sobre la identitat, i l’acceptaci\u00f3 d’aquesta com una cosa m\u00faltiple, es constata com la seva autenticitat pot estar igualment amena\u00e7ada, des del moment en qu\u00e8 la individualitat es converteix en un fenomen de masses i la identitat es crea a partir de la identificaci\u00f3 amb unes certes imatges i productes. La publicitat ja no embeni \u00fanicament productes sin\u00f3 estils de vida. Comprem perfums Dona Karan o Calvin Klein no sols per la seva aroma, sin\u00f3 tamb\u00e9 per la imatge de boh\u00e8mia burgesa, sensual, urbana i din\u00e0mica que va associada a aquests productes.<\/p>\n
L’explosi\u00f3 de la tecnologia ha portat, en unes certes \u00e0rees de la vida p\u00fablica i privada, a una exist\u00e8ncia dual i simult\u00e0nia, digital i real, alhora. En aquest sentit, l’espai de la xarxa aporta un nou tipus d’ambig\u00fcitat, ja que l’activitat en Internet consisteix en participants individuals, en un espai p\u00fablicament accessible, i amb el paradoxal desig per l’anonimat i la comunicaci\u00f3 al mateix temps. No \u00e9s casualitat, que en els xats, la plataforma de comunicaci\u00f3 oberta per excel\u00b7l\u00e8ncia, sigui freq\u00fcent la creaci\u00f3 d’identitats falses que responen tant a una voluntat de protecci\u00f3 com d’alliberament dels complexos personals. Tampoc \u00e9s estrany, doncs, que m\u00e9s del 70% dels xats en Internet, acabin adquirint un contingut obertament sexual.<\/p>\n
En una confer\u00e8ncia en Dia Center for the Arts, a Nova York, Martha Rosler plantejava alguns d’aquests interrogants i contradiccions:<\/p>\n
\u201cSi les esferes p\u00fablica i privada existeixen nom\u00e9s en una relaci\u00f3 de complementarietat, com podem parlar d’esfera privada quan no es recorda ja que en el passat, s’esperava que els membres de la fam\u00edlia mostressin p\u00fablicament un prop\u00f2sit d’unitat? I com podem parlar d’esfera p\u00fablica quan els informatius, l’entreteniment i la hist\u00f2ria s\u00f3n relatats en termes de les vides dels actuants i les cites en els xous de m\u00e0xima audi\u00e8ncia? Com podem parlar d’estar en l’esfera privada quan a milions de persones se’ls diu simult\u00e0niament que han d’utilitzar supositoris per a alleujar les hemorroides? Com es pot parlar d’estar en l’esfera p\u00fablica quan la major part de l’audi\u00e8ncia \u00e9s aliena a aquesta simultane\u00eftat, faci o no el missatge referencia a ells? Com es pot parlar d’esfera p\u00fablica quan els diagrames esquem\u00e0tics de l’operaci\u00f3 del penis i la part baixa dels intestins del president apareixen de manera prominent en els mitjans de comunicaci\u00f3? Aix\u00ed mateix, com podem parlar d’esfera p\u00fablica quan el concepte de privacitat, violat per aquests exemples, ha estat des de fa molt temps esborrat per l’aparent desig d’apar\u00e8ixer en televisi\u00f3 i en conseq\u00fc\u00e8ncia, ser inscrit en la hist\u00f2ria? Com es pot parlar d’esfera p\u00fablica quan les regles del comportament civil \u2013personal, moral i legal- s\u00f3n suspeses per a les celebritats? Aix\u00ed mateix, com es pot parlar d’estar en l’esfera p\u00fablica quan s’ha convertit en impossible el reptar i criticar als representants de l’estat, amb l’excepci\u00f3 dels m\u00e9s restringits termes circumscrits a una est\u00fapida correcci\u00f3? Finalment com es pot parlar d’esfera privada, com es pot parlar d’esfera p\u00fablica quan la imatge d’un terrorista, l’espant\u00f3s espectre de la mort, del privat o igualment del p\u00fablic, \u00e9s posada al costat de la meva fam\u00edlia en la taula del sopar?\u201d<\/p>\n
Evidentment quan Martha Rosler va pronunciar aquestes paraules, en 1987, no podia ni imaginar-se que fer p\u00fablics els detalls de l’operaci\u00f3 del penis del president Roland Reagan era encara un t\u00edmid acte d’intromissi\u00f3 en la intimitat de les persones, al marge del seu c\u00e0rrec p\u00fablic, en comparaci\u00f3 amb el cas Lewinsky, en el qual fins als m\u00e9s \u00edntims detalls de la relaci\u00f3 entre Bill Clinton i Monica Lewinsky van ser presentats, divulgats, consumits i paladeados en p\u00fablic a trav\u00e9s dels mitjans de comunicaci\u00f3 i \u00edntegrament transcrits i publicats en Internet.<\/p>\n
Igualment, no deixa de sorprendre l’actual grau de cinisme i la indeferencia amb la qual els responsables de la Guerra contra l’Iraq han acceptat que els motius que van donar en el seu moment (l’eliminaci\u00f3 d’armes de destrucci\u00f3 massiva en poder de Sadam) no responien a la realitat; o la doblegui moral que censura les imatges de soldats americans morts o torturats, per\u00f2 no l’exposici\u00f3 obscena dels cad\u00e0vers dels fills de Sadam, o els pol\u00edtics que es neguen a dimitir encara que sigui evident que la seva \u00e8tica i moral s\u00f3n m\u00e9s que q\u00fcestionables.<\/p>\n
Cada dia desdejunem, mengem i sopem amb aquest tel\u00f3 de fons de not\u00edcies a mig fer que, funcionen des del seu vessant d’impacte, per\u00f2 tamb\u00e9 de rumor, de murmuri enrarit l’autenticitat del qual resulta dif\u00edcil de rastrejar. No obstant aix\u00f2, encara existeixen reductes o espais intersticials en els quals \u00e9s possible actuar i manifestar-se d’una manera aut\u00e8ntica i aut\u00f2noma. I aquesta \u00e9s precisament una de les funcions de l’art (si \u00e9s que l’art ha de justificar-se per tenir una funci\u00f3). \u00c9s, en aquest sentit, que l’art pot convertir-se, i de fet es converteix en una forma complexa de coneixement i, parafrasejant i coincidint amb Harald Szeemann, podem dir que el treball dels artistes pot ser un sism\u00f2graf dels canvis que es produeixen en la societat. L’art funciona com un lloc d’ansietat i de descontentament i es converteix en una forma d’interrogaci\u00f3. Amb els seus treballs, els artistes plantegen m\u00e9s preguntes que respostes, que poden canviar la nostra percepci\u00f3 del m\u00f3n.<\/p>\n
![\"464.jpg\"](\"\/IMG\/jpg\/464.jpg\")
<\/p>\n
Aquestes s\u00f3n algunes de les reflexions que marquen el punt de partida del projecte Portes Girat\u00f2ries. Revolving Doors presa el seu t\u00edtol de la coneguda imatge Port, 11 rue Larrey, que mostra la porta de l’apartament parisenc en el qual Marcel Duchamp va viure entre 1927 i 1942, que, comunicava l’estudi i el dormitori i l’estudi i el bany, de manera que, en obrir una estada, simult\u00e0niament tancava una altra i viceversa: en obrir la porta per a entrar a l’habitaci\u00f3, la porta tancava el bany i quan s’entrava en el bany, la porta tancava l’estudi. Marcel Duchamp va encarregar a un fuster la construcci\u00f3 d’aquesta porta, a partir de les seves indicacions. La concepci\u00f3 d’aquesta porta, que es vincula tant a la vida quotidiana de Duchamp com al seu discurs art\u00edstic, evoca la flu\u00efdesa i la confusi\u00f3 entre els \u00e0mbits del p\u00fablic i el privat, que l’exposici\u00f3 es proposa explorar.<\/p>\n
![\"door.jpg\"](\"\/IMG\/jpg\/door.jpg\")
<\/p>\n
L’exposici\u00f3 Revolving Doors es va presentar per primera vegada, al novembre de 2001, en un format m\u00e9s redu\u00eft en Apex Art, a Nova York. La versi\u00f3 de l’exposici\u00f3 que es presenta ara en Fundaci\u00f3 Telef\u00f2nica ha ampliat el nombre d’artistes i treballs, de manera que es poden establir connexions m\u00e9s complexes entre els diferents projectes presentats. La llista d’artistes participants en Revolving Doors inclou creadors pertanyents a diverses generacions que, en diferents contextos i moments reflexionen sobre aquests aspectes. Amb les seves propostes, els artistes participants en aquest projecte presenten una \u00e0mplia diversitat d’aproximacions relacionades amb l’ambig\u00fcitat i la confusi\u00f3 entre l’esfera p\u00fablica i el domini privat com ara la flu\u00efdesa entre diferents escenaris com a par\u00e0frasis de les relacions socials (Zbig Rybczynski), la invasi\u00f3 de l’espai p\u00fablic dels individus (Vito Aconcci), la definici\u00f3 de l’espai personal i la presentaci\u00f3 individual en p\u00fablic (Francis Al\u00ffs, Andreas M. Kaufmann, Gillian Wearing, Colin Cook, Mark Formanek), l’\u00fas subversiu i secret de l’espai p\u00fablic (Bego\u00f1a Mu\u00f1oz), la projecci\u00f3 en l’esfera p\u00fablica d’una privacitat creada (Vanesa Beecroft, Christian Jankowski, Douglas Gordon), la creaci\u00f3 d’espais relacionals (Otto Berchem), la subjectiva percepci\u00f3 dels mitjans de comunicaci\u00f3 i el seu revers (Antonio Muntadas), la creaci\u00f3 dels l\u00edmits de la privacitat a partir de la confessi\u00f3 p\u00fablica en els media (Bjorn Melhus), i la redefinici\u00f3 del disseny arquitect\u00f2nic a partir de les necessitats i els usos individuals o com a met\u00e0fora d’aquests (Krzystof Wodiczko, Roland Boden, Alicia Framis, Michael Elmgreen & Ingar Dragset).<\/p>\n
![\"422.jpg\"](\"\/IMG\/jpg\/422.jpg\")
<\/p>\n
Amb les seves propostes cr\u00edtiques, ir\u00f2niques, po\u00e8tiques o subversives, els artistes participants en Revolving Doors realitzen comentaris que alteren la forma en qu\u00e8 percebem o pensem la realitat. Encara que els projectes divergeixen molt entre si, tots ells comparteixen el fet d’erigir-se com a gestos individuals que defineixen la relaci\u00f3 p\u00fablic\/privat des d’una escala humana. Finalment, \u00e9s l’individu el que fa girar la porta.<\/p>\n
[Revolving Doors \u00e9s una exposici\u00f3 col\u00b7lectiva presentada en Apex Art, Nova York, 2001 i Fundaci\u00f3 Telef\u00f2nica, Madrid, 2004]<\/p>\n
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
L’espai p\u00fablic ha estat, i encara \u00e9s, un reflex \u2013o una narraci\u00f3, com l’ha definit Walter Grasskamp – de les voluntats pol\u00edtiques, del teixit social, de les din\u00e0miques culturals i del context econ\u00f2mic, aix\u00ed com de la reorganitzaci\u00f3 i l’expansi\u00f3 de les nostres ciutats. En aquest espai com\u00fa, que \u00e9s lloc de mercat, d’afirmaci\u00f3 del […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"inline_featured_image":false,"footnotes":""},"categories":[29],"tags":[],"class_list":["post-1286","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-proyectos-ca"],"yoast_head":"\n