Els vint-i-cinc anys que separen el 1999 del 2024 constitueixen un per\u00edode de temps que ho ha canviat tot de manera radical. Internet i la digitalitzaci\u00f3 han transformat el m\u00f3n en qu\u00e8 vivim: com ens movem, com ens relacionem, com viatgem, com ens comuniquem, com rebem i difonem la informaci\u00f3. El m\u00f3n de l\u2019art no en queda al marge. L\u2019any 2000 va significar el pas a una globalitzaci\u00f3 ineludible i no exempta de conseq\u00fc\u00e8ncies negatives, i ho estem patint ara. S\u2019han obert innombrables possibilitats de viatjar i accedir a tot el que est\u00e0 passant a l\u2019altra banda del m\u00f3n per\u00f2, al mateix temps, aquesta obertura ha diversificat, multiplicat i precaritzat el nombre d\u2019agents culturals que operen arreu del m\u00f3n.<\/p>\n
Mobilitat art\u00edstica<\/strong><\/p>\n La internacionalitzaci\u00f3 o la pres\u00e8ncia de la creaci\u00f3 catalana en el panorama internacional, als vint i trenta del segle passat, tenia com a fita principal, primer, el viatge a Par\u00eds, per tal de con\u00e8ixer les tend\u00e8ncies art\u00edstiques m\u00e9s avantguardistes i formar-ne part i, m\u00e9s tard, a Nova York. Als seixanta i setanta, la di\u00e0spora dels artistes catalans feia aquest mateix recorregut, a Par\u00eds (Rabascall, Miralda, Rossell) i Nova York (Muntadas, Torres). A partir dels 2000, la mobilitat del sector art\u00edstic ve afavorida per la facilitat per viatjar (amb l\u2019abaratiment dels preus dels avions), una mica m\u00e9s moderada en l\u2019actualitat.<\/p>\n A mitjan dels noranta sorgeixen els programes internacionals de comissariat a Le Magasin, De Appel, Bard College o Goldsmith que impliquen mobilitat i creaci\u00f3 de xarxes de treball i d\u2019intercanvi. El mateix succeeix amb les resid\u00e8ncies art\u00edstiques, que continuen tenint un paper fonamental per a situacions temporals de recerca i producci\u00f3.<\/p>\n Sense \u00e0nim de fer aqu\u00ed un recorregut exhaustiu, ens aturarem en alguns moments concrets en els quals la voluntat de ser i fer dins el panorama internacional, amb m\u00e9s o menys fortuna, ha ocupat un paper rellevant.<\/p>\n Intercanvis i representaci\u00f3 internacional<\/strong><\/p>\n En aquest sentit, cal distingir entre la representaci\u00f3 institucional i les pol\u00edtiques culturals que la fan possible i l\u2019intercanvi org\u00e0nic, persones concretes que viuen i treballen en altres indrets geogr\u00e0fics i que tenen un paper actiu en el panorama internacional, ja sigui a escala personal (recordem el paper \u201cd\u2019amfitrions\u201d a Berl\u00edn de l\u2019artista Chema Alvargonz\u00e1lez o a Nova York de Muntadas) o, des de les seves institucions (com s\u00f3n els casos de Mart\u00ed Manen a Estocolm, Chus Mart\u00ednez a Basilea o Marta Gili a Fran\u00e7a), sense per aix\u00f2 deixar de ser part del context catal\u00e0 tot creant vincles i teixit.<\/p>\n En parlar de representaci\u00f3 institucional ens hem de remuntar a la creaci\u00f3, l\u2019any 1991, del Consorci Catal\u00e0 de Promoci\u00f3 Exterior de la Cultura (COPEC), que introdueix expl\u00edcitament l\u2019eix d\u2019internacionalitzaci\u00f3 a la pol\u00edtica cultural catalana. Des de llavors, s\u2019han fet accions per fomentar aquesta representativitat, ja sigui mitjan\u00e7ant pol\u00edtiques d\u2019intercanvi concretes, ajuts o l\u2019aparici\u00f3 d\u2019institucions com l\u2019Institut Ramon Llull, l\u2019any 2002, amb l\u2019objectiu de promoure a l\u2019exterior la llengua i la cultura catalanes.<\/p>\n Un rep\u00e0s als informes anuals del CONCA, des del 2010, mostra com en els anys en qu\u00e8 la crisi econ\u00f2mica i la precarietat no han ocupat els arguments centrals, es posa el focus en la necessitat d\u2019internacionalitzaci\u00f3 i s\u2019aporten claus per a nous models basats en la coordinaci\u00f3 institucional, els esdeveniments estrat\u00e8gics i la incid\u00e8ncia en la formaci\u00f3.<\/p>\n Ja sigui des de l\u2019Institut Ramon Llull, l\u2019OSIC, l\u2019ICEC, ajuntaments o el Ministeri de Cultura, \u00e9s fonamental la promoci\u00f3 mitjan\u00e7ant ajuts per a la mobilitat tant per a artistes, professionals de la cr\u00edtica i la curadoria o galeries per participar en fires internacionals o tamb\u00e9 per la traducci\u00f3 a altres idiomes de textos sobre artistes.<\/p>\n Optimismes desesperats<\/strong><\/p>\n Un altre aspecte important \u00e9s la pres\u00e8ncia de la creaci\u00f3 feta a Catalunya en biennals, fires i altres esdeveniments internacionals. Des de l\u2019any 2009, l\u2019Institut Ramon Llull promou el Pavell\u00f3 Catal\u00e0 a Ven\u00e8cia, \u201cla gran cita\u201d de l\u2019art contemporani, sovint amb apostes arriscades i innovadores. A tall d\u2019exemple, recordem La comunitat inconfessable<\/em>, comissariada per Valent\u00edn Roma (2009), o Llim<\/em>, de l\u2019artista Lara Flux\u00e0 (2022).<\/p>\n Per\u00f2, en parlar d\u2019esdeveniments estrat\u00e8gics per potenciar la internacionalitzaci\u00f3 del context, organitzats des de Catalunya, sovint es parteix de grans expectatives que no sempre es compleixen. Recordem la Triennal Barcelona Art Report<\/em>, que va tenir una primera i \u00fanica edici\u00f3 l\u2019any 2001. Recentment, el MACBA dins del programa [contra]panorama li dedicava un estudi a c\u00e0rrec d\u2019Antonio Gagliano i Ver\u00f3nica Lahitte Reconstrucci\u00f3: Barcelona Art Report [2001]<\/em>, amb un diagn\u00f2stic prec\u00eds: \u201cHi ha una mena d\u2019optimisme desesperat en els repetits intents de les triennals o biennals de definir el present i plantar la seva bandera en el futur. Sempre arriben, d\u2019alguna manera, tard a la cita. La temporalitat accelerada amb qu\u00e8 el sistema de l\u2019art adopta i considera esgotats els seus temes d\u2019inter\u00e8s no fa sin\u00f3 incrementar aquesta sensaci\u00f3 que tot envelleix r\u00e0pidament. Ara que el futur ha deixat de ser el repositori de totes les promeses incomplertes de la modernitat i ha esdevingut una font d\u2019ansietats planet\u00e0ries, quin sentit t\u00e9 continuar organitzant biennals?\u201d<\/p>\n Aliances estrat\u00e8giques<\/strong><\/p>\n La voluntat d\u2019unir-se a esdeveniments estrat\u00e8gics internacionals s\u2019acompanya de la consolidaci\u00f3 d\u2019aquests mitjan\u00e7ant la creaci\u00f3 de \u201cfranqu\u00edcies\u201d. Ho veiem constantment en festivals d\u2019\u00e8xit en altres disciplines, com S\u00f3nar o Primavera Sound. Aquest \u00e9s el cas de la pres\u00e8ncia a Barcelona d\u2019Ars Electr\u00f2nica (2021), un esdeveniment pioner en art i tecnologia que va expandir-se de la seva ubicaci\u00f3 origin\u00e0ria a Linz per diferents ubicacions arreu del m\u00f3n. Segurament, la participaci\u00f3 en aquest tipus d\u2019esdeveniments contribueix a una millor coordinaci\u00f3 local a l\u2019hora de desenvolupar projectes conjunts que articulin una part del sector.<\/p>\n Un altre exemple \u00e9s la celebraci\u00f3 de Manifesta 15 a l\u2019\u00e0rea metropolitana de Barcelona (setembre – novembre 2024). Del seu anterior format de biennal n\u00f2mada d\u2019art contemporani ha passat a ser un projecte per proposar models davant dels reptes que es troben les ciutats i regions. Molt pertinent, si no fos perqu\u00e8 la seva definici\u00f3 i execuci\u00f3 ve centralitzada des de la direcci\u00f3 de la Fundaci\u00f3 Manifesta als Pa\u00efsos Baixos.<\/p>\n La valoraci\u00f3 de totes aquestes iniciatives va unida a la gesti\u00f3 dels recursos. Cal un equilibri a l\u2019hora de destinar recursos p\u00fablics a esdeveniments que es considerin estrat\u00e8gics, sempre que no vagin en detriment de la part m\u00e9s feble del sector, artistes i altres professionals independents que, no ho oblidem, constitueixen la part m\u00e9s important en la generaci\u00f3 i consolidaci\u00f3 del teixit art\u00edstic i cultural.<\/p>\n