El CCCB \u00e9s una instituci\u00f3 que, de manera coherent al llarg de la seva traject\u00f2ria, s\u2019ha definit com a \u00abun centre cultural multidisciplinari dedicat a explorar els grans temes de la societat contempor\u00e0nia mitjan\u00e7ant diferents llenguatges i formats\u00bb. Al llarg dels seus trenta-dos anys d\u2019hist\u00f2ria, q\u00fcestions com la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial, el cervell, la cultura dels suburbis o figures procedents d\u2019\u00e0mbits diversos \u2014Chris Ware, Agn\u00e8s Varda, Stanley Kubrick, el marqu\u00e8s de Sade o, m\u00e9s recentment, Merc\u00e8 Rodoreda\u2014 han articulat programes expositius i p\u00fablics capa\u00e7os de desplegar m\u00faltiples aproximacions i nivells de lectura.<\/p>\n
El culte a la bellesa<\/em><\/a> aborda un d\u2019aquests grans temes universals. Com assenyalava Umberto Eco, la bellesa constitueix una aspiraci\u00f3 compartida per totes les cultures, encara que mai no hagi estat una categoria absoluta ni immutable. La seva vig\u00e8ncia \u00e9s especialment significativa en el present, quan continua sent una construcci\u00f3 social profundament condicionada per la ind\u00fastria est\u00e8tica, l\u2019economia de l\u2019atenci\u00f3 i les xarxes socials. L\u2019exposici\u00f3 parteix d\u2019un posicionament cultural i pol\u00edtic que no pret\u00e9n definir tant qu\u00e8 \u00e9s la bellesa com analitzar els mecanismes que sostenen el seu culte.<\/p>\n La mostra \u00e9s, en realitat, una adaptaci\u00f3 de l\u2019exposici\u00f3 hom\u00f2nima presentada a la Wellcome Collection de Londres el 2023<\/a>. A la comiss\u00e0ria original, Janice Li, s\u2019hi han sumat les investigadores blanca \u00e0ries i J\u00falia Llull, l\u2019aportaci\u00f3 de les quals amplia el relat inicial i incorpora perspectives m\u00e9s plurals, cr\u00edtiques i obertes a les dissid\u00e8ncies.<\/p>\n El recorregut expositiu comen\u00e7a de forma deliberadament cronol\u00f2gica, guiant el visitant a trav\u00e9s dels ideals de bellesa cl\u00e0ssics, sustentats en els principis de proporci\u00f3, g\u00e8nere i virtut. No obstant, aquesta narrativa aparentment estable es veu interrompuda per treballs art\u00edstics que introdueixen fissures i q\u00fcestionaments. Les obres de Lorenza B\u00f6ttner o Carlos Motta, entre d\u2019altres, problematitzen aquests models normatius i evidencien fins a quin punt la bellesa ha funcionat hist\u00f2ricament com a dispositiu d\u2019inclusi\u00f3 i exclusi\u00f3.<\/p>\n A mesura que avan\u00e7a l\u2019exposici\u00f3, comencen a enfonsar-se dicotomies com a bell\/lleig o virtut\/frac\u00e0s, encara que d\u2019altres continuen operant amb for\u00e7a, especialment l\u2019associaci\u00f3 entre bellesa i joventut. Les formes d\u2019exclusi\u00f3 persisteixen, encara que adoptin noves configuracions. De l\u2019exotisme colonial, capa\u00e7 de cosificar qualsevol forma d\u2019alteritat, es passa a mecanismes contemporanis d\u2019invisibilitzaci\u00f3 vinculats a la ra\u00e7a, el g\u00e8nere o la identitat. Davant d\u2019aix\u00f2, col\u00b7lectius trans, queer i no binaris han desenvolupat estrat\u00e8gies d\u2019autoexpressi\u00f3, resist\u00e8ncia i construcci\u00f3 de mem\u00f2ria col\u00b7lectiva. En aquest context, els retrats de Colita dedicats a la comunitat gitana, el projecte Humanae<\/em> d\u2019Ang\u00e9lica Dass, amb el seu ampli espectre de tonalitats de pell, o els retrats trans de Norma P\u00e9rez dialoguen de manera especialment efica\u00e7 amb els plantejaments de l\u2019exposici\u00f3.<\/p>\n La mostra s\u2019endinsa despr\u00e9s en la complexa relaci\u00f3 entre bellesa, medicina i ci\u00e8ncia. Des de les pr\u00e0ctiques cosm\u00e8tiques de l\u2019antic Egipte fins als ideals anat\u00f2mics del Renaixement, el recorregut arriba al present, on l\u2019obsessi\u00f3 per la imatge \u2014resultat extrem de la societat de l\u2019espectacle\u2014 es veu amplificada per la comercialitzaci\u00f3 de productes farmac\u00e8utics, tractaments est\u00e8tics i procediments quir\u00fargics. Els nous c\u00e0nons ja no s\u2019associen necess\u00e0riament a la proporci\u00f3 o a la virtut, sin\u00f3 cada cop m\u00e9s a la capacitat adquisitiva. La bellesa apareix aix\u00ed com un privilegi susceptible de comprar-se, amb conseq\u00fc\u00e8ncies que afecten tant la salut f\u00edsica com el benestar emocional. Com identificar aquestes formes de control per conquistar espais d\u2019autonomia m\u00e9s grans? On acaba el desig individual i on comen\u00e7a la pressi\u00f3 col\u00b7lectiva? Les obres de Marina Vargas i Arvida Bystr\u00f6m apunten precisament cap a aquest desbordament dels l\u00edmits normatius, fent visibles les restriccions subjacents a qualsevol c\u00e0non.<\/p>\n La instal\u00b7laci\u00f3 Mirror, Mirror on the Wall<\/em>, de Xcessive Aesthetics, situa el visitant davant d\u2019un mirall deformant en qu\u00e8 es reflecteix la contaminaci\u00f3 visual que acompanya la nostra experi\u00e8ncia quotidiana. Un flux incessant d\u2019imatges, filtres, algorismes i models aspiracionals que consumim a trav\u00e9s de les xarxes socials i del que cada vegada resulta m\u00e9s dif\u00edcil sostreure\u2019s i que genera nombroses preguntes: Qui estableix avui els c\u00e0nons de bellesa: les institucions culturals, la ind\u00fastria est\u00e8tica, els algorismes o les xarxes socials? Com afecten els filtres, la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial i l\u2019edici\u00f3 digital a la nostra percepci\u00f3 de nosaltres mateixos? Hi pot haver una est\u00e8tica de la difer\u00e8ncia que no sigui absorbida pel mercat? Estem assistint a una democratitzaci\u00f3 de la bellesa o a una sofisticaci\u00f3 dels seus mecanismes de control? \u00c9s possible imaginar-se una societat menys obsessionada amb l\u2019aparen\u00e7a? Qu\u00e8 perdem quan convertim la bellesa en una obligaci\u00f3?<\/p>\n Per\u00f2 El culte a la bellesa<\/em> no es limita a l\u2019espai expositiu. Com \u00e9s habitual al CCCB, la proposta s\u2019amplia mitjan\u00e7ant un s\u00f2lid programa p\u00fablic<\/a> que compta amb la participaci\u00f3 de pensadors i especialistes com Eloy Fern\u00e1ndez Porta, Remedios Zafra i les mateixes comiss\u00e0ries. A aix\u00f2 se suma un programa formatiu dirigit a joves LGTBIQ+<\/a>, coordinat per Cordova i desenvolupat juntament amb artistes com \u00a5E$Si PERSE i Toni Herv\u00e1s, aix\u00ed com el cicle cinematogr\u00e0fic Belles i eternes<\/em>,<\/a> comissariat per Desir\u00e9e de Fes per a les Gandules 2026. La selecci\u00f3 de pel\u00b7l\u00edcules de fantasia i ci\u00e8ncia per preservar la bellesa, perllongant a la pantalla moltes de les preguntes plantejades per l\u2019exposici\u00f3.<\/p>\n M\u00e9s que oferir respostes definitives, El culte a la bellesa<\/em> convida a reconsiderar cr\u00edticament una idea que solem donar per feta. Perqu\u00e8, si la bellesa mai no ha estat una categoria neutral, potser el veritable desafiament consisteix a preguntar-nos qui la defineix, qui se\u2019n beneficia i qui queda inevitablement fora dels seus l\u00edmits.<\/p>\n