La majoria de grans referents de l\u2019art, des de la segona meitat del segle XX, acostumen a ser llegits des de la contemporane\u00eftat posant l\u2019\u00e8mfasi en aquells aspectes que es consideren m\u00e9s rellevants en cada moment. Artistes tan vers\u00e0tils com Cindy Sherman es poden analitzar des del punt de vista fotogr\u00e0fic, cinematogr\u00e0fic o apropiacionista, entre altres. En el seu moment, les teories feministes van veure en ella un exemple dels estereotips de la feminitat i les teories post-estructuralistes, un exemple de construcci\u00f3 de la noci\u00f3 d\u2019identitat com a compendi de la noci\u00f3 de \u201cla mort de l\u2019autor\u201d. Com va escriure Hal Foster amb motiu de la retrospectiva que li va dedicar el MOMA de Nova York l\u2019any 2012, aix\u00f2 evidencia \u201cen quina mesura encert\u00e0vem i, al mateix temps, com n\u2019est\u00e0vem d\u2019equivocats\u201d.<\/p>\n
En el cas de Francis Bacon, durant la d\u00e8cada dels 80 (postmodernisme, no ho oblidem) es parlava de refer\u00e8ncies a la hist\u00f2ria del l\u2019art (des de Vel\u00e1zquez fins a Picasso passant per Chaim Soutine), del gest i l\u2019expressivitat de les pinzellades i de la solitud i viol\u00e8ncia que les seves pintures transmetien. Despr\u00e9s de la mort de l\u2019artista l\u2019any 1992, el seu taller va ser donat per la seva parella, John Edwards a la Galeria Municipal d\u2019Art Modern de Dublin, on va ser reconstru\u00eft amb precisi\u00f3 gaireb\u00e9 arqueol\u00f2gica. A partir d\u2019aquest moment es posa en valor la seva metodologia de treball, visible a partir de la ingent col\u00b7lecci\u00f3 de fotografies, il\u00b7lustracions de revistes m\u00e8diques, noticies de premsa i reproduccions d\u2019obres que es troben al seu taller. No \u00e9s casualitat que aquest focus posat en l\u2019arxiu tingui lloc amb el canvi de segle.<\/p>\n
Per\u00f2 recuperar o reivindicar un\/a artista no \u00e9s interessant per all\u00f2 que el present pugui dir-li sin\u00f3 per all\u00f2 que l\u2019artista pugui aportar al present. Per aix\u00f2, ara seria un bon moment per reivindicar, un cop m\u00e9s i en tota la seva complexitat, la figura de Joseph Beuys, de la seva convicci\u00f3 en el poder transformador de l\u2019art, la necess\u00e0ria vinculaci\u00f3 amb la pol\u00edtica, els aspectes pedag\u00f2gics, rituals, simb\u00f2lics, m\u00edstics, humor\u00edstics i la consideraci\u00f3 dels m\u00faltiples i el seu abast democr\u00e0tic com a elements v\u00e0lids per a disseminar el seu discurs.<\/p>\n
En un moment de forta permeabilitat entre art, mediaci\u00f3 i pedagogia, industries culturals i pol\u00edtica, aquesta aproximaci\u00f3 a l\u2019art torna a tenir rellev\u00e0ncia. Tornar a Beuys ara mateix podria ser com si pogu\u00e9ssim parlar amb el nostre jo del passat, l\u2019\u00fanic amb autoritat per fer-nos veure que ens estem carregant el planeta (com cada dia ens recorden no tant els pol\u00edtics i les grans corporacions, sin\u00f3 Greta Thunberg i tants altres adolescents i activistes dels quals haur\u00edem d\u2019aprendre) i per reconciliar-nos amb un discurs humanista que creia\/creu en la capacitat de les persones de fer del m\u00f3n un lloc millor.<\/p>\n
<\/p>\n
[Article publicat a Bonart, 2019]<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
La majoria de grans referents de l\u2019art, des de la segona meitat del segle XX, acostumen a ser llegits des de la contemporane\u00eftat posant l\u2019\u00e8mfasi en aquells aspectes que es consideren m\u00e9s rellevants en cada moment. Artistes tan vers\u00e0tils com Cindy Sherman es poden analitzar des del punt de vista fotogr\u00e0fic, cinematogr\u00e0fic o apropiacionista, entre […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"inline_featured_image":false,"footnotes":""},"categories":[27],"tags":[],"class_list":["post-822","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-textos-ca"],"yoast_head":"\n