Ja fa molt de temps que s’ha desmuntat la visi\u00f3 hegem\u00f2nica del m\u00f3n, eurocentrista i patriarcal. La hist\u00f2ria de l’art que vam estudiar al segle XX ha estat posada en dubte, precisament per excloure les m\u00faltiples narratives que simult\u00e0niament es generaven des de cultures i geografies no occidentals. Vivim en un m\u00f3n, encara jerarquitzat, per\u00f2 en qu\u00e8, alhora, hi ha canals per fer sentir veus i mirades perif\u00e8riques, transversals i diverses. El coneixement ja no es transmet, sin\u00f3 que t\u00e9 m\u00faltiples nivells i es genera de manera col\u00b7lectiva i desjerarquitzada, a partir del dubte, les tensions, les contradiccions i les relectures.<\/p>\n
En aquest context, els museus ja no poden ser els guardians dels tresors del passat, sin\u00f3 grans arxius, repositoris de mem\u00f2ria (seguint Walter Benjamin) les col\u00b7leccions dels quals canvien, evolucionen, emfatitzen la complexitat i s’obren a m\u00faltiples lectures. Un bon exemple d’aix\u00f2 va ser l’exposici\u00f3 La caixa entr\u00f2pica de Francesc Torres al MNAC, treballada a partir de la col\u00b7lecci\u00f3 del museu, entesa com a arxiu on \u00e9s possible investigar all\u00f2 desestimat, all\u00f2 que s’arxiva per\u00f2 es deixa de banda, per oferir un retrat d’un moment determinat, tan fidel com la hist\u00f2ria oficial.<\/p>\n
L’\u00e8mfasi en les posicions cr\u00edtiques i perif\u00e8riques, la recuperaci\u00f3 de narratives oblidades o silenciades o les relectures de la hist\u00f2ria, amb la creaci\u00f3 conseg\u00fcent de nous mapes, genera noves xarxes de connexions a partir de relats alternatius, m\u00faltiples i simultanis, que permeten connectar Barcelona amb, per exemple, Abu Dhabi o amb ciutat de Guatemala. Aix\u00ed, a l’exposici\u00f3 From Barcelona to Abu Dhabi (coorganitzada pel MACBA i ADMAF, Abu Dhabi) retrobem les fotografies de l’artista emirat\u00ed Ebtisam Abdul Aziz en qu\u00e8 apareix una figura femenina, vestida totalment de negre (incloent-hi cap i la cara) que es contorsiona dins d’un c\u00e8rcol blanc esfor\u00e7 de les dones als Emirats \u00c0rabs (i al m\u00f3n, en general) per superar les limitacions socials imposades. Des de Guatemala, Cos desbordat de Nora P\u00e9rez fotografia cossos de dones que desborden (literalment) les restriccions que unes faixes intenten imposar seguint uns c\u00e0nons f\u00edsics i de bellesa imposats. Completant aquest recorregut perif\u00e8ric, a One Year Women’s Performance. 2015-2016, exposada recentment a la Virreina, Raquel Friera es basa en l’acci\u00f3 del taiwan\u00e8s Tehching Hsieh en qu\u00e8 fitxava cada dia durant un any, en un intent, fallit naturalment, de quantificar el treball art\u00edstic. Friera demana a una s\u00e8rie de dones que fitxin i es fotografi\u00efn cada vegada que finalitzen tasques dom\u00e8stiques o de cura de familiars, precisament per visibilitzar-les.<\/p>\n
En definitiva, tres exemples des de contextos geogr\u00e0ficament llunyans, que comparteixen mirades i discursos art\u00edstics sobre el paper de la dona en societats ben diverses.<\/p>\n
[Article publicat a Bonart, 2018]<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Ja fa molt de temps que s’ha desmuntat la visi\u00f3 hegem\u00f2nica del m\u00f3n, eurocentrista i patriarcal. La hist\u00f2ria de l’art que vam estudiar al segle XX ha estat posada en dubte, precisament per excloure les m\u00faltiples narratives que simult\u00e0niament es generaven des de cultures i geografies no occidentals. Vivim en un m\u00f3n, encara jerarquitzat, per\u00f2 […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"inline_featured_image":false,"footnotes":""},"categories":[27],"tags":[],"class_list":["post-842","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-textos-ca"],"yoast_head":"\n