![\"-20.jpg\"](\"\/IMG\/jpg\/-20.jpg\")
\nMarta Minuj\u00edn. The Parthenon of Books, 2017. Friedrichsplatz, Kassel. Documenta 14
\nFoto: Andreas M. Kaufmann<\/p>\n
Ic\u00f2nic t\u00e9 a veure amb imatge i amb la creaci\u00f3\/encarnaci\u00f3\/representaci\u00f3 del Zeitgeist, de l’esperit d’una \u00e8poca. Un exemple \u00e9s Just What is it that makes today’s homes so different, so appealing? (1956), el petit collage de Richard Hamilton que inclo\u00efa alguns dels elements m\u00e9s representatius de la societat d’aquells anys: la mestressa perfecta de casa, l’home muscul\u00f3s, la model, menjar precuinat, electrodom\u00e8stics…<\/p>\n
Segur que 2017 podria estar representat per moltes obres ic\u00f2niques, que encara estan en estudis d’artistes, o que han estat exposades en museus, esdeveniments o en l’esfera p\u00fablica, per\u00f2 ens centrarem en una, de l’artista argentina Marta Minuj\u00edn, que ha estat instal\u00b7lada a la Friedrichsplatz de la ciutat alemanya de Kassel, es converteix en una reflexi\u00f3 (de vegades m\u00e9s te\u00f2rica que art\u00edstica) sobre el present. Al mig de la pla\u00e7a, just davant del museu Fridericianum s’ha al\u00e7at durant uns mesos The Parthenon of Books, consistent en una estructura met\u00e0l\u00b7lica de 35 x 70 x 22 metres que reprodueix el Parten\u00f3 d’Atenes (s\u00edmbol dels ideals est\u00e8tics i pol\u00edtics de la primera mil democr\u00e0cia) i est\u00e0 folrada de centenars.<\/p>\n
La instal\u00b7laci\u00f3 a Kassel \u00e9s la segona versi\u00f3 del Parten\u00f3 de llibres que, concebuda per l’artista el 1983, per a l’Avinguda 9 de Juliol de Buenos Aires, inclo\u00efa llibres prohibits durant la dictadura argentina. En aquest context, la instal\u00b7laci\u00f3 es va plantejar com una celebraci\u00f3 de la democr\u00e0cia.<\/p>\n
\nMarta Minuj\u00edn. The Parthenon of Books, 2017. Friedrichsplatz, Kassel. Documenta 14
\nFoto: Andreas M. Kaufmann<\/p>\n
L’any 2017, la pe\u00e7a adquireix noves lectures. haurien estat objecte de persecuci\u00f3. La ubicaci\u00f3 de l’obra tampoc \u00e9s casual: Friedrichsplatz no nom\u00e9s \u00e9s la localitzaci\u00f3 m\u00e9s prominent de documenta sin\u00f3 que el 1933, en aquesta mateixa pla\u00e7a els nazis van cremar m\u00e9s de dos mil llibres en una acci\u00f3 que es va anomenar \u201cAktion wider donin undeutschen Geist\u201d Fridericianum que era usat com a biblioteca, tamb\u00e9 va cremar a conseq\u00fc\u00e8ncia d’un bombardeig dels aliats.<\/p>\n
![\"-21.jpg\"](\"\/IMG\/jpg\/-21.jpg\")
\nMarta Minuj\u00edn. The Parthenon of Books, 2017. Friedrichsplatz, Kassel. Documenta 14
\nFoto: Andreas M. Kaufmann<\/p>\n
Si l’any 1983, el Parten\u00f3 de llibres era una pe\u00e7a de celebraci\u00f3, el 2017, \u00e8poca de populismes, integrismes, por i viol\u00e8ncia, The Parthenon of Books es converteix en una crida d’atenci\u00f3 als extremismes, la repressi\u00f3 i la p\u00e8rdua de llibertats del nostre present. Tot aix\u00f2, juntament amb la seva forta pres\u00e8ncia visual, la converteix en aquests moments en una obra ic\u00f2nica.<\/p>\n
<\/p>\n
[Article publicat a Bonart, 2017]<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Ic\u00f2nic t\u00e9 a veure amb imatge i amb la creaci\u00f3\/encarnaci\u00f3\/representaci\u00f3 del Zeitgeist, de l’esperit d’una \u00e8poca. Un exemple \u00e9s Just What is it that makes today’s homes so different, so appealing? (1956), el petit collage de Richard Hamilton que inclo\u00efa alguns dels elements m\u00e9s representatius de la societat d’aquells anys: la mestressa perfecta de casa, […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"inline_featured_image":false,"footnotes":""},"categories":[27],"tags":[],"class_list":["post-854","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-textos-ca"],"yoast_head":"\n