Els llibres sempre han estat relacionats amb el saber i la transmissi\u00f3 de coneixement. La p\u00e8rdua i la destrucci\u00f3 de llibres (la desaparici\u00f3 de la Biblioteca d’Alexandria, la crema de llibres pels nazis o com a argument de la novel\u00b7la de Ray Bradbury, Farenheit 451, entre d’altres) s’ha identificat amb el final d’una civilitzaci\u00f3 o amb un futur dist\u00f2pic. Fetitxisme i llibertat sempre han estat a prop dels llibres, des de les instruccions de la resist\u00e8ncia francesa, que es transmetien ocultes en llibres o el fetitxisme connaiseur de l’inquietant personatge de Josep Maria Pou a la s\u00e8rie Nit i Dia de TV3.<\/p>\n
Des que el 1994, el dissenyador gr\u00e0fic David Carson va profetitzar The End of Print el debat sobre la desaparici\u00f3 dels llibres no ha fet m\u00e9s que refor\u00e7ar la seva pres\u00e8ncia, la seva aura i maneres m\u00e9s lliures d’autogestionar-los. Les publicacions tornen a ser un espai de recuperaci\u00f3 del control, per als artistes m\u00e9s joves, exactament com va passar als anys 60 i 70, paral\u00b7lelament a l’\u00e8mfasi posat en les idees, en el proc\u00e9s i en la desmaterialitzaci\u00f3 de l’objecte art\u00edstic. Igual que Ed Ruscha, Muntadas, Matta-Clark o Baldessari, per citar-ne nom\u00e9s alguns, la publicaci\u00f3 \u00e9s per als artistes d’aquests inicis del segle XXI un mitj\u00e0 m\u00e9s d’expressi\u00f3 art\u00edstica que els permet plasmar metodologies de recerca heterodoxes, processos de treball que segueixen una l\u00f2gica pr\u00f2pia, aparentment desordenada en un proc\u00e9s de prova-error en el proc\u00e9s de prova-error.<\/p>\n
Les publicacions realitzades per artistes i les edicions diverses, que inclouen inserits en llibres o revistes, p\u00f2sters, adhesius, vinils i mil formats definits i per definir, adquireixen aix\u00ed categoria d’obra i poden funcionar com a exposicions impreses que es mouen per canals de distribuci\u00f3 que no s\u00f3n \u00fanicament els institucionals o comercials. Parlem d’autoedici\u00f3 i d’editors independents, d’apassionats dels llibres que creen la seva l\u00ednia editorial, com el dissenyador Alex Gifreu amb Cru, per a qui m\u00e9s que de llibre d’artista cal parlar de publicacions concebudes com a pe\u00e7a, en el sentit que l’obra no existeix en cap altre format f\u00edsic que no sigui una publicaci\u00f3. Hi ha llibreries especialitzades com M\u00faltiplos, amb Anna Pahissa, una estructura de distribuci\u00f3 i difusi\u00f3 de publicacions d’artista que, com ella mateixa ha definit alguna vegada, \u201ctreballa amb un material -publicacions i persones-, que t\u00e9 un gran potencial de generaci\u00f3 d’altres coses i que va molt m\u00e9s enll\u00e0 de l’objecte i de la circulaci\u00f3 comercial\u201d.<\/p>\n
No \u00e9s casualitat que ara que les grans corporacions es mengen \u2013literalment- el m\u00f3n proliferin les iniciatives d’autogesti\u00f3 i empoderament, de recuperar el control i de donar valor a la idiosincr\u00e0sia des del format publicaci\u00f3, tan ampli i vers\u00e0til com cadasc\u00fa vulgui que sigui.<\/p>\n
[Article publicat a Bonart 2017]<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Els llibres sempre han estat relacionats amb el saber i la transmissi\u00f3 de coneixement. La p\u00e8rdua i la destrucci\u00f3 de llibres (la desaparici\u00f3 de la Biblioteca d’Alexandria, la crema de llibres pels nazis o com a argument de la novel\u00b7la de Ray Bradbury, Farenheit 451, entre d’altres) s’ha identificat amb el final d’una civilitzaci\u00f3 o […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"inline_featured_image":false,"footnotes":""},"categories":[27],"tags":[],"class_list":["post-862","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-textos-ca"],"yoast_head":"\n