Fa unes setmanes s’emetia a TV3 el documental de Jaume Bratol\u00ed, Les m\u00fasiques d’Obama, un recorregut per la legislatura del president sortint dels Estats Units, a partir de les m\u00fasiques que l’han acompanyat en cada moment pol\u00edtic i han estat conscientment utilitzades per refor\u00e7ar determinats missatges, del hip hop del \u201cYes, we can\u201d al Gospell la comunitat afroamericana.<\/p>\n
La m\u00fasica forma part de les nostres vides, \u00e9s la banda sonora que, com a les pel\u00b7l\u00edcules, intensifica estats emocionals, intel\u00b7lectuals i vitals. Hi ha mil maneres de treballar la m\u00fasica a les produccions culturals. Es pot fer servir a partir d’una selecci\u00f3 exquisida que refor\u00e7a i potencia determinats aspectes (Julio Manrique ho fa en cadascuna de les obres teatrals que dirigeix). Es poden crear llistes de reproducci\u00f3 que acompanyen exposicions o es poden incorporar al propi espai expositiu contextualitzant i refor\u00e7ant les obres (Valent\u00edn Roma ho va fer al MACBA el 2014, a l’exposici\u00f3 L’her\u00e8ncia immaterial. Assajant des de la col\u00b7lecci\u00f3). Es pot centrar la programaci\u00f3 en les relacions entre m\u00fasica i cultura popular (com va fer Ferran Barenblit a l’etapa que va dirigir el CA2M a Madrid). I es poden dedicar exposicions a figures que es mouen entre els dos \u00e0mbits (i aqu\u00ed el llistat pot ser molt heterogeni: John Cage, Raymond Pettibon, David Bowie, Martin Kippenberger, entre molts altres).<\/p>\n
Alguns artistes utilitzen la m\u00fasica com a element referencial: a The History of the World (1997), Jeremy Deller va crear un diagrama sobre les connexions socials, pol\u00edtiques i musicals entre la m\u00fasica house i les bandes de m\u00fasica d’instruments de metall (brass bands) que evidenciava el pas d’una societat industrial a una postindustrial. I un pas posterior, i l\u00f2gic, va ser demanar a una brass band que interpret\u00e9s peces de m\u00fasica house.<\/p>\n
En el nostre \u00e0mbit m\u00e9s proper, El Viatge Frustrat d’Enric Farr\u00e9s Duran va comptar primer amb la participaci\u00f3 del grup 13 Magic Skulls a la banda sonora i, posteriorment, va sorgir la producci\u00f3 d’un vinil en col\u00b7laboraci\u00f3 entre m\u00fasics i artista.<\/p>\n
Un altre exemple, en proc\u00e9s de producci\u00f3, 12 Can\u00e7ons Concretes de Gonzalo Elvira, un projecte multidisciplinari que busca crear una relaci\u00f3 entre les arts visuals, l’arquitectura i la m\u00fasica en una mena de proc\u00e9s rizom\u00e0tic, a partir del monument als treballadors caiguts a Kapp durant una manifestaci\u00f3 el 1r de maig de 1921, que acaba convertint-se en 1<\/p>\n
Recent \u00e9s tamb\u00e9 The Touching Community, el projecte d’Aimar P\u00e9rez Gal\u00ed en qu\u00e8 s’uneixen la dansa i la investigaci\u00f3 sobre l’impacte de la SIDA a l’escena de la dansa des dels anys 80, que no seria el mateix sense les cartes llegides que l’artista dirigeix \u200b\u200bals ballarins desapareguts, ni la m\u00fasica d’Arthur Russell.<\/p>\n
[Article publicat a Bonart, 2017]<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Fa unes setmanes s’emetia a TV3 el documental de Jaume Bratol\u00ed, Les m\u00fasiques d’Obama, un recorregut per la legislatura del president sortint dels Estats Units, a partir de les m\u00fasiques que l’han acompanyat en cada moment pol\u00edtic i han estat conscientment utilitzades per refor\u00e7ar determinats missatges, del hip hop del \u201cYes, we can\u201d al Gospell […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"inline_featured_image":false,"footnotes":""},"categories":[27],"tags":[],"class_list":["post-874","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-textos-ca"],"yoast_head":"\n