“En lloc d’una hermen\u00e8utica, necessitem una er\u00f2tica de l’art”. Aix\u00ed conclo\u00efa Susan Sontag el seu assaig \u201cContra la interpretaci\u00f3\u201d (1964), en qu\u00e8 al\u00b7ludia a la necessitat que tot comentari sobre art pugui fer les obres -i per analogia, la nostra experi\u00e8ncia personal- m\u00e9s reals. Una bona manera d’aconseguir-ho \u00e9s escoltar la pr\u00f2pia veu dels artistes explicant les seves motivacions, interessos, referents o processos que els han portat fins a aquesta idea o projecte concrets.<\/p>\n
L’entrevista \u00e9s un bon format per accedir a aquest relat personal dels artistes i Hans-Ulrich Obrist \u00e9s un bon representant de l’art de la conversa, havent realitzat centenars de car\u00e0cter transdisciplinar i transgeneracional, que s’han convertit en llibres, s’han mantingut en enregistraments orals o b\u00e9 registres videogr\u00e0fics, que ens apropen als pensaments d’artista, una manera ben propera, el que ha estat important per a ells i el que no, qui els va inspirar en els seus comen\u00e7aments i com desenvolupen el seu treball. Zaha Hadid, entre molts altres.<\/p>\n
Una imatge que resumeix molt b\u00e9 l’esperit d’aquestes entrevistes d’Obrist \u00e9s el v\u00eddeo en qu\u00e8 el duo, Gilbert i George, vestits amb el seu tradicional estil cl\u00e0ssic, van obrint diversos armaris del seu estudi a Londres i, amb molta cura i afecte, van mostrant petites maquetes que reprodueixen la distribuci\u00f3 de les seves obres als diferents espais expositius en qu\u00e8 han mostrat els seus treballs.<\/p>\n
Els v\u00eddeos i documentals sobre artistes s\u00f3n una altra bona manera d’apropar-nos al seu treball i pensament. En aquest sentit, destaca FILAF, un festival dedicat al film i llibre d’artista que se celebra des de fa sis anys a Perpiny\u00e0. Wolf Vostell a C\u00e0ceres; \u201cTroublemakers, the history of land art\u201d, de James Crump i Ronnie Sassoon, naturalment contada per alguns dels seus principals protagonistes o \u201cEva Hesse\u201d de Marcie Begleiter que s’acosta a l’artista ja morta a partir dels seus diaris \u00edntims.<\/p>\n
Precisament, la veu m\u00e9s \u00edntima i personal apareix en clau liter\u00e0ria a Germ\u00e0 de Gel de l’artista Alicia Kopf, en qu\u00e8 la investigaci\u00f3 sobre els exploradors i les expedicions polars configuren un relat excepcional que est\u00e0 a la base de la investigaci\u00f3 art\u00edstica de Kopf i, al mateix temps, constitueixen la base d’una fam\u00edlia sobre el seu lloc en el m\u00f3n.<\/p>\n
[Article publicat a Bonar, 2016]<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
“En lloc d’una hermen\u00e8utica, necessitem una er\u00f2tica de l’art”. Aix\u00ed conclo\u00efa Susan Sontag el seu assaig \u201cContra la interpretaci\u00f3\u201d (1964), en qu\u00e8 al\u00b7ludia a la necessitat que tot comentari sobre art pugui fer les obres -i per analogia, la nostra experi\u00e8ncia personal- m\u00e9s reals. Una bona manera d’aconseguir-ho \u00e9s escoltar la pr\u00f2pia veu dels artistes […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"inline_featured_image":false,"footnotes":""},"categories":[27],"tags":[],"class_list":["post-878","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-textos-ca"],"yoast_head":"\n