\u201cSi no puc ballar, no vull formar part de la vostra revoluci\u00f3\u201d s\u00f3n les paraules atribu\u00efdes a Emma Goldman, una reconeguda activista feminista i anarquista lituana que va ser increpada per ballar animadament, q\u00fcestionant-se la seva serietat i comprom\u00eds amb la causa. convencions i els prejudicis, demaneu la negaci\u00f3 de la vida i l’alegria\u201d, van ser les seves paraules literals.<\/p>\n
Com ens va demostrant la hist\u00f2ria, amb aquest i altres exemples, el ball i la festa no nom\u00e9s s\u00f3n sin\u00f2nim d’evasi\u00f3 i de manca de comprom\u00eds. A la Factory de Nova York, les festes eren un estat m\u00e9s del permanent proc\u00e9s creatiu, de filmaci\u00f3 de pel\u00b7l\u00edcules, producci\u00f3 de serigrafies, realitzaci\u00f3 de c\u00e0stings, celebraci\u00f3 de trobades i intercanvis que tenien lloc dia i nit a l’estudi d’Andy Warhol.<\/p>\n
No \u00e9s habitual que els articles tinguin m\u00fasica, per\u00f2 si li hagu\u00e9ssim de posar m\u00fasica a aquest, sens dubte seria \u201cAll tomorrow parties\u201d de Lou Reed.<\/p>\n
Les trobades, les festes i les celebracions no s\u00f3n alienes a certes pr\u00e0ctiques art\u00edstiques actuals en qu\u00e8 all\u00f2 processal, all\u00f2 performatiu i all\u00f2 ef\u00edmer juguen un paper important. Dos casos recents amb les seves especificitats s\u00f3n el d’Ex-Abrupto i El Palomar.<\/p>\n
Ex-Abrupto, que es defineix com a festival d’art contemporani en ambients no confortables, s’ha presentat aquesta primavera a Vic, dins l’esdeveniment Parada Zero. Els membres del col\u00b7lectiu es van instal\u00b7lar (amb perm\u00eds de la seva propiet\u00e0ria) a la casa (ara en venda) on havia residit Antonio Mar\u00eda Claret, la van arreglar, van reparar les instal\u00b7lacions b\u00e0siques i, durant una setmana, van presentar una exposici\u00f3 aix\u00ed com concerts, accions i presentacions tant a la casa com al seu jard\u00ed. Intervencions art\u00edstiques, m\u00fasica, begudes i trobades per mostrar una concepci\u00f3 de l’art que \u00e9s viu, vibrant i que t\u00e9 a veure sobretot amb les persones i les relacions.<\/p>\n
El Palomar \u00e9s una iniciativa de R. Marcos Mota i Mariokissme que revisa la hist\u00f2ria oculta en relaci\u00f3 amb la identitat i el g\u00e8nere. El Palomar va participar al Pavell\u00f3 Espanyol de la Biennal de Ven\u00e8cia comissariat per Mart\u00ed Manen, en relaci\u00f3 al treball de Francesc Ruiz, realitzant itineraris in\u00e8dits pels Giardini i aquests dies, dins del programa Barcelona Producci\u00f3\u201916 presenten a la Capella de Barcelona, \u200b\u200bun projecte a partir d’un gui\u00f3 escrit per Alberto Card\u00edn, l’assaig0 i 80 a Espanya. Per\u00f2 sobretot esmentem aqu\u00ed El Palomar pel seu treball Hedonisme Cr\u00edtic, acollit dins el cicle d’exposicions comissariat per Mart\u00ed Manen a l’Espai 13 de la Fundaci\u00f3 Joan Mir\u00f3. Hedonisme Cr\u00edtic. Reinvenci\u00f3 i reivindicaci\u00f3 va plantejar la festa com a format des d’on generar temps i maneres de comunicaci\u00f3 i recepci\u00f3 diferents, una marat\u00f3 festiva que fugia del pes de la instituci\u00f3 \u201cper compartir i generar noves vies d’afecte sense exclusi\u00f3\u201d.<\/p>\n
[Article publicat a Bonart, 2016]<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
\u201cSi no puc ballar, no vull formar part de la vostra revoluci\u00f3\u201d s\u00f3n les paraules atribu\u00efdes a Emma Goldman, una reconeguda activista feminista i anarquista lituana que va ser increpada per ballar animadament, q\u00fcestionant-se la seva serietat i comprom\u00eds amb la causa. convencions i els prejudicis, demaneu la negaci\u00f3 de la vida i l’alegria\u201d, van […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"inline_featured_image":false,"footnotes":""},"categories":[27],"tags":[],"class_list":["post-882","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-textos-ca"],"yoast_head":"\n