Gravant en un disc dur. Percentatge completat 99 %
\nSobre l’exposici\u00f3, recepci\u00f3, distribuci\u00f3, comercialitzaci\u00f3, recollida i conservaci\u00f3 d’obres digitals<\/p>\n
Les imatges en moviment i el temps d’imatge s\u00f3n dos dels vehicles m\u00e9s utilitzats per experimentar la imatge en la societat contempor\u00e0nia. Precisament per aix\u00f2 molts artistes contemporanis treballen en aquest camp. Aquest tipus d’imatge aportada per dispositius t\u00e8cnics de generaci\u00f3 i distribuci\u00f3 d’imatges, determina una percepci\u00f3 estesa del temps, que no \u00e9s \u00fanica i espec\u00edfica, sin\u00f3 cont\u00ednua. Res de nou fins ara, la novetat rau ara en les implicacions i relacions canviants creades en l’escena art\u00edstica en termes de creaci\u00f3, exposici\u00f3, recepci\u00f3, distribuci\u00f3, m\u00e0rqueting, col\u00b7lecci\u00f3 i preservaci\u00f3. Centrem-nos en qu\u00e8 passa un cop l’obra est\u00e0 produ\u00efda i preparada per gravar-la en un disc dur perqu\u00e8 es pugui reproduir.<\/p>\n
Seccions de lluna, i percepci\u00f3 entesa com a participaci\u00f3<\/p>\n
Amb aquest tipus d’obres i instal\u00b7lacions, l’espai d’un museu tradicionalment est\u00e0tic i preparat per a presentacions es converteix ara en un espai obert per a les projeccions. De vegades, l’artista Jeff Wall ha subratllat que els museus haurien de disposar obligat\u00f2riament d’una ala solar, aix\u00ed com d’una secci\u00f3 de lluna que permetria desenvolupar experi\u00e8ncies cinematogr\u00e0fiques.<\/p>\n
Contr\u00e0riament al cub blanc, la caixa negra crea un espai de projecci\u00f3, i tamb\u00e9 de suggeriment, on el p\u00fablic pot experimentar imatges en moviment com a imatges ampliades que estimulen els sentits, mentre que la dist\u00e0ncia entre el jo interior de l’espectador i les representacions visuals es difumina. L’espai destinat a les exposicions es metamorfoseja i es converteix en un cinema, on, com Boris Groys va presentar al seu simposi Concepts on the move (ZKM, Karlsruhe, 2001), \u201cla necessitat de la foscor crea un estat individual que es fusiona amb la impossibilitat estructural de veure una pe\u00e7a de v\u00eddeo fins al final. Aquesta manca de visibilitat \u00e9s un repte per a l’espectador, i la percepci\u00f3 s’ha convertit ara en participaci\u00f3\u201d.<\/p>\n
Els v\u00eddeos, pel\u00b7l\u00edcules o peces sonores requereixen un per\u00edode de percepci\u00f3 que sovint supera el temps que dediquem habitualment a aquest tipus d’obres. Aix\u00f2 decideix la manera com ens imaginem una exposici\u00f3. No totes les obres d’art encaixen en un espai obert. Hi podria haver incompatibilitats visuals i ac\u00fastiques. Festivals, programes de v\u00eddeo, sales de cinema, sales fosques on s’indiquen els horaris de projecci\u00f3 (sobretot per a v\u00eddeos de llarga durada), s\u00f3n aptes per mostrar aquest tipus d’obres. Com diu Groys, la percepci\u00f3 es pot convertir en participaci\u00f3 quan un espectador empoderat al qual se li han facilitat tots els detalls necessaris per decidir com vol visitar l’exposici\u00f3, com vol organitzar el seu temps i quines peces vol veure completes o parcialment.<\/p>\n
Distribuci\u00f3 i m\u00e0rqueting<\/p>\n
En els darrers temps, els professionals de les arts (artistes, comissaris, institucions, etc.) han hagut d’alguna manera de redefinir els seus rols i funcions. Aix\u00ed mateix, i sense cap mena de dubte, les galeries d’art s’han hagut de replantejar dr\u00e0sticament el seu enfocament, perqu\u00e8 una de les seves funcions \u00e9s col\u00b7laborar estretament amb els artistes, i tamb\u00e9 ajudar-los a desenvolupar-se art\u00edsticament. Una altra \u00e9s formar part dels aspectes m\u00e9s comercials que han vist com objectes es van convertir en processos o suports digitals que q\u00fcestionaven els valors tradicionals, com per exemple, la unitat en les seves obres o el q\u00fcestionament dels criteris d’original versus c\u00f2pia. Per defecte, amb els suports digitals els continguts es poden copiar un nombre il\u00b7limitat de vegades d’una c\u00f2pia mestra que realment no ha de ser \u00fanica, per\u00f2 gr\u00e0cies a la seva no compressi\u00f3, i altres caracter\u00edstiques formals \u00e9s la versi\u00f3 a partir de la qual es creen tota mena de fitxers i formats per reproduir-los posteriorment.<\/p>\n
Aix\u00f2 no vol dir que s’hagin d’abolir determinades convencions, ni que els artistes s’hagin d’abstenir de produir edicions limitades de peces de v\u00eddeo, per\u00f2 al mateix temps, aquestes c\u00f2pies poden estar disponibles aleat\u00f2riament a Internet, ja sigui de manera autoritzada o no autoritzada.<\/p>\n
La distribuci\u00f3 i el m\u00e0rqueting s\u00f3n dues cares de la mateixa moneda que es poden abordar des de perspectives lleugerament diferents. Hi ha empreses de distribuci\u00f3 que s’ocupen dels drets d’autor d’obres visuals per a l’exposici\u00f3, i tamb\u00e9 hi ha galeries d’art que venen v\u00eddeos per ser les noves incorporacions a les col\u00b7leccions privades i p\u00fabliques.<\/p>\n
Col\u00b7lecci\u00f3 de v\u00eddeos i altres formats digitals
\nTotes aquestes contradiccions i preguntes no nom\u00e9s se’ls plantegen artistes, comissaris i galeristes, sin\u00f3 que la reacci\u00f3 en cadena implica tamb\u00e9 als col\u00b7leccionistes. Hem vist que les institucions han de repensar els formats d’exposici\u00f3, per\u00f2 tamb\u00e9 els de l’adquisici\u00f3 i la conservaci\u00f3, igual que els col\u00b7leccionistes privats. Un exemple paradigm\u00e0tic \u00e9s el de la col\u00b7lecci\u00f3 Richard y Pamela Kramlich, a San Francisco, que no nom\u00e9s definien alguns dels espais de la seva habitatge per poder instal\u00b7lar i mostrar els v\u00eddeos i videoinstal\u00b7lacions de la seva col\u00b7lecci\u00f3, fins que l’any 1997 va fundar el New Art Trust per fomentar la investigaci\u00f3 i la conservaci\u00f3 del v\u00eddeo i altres tipus de produccions basades en aspectes temporals, en col\u00b7laboraci\u00f3 amb el seu museu i el Museu de Modern de Londres, en col\u00b7laboraci\u00f3 amb el Museu de San Francisco de Londres, com a New York. portat a cabo coproduccions i adquisicions conjuntes.<\/p>\n
Incorporar v\u00eddeos i altres formats digitals a una col\u00b7lecci\u00f3 t\u00e9 unes implicacions a nivell pr\u00e0ctic i de conservaci\u00f3 que no es donen quan s’adquireixin fotografies, pintures, dibuixos o performances. Entre altres coses, perqu\u00e8 el comprador, el\/la col\u00b7leccionista incorpora a la seva col\u00b7lecci\u00f3 un arxiu digital gravat en un disc dur (o un vincle a un fitxer allot en un servidor) a partir del qual podr\u00e0 generar les seves pr\u00f2pies c\u00f2pies d’exposici\u00f3. New Art Trust a San Francisco i recentment Screen-Projects a Barcelona han elaborat un tipus de contracte de venda en el que s’especifiquen els drets d’exposici\u00f3 que s’adquieren al mateix temps, aix\u00ed com la possibilitat de migraci\u00f3 i actualitzaci\u00f3 de nous formats o tecnologies quan els actuals queden obsolets.<\/p>\n
Els treballs digitals es basen en la tecnologia per\u00f2 al mateix temps tenen en la immaterialitat la seva connexi\u00f3 amb un present que \u00e9s vol\u00e0til i en cont\u00ednua transformaci\u00f3. \u00c9s cert que un col\u00b7leccionista pot viure com a conflicte el fet de que hagi adquirit un treball digital per milles d’euros (o d\u00f2lars) que es pot visionar gratu\u00eftament a Internet, per\u00f2 s\u00ed que pensar que el seu paper ja no \u00e9s el de la possessi\u00f3 en exclusiva sin\u00f3 el de fer possible que aquesta producci\u00f3 (i altres futures) sean possibles, despla\u00e7ant la seva transcend\u00e8ncia de custodia a posibilitador de noves produccions.<\/p>\n
[Article publicat a la revista El Pulpo, Brasil, 2016]<\/p>\n
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Gravant en un disc dur. Percentatge completat 99 % Sobre l’exposici\u00f3, recepci\u00f3, distribuci\u00f3, comercialitzaci\u00f3, recollida i conservaci\u00f3 d’obres digitals Les imatges en moviment i el temps d’imatge s\u00f3n dos dels vehicles m\u00e9s utilitzats per experimentar la imatge en la societat contempor\u00e0nia. Precisament per aix\u00f2 molts artistes contemporanis treballen en aquest camp. Aquest tipus d’imatge aportada […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"inline_featured_image":false,"footnotes":""},"categories":[27],"tags":[],"class_list":["post-886","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-textos-ca"],"yoast_head":"\n