Sovint el treball en art consisteix a gestionar projectes, negociar, conv\u00e8ncer i quadrar pressupostos i els que ens dediquem a aix\u00f2 correm el risc d’oblidem el m\u00e9s important: els artistes.Elles i ells s\u00f3n els que donen sentit a tot aquest entramat que regeix exposicions, biennals, institucions, escoles dart i galeries. El m\u00f3n de l’art podria existir sense cr\u00edtics, sense comissaris o galeries, per\u00f2 no sense artistes.De vegades, les tasques di\u00e0ries ens fan oblidar que l’art \u00e9s aquest espai de llibertat, que permet anar m\u00e9s enll\u00e0 dels l\u00edmits establerts. Fer exposicions i produir projectes \u00e9s, sobretot, treballar amb persones, amb artistes, col\u00b7laborar-hi, discutir i tamb\u00e9 defensar-los i donar suport a propostes que poden semblar aventures impossibles.<\/p>\n
S’acaba de presentar \u201cEl Viatge Frustrat\u201d de l’artista Enric Farr\u00e9s Duran, una d’aquelles propostes tan meravelloses com impossibles que una nom\u00e9s pot donar suport incondicionalment i, puntualment, aportar l’experi\u00e8ncia o el sentit com\u00fa. \u201cEl Viatge Frustrat\u201d \u00e9s un projecte produ\u00eft per la col\u00b7lecci\u00f3 Cal Cego en qu\u00e8 artista i col\u00b7leccionista es van proposar recrear el viatge a Fran\u00e7a protagonitzat per l’escriptor Josep Pla i el seu amic Herm\u00f3s, recollit al relat \u201cUn Viatge Frustrat\u201d. Mentre que el viatge de Pla mai no es va arribar a fer, Enric Farr\u00e9s i el col\u00b7leccionista Josep Inglada, s\u00ed que el van dur a terme, en ple mes d’agost, des de Palafrugell fins a Fran\u00e7a, en una barca de vela i una petita xalana on l’artista era remolcat. La ficci\u00f3 realista de Pla (amb tot luxe de detalls de persones, llocs i condicions meteorol\u00f2giques per donar veracitat al relat) es contraposa a la realitat ficcionada de Farr\u00e9s que, en format v\u00eddeo, va fent derives, picades d’ullet i connexions entre diferents llocs, objectes i situacions.<\/p>\n
A \u201cEl Viatge Frustrat\u201d no succeeixen grans esdeveniments. Entre les escenes que es mostren veiem la barca remolcada, l’aprenentatge del joc de cartes de la botifarra, la visita a una llotja de peix, la preparaci\u00f3 del sopar a les cases d’amics que els acollien o l’intent de recollir un coix\u00ed que cau al mar, com a moment \u00e0lgid d’intensitat al film. Per\u00f2 per aquest \u201cno succeir gaire\u201d van desfilant alguns dels temes (grans temes) d’avui i de sempre: les relacions entre realitat i ficci\u00f3; l’obsessi\u00f3 per documentar les viv\u00e8ncies; el temps productiu versus el temps de vacances; el temps despera; el potencial creatiu dels moments d\u00bfinactivitat; la desmitificaci\u00f3 dels rols d’artista i col\u00b7leccionista o la internacionalitzaci\u00f3 com a via de reconeixement i legitimaci\u00f3, per\u00f2 tamb\u00e9 com a pas de les refer\u00e8ncies ultralocals als grans temes de la hist\u00f2ria amb maj\u00fascula.<\/p>\n
[Article publicat a Bonart, 2016]<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Sovint el treball en art consisteix a gestionar projectes, negociar, conv\u00e8ncer i quadrar pressupostos i els que ens dediquem a aix\u00f2 correm el risc d’oblidem el m\u00e9s important: els artistes.Elles i ells s\u00f3n els que donen sentit a tot aquest entramat que regeix exposicions, biennals, institucions, escoles dart i galeries. El m\u00f3n de l’art podria […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"inline_featured_image":false,"footnotes":""},"categories":[27],"tags":[],"class_list":["post-890","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-textos-ca"],"yoast_head":"\n