Amb el seu treball, Carolina Bonfim explora els codis de la gestualitat i de la representaci\u00f3 del cos, aix\u00ed com les sobreposicions i els despla\u00e7aments entre la mirada i la pres\u00e8ncia f\u00edsica. Mitjan\u00e7ant projectes d’escala molt humana, l’artista planteja escenaris i situacions que permeten una relaci\u00f3 directa entre artista i espectador, aix\u00ed com el q\u00fcestinament de tots dos rols.<\/p>\n
Amb una formaci\u00f3 en arts esc\u00e8niques i visuals a l’Institut d’Arts UNESP de S\u00e3o Paulo, Carolina Bonfim (S\u00e3o Paulo, Brasil, 1982) es va instal\u00b7lar a Barcelona per seguir un m\u00e0ster de Producci\u00f3 i Investigaci\u00f3 Art\u00edstica de la Universitat de Barcelona. La constataci\u00f3 de les difer\u00e8ncies dels moviments corporals, especialment al ball, entre tots dos llocs, la va portar a una investigaci\u00f3 fruit de la qual s\u00f3n els treballs, Here, Please (2012) i Remake of movements in night clubs (2012). Al primer, reprodu\u00efa amb exactitud els moviments d’algunes coreografies relacionades amb la cultura pop, despr\u00e9s del seu estudi minuci\u00f3s i sistem\u00e0tic. Al segon, despr\u00e9s de l’observaci\u00f3 acurada dels moviments de ball al club Moog de Barcelona, \u200b\u200bl’artista els reprodu\u00efa mim\u00e8ticament com a manera per establir un di\u00e0leg amb altres persones.<\/p>\n
Tots dos projectes s\u00f3n antecedents directes de Balmes 88 (2014), una performance realitzada per l’artista als espais d’un local del n\u00famero 88 del carrer Balmes de Barcelona, \u200b\u200bque havia estat el club after del mateix nom i que s’estava transformant als espais que acolliria la galeria d’art Cyan. En aquests espais, encara en obres, durant quatre divendres dels mesos d’abril i maig, l’artista es va dedicar a ballar en solitud, alguns dels \u00e8xits que sens dubte van sonar durant l’anterior vida del local. L’acci\u00f3, que nom\u00e9s podia ser vista des del carrer, convertia els possibles espectadors en voyeurs. Com un acte de resist\u00e8ncia, Bonfim recuperava el passat de l\u201fespai i evidenciava com els canvis d\u201fusos no s\u00f3n sin\u00f3 el resultat de les transformacions urbanes i dels mecanismes de poder que les dicten i que, directament i indirectament, condicionen determinades formes d\u201fusos i comportaments.<\/p>\n
Les relacions interpersonals i el replantejament i les interfer\u00e8ncies entre els rols d’artista i p\u00fablic, aix\u00ed com la reformulaci\u00f3 de la noci\u00f3 de performance s\u00f3n constants en el treball de Carolina Bonfim. Un exemple destacat \u00e9s Cor 190, una performance per a un \u00fanic participant que es va presentar en el context de la convocat\u00f2ria Barcelona Producci\u00f3 2013 de La Capella. El n\u00famero 190 del t\u00edtol fa refer\u00e8ncia a la freq\u00fc\u00e8ncia de pulsacions que marquen el llindar de l’atac card\u00edac. A Cor 190, Bonfim al\u00b7ludeix a la taquic\u00e0rdia que pot originar la tensi\u00f3 o la incertesa. La performance no \u00e9s realitzada per l’artista sin\u00f3 pel participant que decideix inscriure’s i obeir les instruccions que via SMS el van guiant per la Rambla de Barcelona fins a acabar en un pis del barri del Raval on ning\u00fa no l’espera. La disposici\u00f3 a assumir que el rol de p\u00fablic no ha de ser passiu ni c\u00f2mode, implica, com a espectador, l’acceptaci\u00f3 d’una transfer\u00e8ncia en el control del treball, l’obertura a l’inesperat, la submissi\u00f3 de seguir unes indicacions, d’entrar a l’espai de ficci\u00f3 d’un altre oa la possibilitat de ser un altre. En endinsar-se en un espai privat que \u00e9s d’un altre i en abs\u00e8ncia d’aquest, l’espectador es trobava amb algunes fotografies que li mostraven fent el recorregut que havia fet nom\u00e9s uns minuts abans, \u00e9s a dir, el confrontaven amb l’evid\u00e8ncia que havia estat observat, vigilat i controlat. En la tensi\u00f3 entre diferents contraris (pres\u00e8ncia i abs\u00e8ncia, espai p\u00fablic i espai privat, identificaci\u00f3 i resist\u00e8ncia), Carolina Bonfim planteja la performance com a mitj\u00e0 per repensar el jo, la relaci\u00f3 amb els altres, la construcci\u00f3 de l’espai personal i interpersonal o els mecanismes de transfer\u00e8ncia de control.
\nEnviar comentarios<\/p>\n
[Publicat a xtrart]<\/p>\n
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Amb el seu treball, Carolina Bonfim explora els codis de la gestualitat i de la representaci\u00f3 del cos, aix\u00ed com les sobreposicions i els despla\u00e7aments entre la mirada i la pres\u00e8ncia f\u00edsica. Mitjan\u00e7ant projectes d’escala molt humana, l’artista planteja escenaris i situacions que permeten una relaci\u00f3 directa entre artista i espectador, aix\u00ed com el q\u00fcestinament […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"inline_featured_image":false,"footnotes":""},"categories":[27],"tags":[],"class_list":["post-944","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-textos-ca"],"yoast_head":"\n