James Lee Byars ho va escriure l’any 1968: \u00abI founded a fictitious museum a Nova York en ’68 i recollides 1,000,000 minuts d’atenci\u00f3 en show\u00bb. Aquell mateix any, Andy Warhol va fer tota una declaraci\u00f3 de principis en el cat\u00e0leg d’una exposici\u00f3 al Moderna Muse: be world-famous for 15\u00a0minutes\u00bb. Bruce Nauman \u00e9s un altre exemple d’artista que cont\u00ednuament ha demanat l’atenci\u00f3 de l’espectador, de vegades mitjan\u00e7ant ordres expl\u00edcites (Please\/Pay\/Attention\/Please, 1973 i Pay attention, 1973). XXI ha esdevingut un b\u00e9 esc\u00e0s: l’atenci\u00f3.<\/p>\n
\u00c9s curi\u00f3s que mentre les formes de vida contempor\u00e0nia ens obliguen a ser multitasques (estem o no capacitats per a aix\u00f2), cada cop hi ha m\u00e9s casos de diagn\u00f2stics infantils de \u201cs\u00edndrome de manca d’atenci\u00f3\u201d. No pot ser altrament. Ens hem acostumat a parlar per tel\u00e8fon mentre fem una cerca a google, alhora que tenim obertes diverses pestanyes al navegador per anar consultant les diferents xarxes socials de qu\u00e8 formem part (ia les quals hem d’\u201calimentar\u201d d’alguna manera si no volem desapar\u00e8ixer del mapa social-virtual). Esgotador! I al fons, poc eficient. La nostra concentraci\u00f3 est\u00e0 constantment fragmentada.<\/p>\n
Una de les primeres persones que va introduir el concepte d’economia de l’atenci\u00f3 va ser l’economista i especialista en les ci\u00e8ncies socials Herbert A. Simon, a l’article \u00abDesigning Organizations for an Information-Rich World\u00bb escrit el 1971, referint-se al fet que la riquesa d’informaci\u00f3 implica la mort d’una altra cosa, d’atenci\u00f3 dels receptors, d’atenci\u00f3 dels receptors. de localitzar-la efica\u00e7ment.<\/p>\n
Els publicistes ho van descobrir fa temps i per aix\u00f2 en les seves estrat\u00e8gies consideren essencial captar l?atenci\u00f3 d?un possible client que acabi adquirint un determinat producte o servei. Per\u00f2 hem arribat a un punt en qu\u00e8 la finalitat buscada ja no \u00e9s aquest acte final de la compra, sin\u00f3 que atreure l’atenci\u00f3 s’ha convertit en un fi en si mateix i alguns estrategs econ\u00f2mics no nom\u00e9s parlen de l’economia de l’atenci\u00f3 sin\u00f3 tamb\u00e9 de transaccions d’atenci\u00f3.<\/p>\n
En art, la necessitat d’atenci\u00f3 sempre hi ha estat, en l’anhel d’exposar-se i de ser escoltats i apreciats. Ara aquesta urg\u00e8ncia per ser present es tradueix en una multiplicaci\u00f3 d’esdeveniments i activitats, que passin moltes coses. El risc \u00e9s passar desapercebut o que els 2 segons de visibilitat (que segurament \u00e9s el que han esdevingut els 15 minuts de fama de Warhol) passin massa r\u00e0pid.<\/p>\n
[Article publicat a Bonart, 2014]<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
James Lee Byars ho va escriure l’any 1968: \u00abI founded a fictitious museum a Nova York en ’68 i recollides 1,000,000 minuts d’atenci\u00f3 en show\u00bb. Aquell mateix any, Andy Warhol va fer tota una declaraci\u00f3 de principis en el cat\u00e0leg d’una exposici\u00f3 al Moderna Muse: be world-famous for 15\u00a0minutes\u00bb. Bruce Nauman \u00e9s un altre exemple […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"inline_featured_image":false,"footnotes":""},"categories":[27],"tags":[],"class_list":["post-946","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-textos-ca"],"yoast_head":"\n