Vivim un moment de transformació profunda en la manera com circula el discurs públic, i la crítica d’art no n’és una excepció. Els diaris i mitjans tradicionals, que durant dècades van ser l’espai principal des d’on es construïa, difonia i legitimava el judici crític sobre l’art contemporani, han vist reduït el seu pes com a prescriptors culturals. Avui, una part significativa de la conversa sobre les arts visuals transita per nous canals i formats digitals: plataformes especialitzades, revistes en línia, pòdcasts, xarxes socials, newsletters i projectes independents que han assumit un paper cada vegada més rellevant en la generació i difusió de continguts.

Aquest nou escenari obliga a replantejar algunes preguntes fonamentals: qui exerceix avui la funció crítica? Qui genera opinió i relat sobre l’art contemporani? Des de quins espais parla, a quins públics arriba i amb quina legitimitat?

Aquesta jornada proposa abordar aquestes qüestions a partir de les experiències de periodistes culturals, responsables de plataformes digitals, artistes i creadors de continguts que participen activament en la construcció del discurs cultural contemporani. Més enllà d’analitzar l’evolució del periodisme cultural i de la crítica d’art, la jornada vol oferir eines per comprendre com es configuren avui els mecanismes de mediació, prescripció i legitimació en l’àmbit de les arts visuals i quins reptes planteja aquest nou ecosistema per al futur del sector.

Objectius

– Analitzar l’impacte de la transformació digital en el periodisme cultural i la crítica d’art.

– Identificar els agents, plataformes i formats que actualment intervenen en la construcció del discurs sobre les arts visuals.

– Debatre el paper de les xarxes socials, els pòdcasts, els projectes editorials independents i altres espais emergents de mediació cultural.

– Reflexionar sobre els mecanismes actuals de prescripció, autoritat i legitimació crítica.

– Compartir experiències i perspectives de professionals que desenvolupen la seva activitat en els nous ecosistemes de comunicació cultural.

 Programa

→ Jornada moderada per Roberta Bosco, periodista especialitzada en art contemporani.

30/11/2026. Més informació aquí

La entrada Jornada sobre periodisme, crítica i arts visuals se publicó primero en Montse Badia.

Dilluns, 9 de Novembre, 10:45 – 11:45 h.

Panoràmic Pro. Roca Umbert. Fàbrica de les Arts, Granollers.

En el context del Festival Panoramic

La entrada Noves estratègies en la programació de les arts visuals se publicó primero en Montse Badia.

Dissabte, 7 de Novembre, 17:00 – 18:00 h.

En el context del Saló d’Art By Invitation

La entrada Entre Arquitectura i Col·leccionisme: Sensibilitats Compartides se publicó primero en Montse Badia.

AQUA ET TEMPUS o l’arqueologia de l’anticipació

Els rius exemplifiquen una de les grans paradoxes de la nostra relació amb la natura. Sabem que són sistemes vius, però hem après a mirar-los com a recursos que es poden gestionar. És en aquesta tensió on se situa bona part del treball d’Àlvar Calvet.

A Aqua et Tempus aquestes preocupacions es concentren al voltant del riu Aniene. L’exposició reuneix el treball desenvolupat durant la residència de Calvet al Laci entre 2024 i 2025 i dona continuïtat a Set llocs, set ànimes i Les set ànimes de l’Aniene. L’Aniene, un afluent del Tíber, recorre un territori on s’acumulen restes arqueològiques i sistemes hidràulics. Calvet s’hi aproxima com qui intenta llegir un paisatge escrit i reescrit moltes vegades.

L’arqueologia ocupa un lloc central. Caps, cors, llums d’oli en forma de truita de riu, estendards, monedes de sediments i petits temples d’aigua semblen desplaçats del seu temps. A Calvet li interessa la condició ambigua de l’objecte. Són restes d’allò que ha passat, però també anticipacions d’una relació amb l’aigua que encara no sabem imaginar.

Les peces procedeixen de l’experiència a l’entorn de l’Aniene, de les trobades amb persones vinculades al riu i d’accions que configuren una litúrgia laica. Caminar, oferir i enterrar són els tres moments de la processó Les set ànimes de l’Aniene. Caminar ajusta el cos a una altra escala; oferir estableix una relació que no parteix de la possessió; enterrar introdueix un gest contrari a l’extracció.

El ritual no és una evocació romàntica de la natura, sinó una manera d’introduir un altre temps per a l’atenció. Els objectes donen forma a allò que queda fora dels llenguatges de la gestió, com ara l’experiència d’un lloc i la desaparició d’una espècie. El llum amb forma de truita remet a una espècie desapareguda de l’Aniene; els set temples d’aigua es relacionen amb set punts concrets del riu i amb les tensions pròpies de cadascun. Un d’aquests temples ja ha format part d’una processó i d’un enterrament; els altres sis, preparats per a futures processons i enterraments, resten com a formes d’anticipació. Les monedes fetes amb sediments introdueixen, al seu torn, una pregunta sobre el valor.

L’aigua no es pot separar de la geopolítica. La seva circulació, distribució o retenció determina relacions entre territoris i comunitats. El riu fa visibles conflictes del present: l’aigua com a bé comú i com a recurs econòmic, i la voluntat de controlar els seus cicles.

A Set llocs, set ànimes Calvet és guiat amb els ulls coberts per set persones cap a diferents llocs de l’Aniene. La ceguesa funciona com a mètode que obliga a escoltar i acceptar la mediació de persones que coneixen el riu i en tenen cura. No veure es converteix en una manera d’atendre allò que queda fora de la visió.

Entre l’arqueologia i l’anticipació, entre la memòria i la cura, els objectes d’Aqua et Tempus romanen com càpsules de temps, conserven la memòria d’allò que ha passat i mantenen oberta la possibilitat d’allò que encara no ha passat. La qüestió no és només què hem perdut, sinó què som capaços de cuidar encara.

La entrada Aqua et Tempus. Àlvar Calvet se publicó primero en Montse Badia.

Talking Galleries torna al MACBA els dies 5 i 6 d’octubre de 2026 amb la 12a edició del Barcelona Symposium, la seva cita anual de referència, que reuneix galeristes i veus destacades del món de l’art durant dos dies de debat, intercanvi i networking.

El programa d’enguany abordarà algunes de les qüestions clau que marquen l’actualitat de les galeries i del mercat de l’art: des de l’evolució del paper i la rellevància de les galeries i les motivacions de les noves generacions de col·leccionistes fins a les transformacions del mercat de l’art en línia, la situació actual de l’art digital i les interseccions cada vegada més estretes entre art i luxe.

Més enllà d’quests debats, el Symposium continuarà situant l’experiència dels galeristes al centre del programa, amb converses sobre com es construeixen i es consoliden al llarg del temps programes de galeria amb una identitat pròpia, així com entrevistes dedicades a repassar les trajectòries de destacats galeristes internacionals.

Amb la participació de: Ignasi Aballí (artista), Georgina Adam (periodista i autora), Montse Badia (historiadora de l’art i crítica), Jennifer Chert (ChertLüdde), Carolina Ciuti (comissària / exibart.es), Massimo De Carlo (MASSIMODECARLO), Natasha Degen (Sotheby’s Institute of Art), Michael Elmgreen (Elmgreen & Dragset), Pau Escat (Escat Gallery), Alexander Forbes (Artsy/Artnet), Marc Francés (col·leccionista), Victor Gisler (Mai 36 Galerie), Carles Guerra (comissari i investigador), Llucià Homs (Talking Galleries), Phin Jennings (escriptor i investigador), Samuel Leuenberger (comissari independent / SALTS), Mischa Lustin (Galerina), Pedro Maisterra (Maisterra), Divya Pande (Victoria Miro), Rosario Peiró (Museu Picasso Barcelona), Miguel Ángel Sánchez (ADN Galeria), Tom Seymour (The Art Journal), Pau Waelder (Niio.art) i Jocelyn Wolff (Galerie Jocelyn Wolff).

La entrada Talking Galleries – Barcelona Symposium 2026 se publicó primero en Montse Badia.

• Date: 18 September 2026
• Time: 10:00 – 11:30 hrs.
• Location: Auditori Meier, MACBA Museu d’Art Contemporani de Barcelona (Plaça del Àngels, 1, Barcelona).
• Admission is free, but registration is required as seating is limited. Register here

Organized by CIMAM (the International Committee for Museums and Collections of Modern Art) in collaboration with MACBA Public Programs, this panel will explore what ethical principles should guide the management of a museum collection today.

Museum collections are among the most important cultural assets entrusted to museums. Yet recent international cases have revealed how vulnerable they can become when governance structures change, ownership shifts, or political and economic interests take precedence over their long-term stewardship.

As museums navigate increasingly complex questions around acquisition, stewardship, provenance, restitution, access, sustainability, and accountability, collection management is being redefined as a fundamentally ethical practice rather than solely a technical or administrative one.

Recent developments, including the newly adopted ICOM Code of Ethics, highlight the growing importance of public trust, cultural rights, community participation, transparency, and responsible stewardship in shaping decisions about collections.

In this conversation, Doryun Chong, Chair of CIMAM’s Museum Watch Committee and Artistic Director and Chief Curator of M+, Hong Kong; Amanda de la Garza, President of CIMAM and Deputy Artistic Director of the Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid; and Claudia Segura, Head of Collection at MACBA, Museu d’Art de Contemporani de Barcelona, will explore the particular challenges faced by modern and contemporary art museum collections.

Moderated by Montse Badia, art historian, critic, curator, and cultural researcher based in Barcelona, this panel will also consider how museums can respond to increasingly complex political, economic, and institutional contexts while protecting collections as bodies of knowledge and ensuring their long-term public value.

These are the same questions that have prompted CIMAM to launch a new international research initiative to develop a Glossary on Ethical Principles for Collection Management.

Invited Speakers:

Doryun Chong

Doryun Chong, Artistic Director and Chief Curator, M+, Hong Kong SAR, China. Photo: Dan Leung. Image courtesy of M+, Hong Kong

Doryun Chong is Artistic Director and Chief Curator, M+, Hong Kong, Asia’s first global museum of visual culture of the 20th and 21st centuries. He joined M+ in September 2013 as its inaugural Chief Curator and also became Deputy Director, Curatorial in January 2016. Since October 2024, he has served as Artistic Director. He oversees all content-related aspects, including exhibitions, collections, learning and interpretation, publishing, and digital content, across the museum’s three main disciplinary areas of design and architecture, moving image, and visual culture.

Before joining M+, Chong developed his museum career in the United States. He studied art history and anthropology at the University of California, Berkeley, where he also completed graduate work in art history focused on non-Western modern and contemporary art, particularly in East Asia. He has held curatorial positions at the Asian Art Museum of San Francisco, the Walker Art Center in Minneapolis, and the Museum of Modern Art in New York.

Amanda de la Garza Mata (Mexico, 1981) Lives and works in Madrid, Spain.

Amanda de la Garza. Deputy Artistic Director, Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (MNCARS), Madrid, Spain

She is currently Deputy Artistic Director at Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía in Madrid. She is the President of CIMAM (International Committee for Museums and Collections of Modern Art) for the period 2026-2028. From 2020 to 2024, she was General Director of Visual Arts and of the University Museum of Contemporary Art (MUAC) at UNAM in México City, one of the most important art museums in Latin America. Trained in Curatorial Studies, Art History, Anthropology and Sociology, between 2012 and 2019 she worked as an associate curator at MUAC. She has curated and coordinated more than 30 exhibitions of modern and contemporary art, archival exhibitions, and public art projects. She has published essays, interviews and reviews in catalogues, books and specialized magazines. She was a member of the board of ICOM Mexico from 2021 to 2024.

Claudia Segura Campins

Claudia Segura Campins (Barcelona, 1984) is currently Head of Collection at MACBA (Museu d’Art Contemporani de Barcelona), following her role as Curator of Exhibitions and Collection at the same institution since 2019. Her curatorial work includes several presentations of MACBA’s Collection, as well as numerous solo exhibitions, most notably the first monographic exhibition of performance artist María Teresa Hincapié.

She holds a BA in Humanities from Pompeu Fabra University in Barcelona (2007) and an MA in Contemporary Art Theory from Goldsmiths, University of London (2008). From 2015 to 2019, she was Director and Chief Curator of NC-arte in Bogotá, Colombia, where she curated numerous site-specific projects by artists such as Amalia Pica, Luis Camnitzer, Xavier Le Roy, Nicolás Paris, Nicolás Consuegra, Los Carpinteros, Do Ho Suh, and Alia Farid, among others.

Previously, she worked as a cultural project coordinator at Fundación “la Caixa” in Barcelona (2010–2012), served as an external curator for the Mardin Biennial in Turkey (2014–2015), and acted as mentor at the Sala d’Art Jove in Barcelona (2014) and at the Cano Laboratory at the National University Museum in Bogotá (2018). She was also a visiting lecturer at the Universidad de los Andes in Bogotá (2017).

She has curated projects in Spain, Colombia, Los Angeles, Chicago, Mexico City, Turkey, Lisbon, Miami and London. She frequently contributes to exhibition catalogues, gives lectures, and writes for specialized art publications.

Moderator:

Montse Badia

Montse Badia. Photo by Agus Izquierdo.

Montse Badia is an art historian, critic, curator, and cultural researcher based in Barcelona.

She has contributed to numerous international publications, including Transversal, arts.zin, Untitled (London), NU: The Nordic Art Review (Stockholm), Tema Celeste (Milan), ARCO, and Bonart. Her curatorial work has been presented at institutions including De Appel (Amsterdam), Apexart (New York), Künstlerhaus Bethanien (Berlin), Fundació Joan Miró, MACBA – Museu d’Art Contemporani de Barcelona, MNAC – Museu Nacional d’Art de Catalunya and Fundación «la Caixa», among others. She has served as associate curator of Espai 13 at Fundació Joan Miró and of the Centre d’Art Santa Mònica. She has also been a member of the advisory committee of the Yaxs Foundation and artistic director of the contemporary art collection Cal Cego.

She is co-founder and director of A*DESK. Independent Institute of Criticism and Contemporary Art, and director of the Master’s Degree in Contemporary Art: Context, Mediation and Management at IL3 – Universitat de Barcelona.

Recently she has also participated in several studies on the Catalan contemporary art ecosystem commissioned by CONCA (Catalan National Council for Culture and the Arts) and served as rapporteur for the framework document on remuneration standards for visual arts professionals promoted by the Government of Catalonia.

Montse Badia is a member of AICA (International Association of Art Critics) and ACCA (Catalan Association of Art Critics).

La entrada Rethinking Collection Governance: Ethics, Stewardship and Institutional Responsibility se publicó primero en Montse Badia.

El culte a la bellesa aborda un d’aquests grans temes universals. Com assenyalava Umberto Eco, la bellesa constitueix una aspiració compartida per totes les cultures, encara que mai no hagi estat una categoria absoluta ni immutable. La seva vigència és especialment significativa en el present, quan continua sent una construcció social profundament condicionada per la indústria estètica, l’economia de l’atenció i les xarxes socials. L’exposició parteix d’un posicionament cultural i polític que no pretén definir tant què és la bellesa com analitzar els mecanismes que sostenen el seu culte.

La mostra és, en realitat, una adaptació de l’exposició homònima presentada a la Wellcome Collection de Londres el 2023. A la comissària original, Janice Li, s’hi han sumat les investigadores blanca àries i Júlia Llull, l’aportació de les quals amplia el relat inicial i incorpora perspectives més plurals, crítiques i obertes a les dissidències.

El recorregut expositiu comença de forma deliberadament cronològica, guiant el visitant a través dels ideals de bellesa clàssics, sustentats en els principis de proporció, gènere i virtut. No obstant, aquesta narrativa aparentment estable es veu interrompuda per treballs artístics que introdueixen fissures i qüestionaments. Les obres de Lorenza Böttner o Carlos Motta, entre d’altres, problematitzen aquests models normatius i evidencien fins a quin punt la bellesa ha funcionat històricament com a dispositiu d’inclusió i exclusió.

A mesura que avança l’exposició, comencen a enfonsar-se dicotomies com a bell/lleig o virtut/fracàs, encara que d’altres continuen operant amb força, especialment l’associació entre bellesa i joventut. Les formes d’exclusió persisteixen, encara que adoptin noves configuracions. De l’exotisme colonial, capaç de cosificar qualsevol forma d’alteritat, es passa a mecanismes contemporanis d’invisibilització vinculats a la raça, el gènere o la identitat. Davant d’això, col·lectius trans, queer i no binaris han desenvolupat estratègies d’autoexpressió, resistència i construcció de memòria col·lectiva. En aquest context, els retrats de Colita dedicats a la comunitat gitana, el projecte Humanae d’Angélica Dass, amb el seu ampli espectre de tonalitats de pell, o els retrats trans de Norma Pérez dialoguen de manera especialment eficaç amb els plantejaments de l’exposició.

La mostra s’endinsa després en la complexa relació entre bellesa, medicina i ciència. Des de les pràctiques cosmètiques de l’antic Egipte fins als ideals anatòmics del Renaixement, el recorregut arriba al present, on l’obsessió per la imatge —resultat extrem de la societat de l’espectacle— es veu amplificada per la comercialització de productes farmacèutics, tractaments estètics i procediments quirúrgics. Els nous cànons ja no s’associen necessàriament a la proporció o a la virtut, sinó cada cop més a la capacitat adquisitiva. La bellesa apareix així com un privilegi susceptible de comprar-se, amb conseqüències que afecten tant la salut física com el benestar emocional. Com identificar aquestes formes de control per conquistar espais d’autonomia més grans? On acaba el desig individual i on comença la pressió col·lectiva? Les obres de Marina Vargas i Arvida Byström apunten precisament cap a aquest desbordament dels límits normatius, fent visibles les restriccions subjacents a qualsevol cànon.

La instal·lació Mirror, Mirror on the Wall, de Xcessive Aesthetics, situa el visitant davant d’un mirall deformant en què es reflecteix la contaminació visual que acompanya la nostra experiència quotidiana. Un flux incessant d’imatges, filtres, algorismes i models aspiracionals que consumim a través de les xarxes socials i del que cada vegada resulta més difícil sostreure’s i que genera nombroses preguntes: Qui estableix avui els cànons de bellesa: les institucions culturals, la indústria estètica, els algorismes o les xarxes socials? Com afecten els filtres, la intel·ligència artificial i l’edició digital a la nostra percepció de nosaltres mateixos? Hi pot haver una estètica de la diferència que no sigui absorbida pel mercat? Estem assistint a una democratització de la bellesa o a una sofisticació dels seus mecanismes de control? És possible imaginar-se una societat menys obsessionada amb l’aparença? Què perdem quan convertim la bellesa en una obligació?

Però El culte a la bellesa no es limita a l’espai expositiu. Com és habitual al CCCB, la proposta s’amplia mitjançant un sòlid programa públic que compta amb la participació de pensadors i especialistes com Eloy Fernández Porta, Remedios Zafra i les mateixes comissàries. A això se suma un programa formatiu dirigit a joves LGTBIQ+, coordinat per Cordova i desenvolupat juntament amb artistes com ¥E$Si PERSE i Toni Hervás, així com el cicle cinematogràfic Belles i eternes, comissariat per Desirée de Fes per a les Gandules 2026. La selecció de pel·lícules de fantasia i ciència per preservar la bellesa, perllongant a la pantalla moltes de les preguntes plantejades per l’exposició.

Més que oferir respostes definitives, El culte a la bellesa convida a reconsiderar críticament una idea que solem donar per feta. Perquè, si la bellesa mai no ha estat una categoria neutral, potser el veritable desafiament consisteix a preguntar-nos qui la defineix, qui se’n beneficia i qui queda inevitablement fora dels seus límits.

L’exposició El culte a la bellesa, comissariada per Janice Li, blanca arias i Júlia Llull així com el seu programa públic pot visitar-se i seguir-se al CCCB fins al 8 de novembre de 2026.

[Artícle publicat a A*DESK 5-8-2026]

La entrada La bellesa en disputa se publicó primero en Montse Badia.

L’Informe anual del CoNCA és un document públic que analitza l’estat de la cultura i de les arts a Catalunya, revisant les principals tendències, dades i polítiques culturals de l’any anterior. També avalua l’acció de les administracions públiques en matèria cultural i identifica reptes estructurals del sector. Finalment, proposa recomanacions estratègiques per enfortir l’ecosistema cultural català i orientar les polítiques futures.

La entrada Arts visuals. Col·laboracions i formació en temps de precarietat i expansió museística 2025 se publicó primero en Montse Badia.

L’objectiu principal és proposar uns barems salarials orientatius que fomentin la dignificació del treball cultural i que els centres es comprometin a aplicar.

La proposta és una iniciativa de la Direcció General de Drets Culturals, Creació i Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i ha estat elaborada conjuntament per representants de centres del Sistema Públic d’Equipaments d’Arts Visuals (SPEAV), i les associacions professionals PAAC (Plataforma Assembleària d’Artistes de Catalunya) i ACCA (Associació Catalana de Crítica d’Art). Montse Badia ha dut a terme la relatoria d’aquest document. 

La entrada Barems retributius se publicó primero en Montse Badia.

Auditori del Convent del MACBA – 30 de juny de 2026

Aquesta jornada s’articula al voltant de dos eixos que s’interrelacionen.

El primer explora la relació entre arts visuals i salut individual, social i comunitària.

El segon aborda els drets culturals com a drets inalienables de totes les persones.

Totes dues dimensions convergeixen en una mateixa convicció: la cultura és un principi actiu davant el malestar, el replegament individualista i l’avenç de corrents regressives.

Organitza: Direcció General de Drets Culturals, Creació i Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Benvinguda i presentació a càrrec de Xavier Fina, director general de Drets Culturals, Creació i Biblioteques

Converses:

• Art com a principi actiu en el context mèdic i assistencial. Conversa entre Sergi Blancafort i Montserrat Verdú, amb Pilar Cruz.

• Art i salut des de les pràctiques artístiques. Conversa dinamitzada per José Antonio Delgado amb Gemma Paris i Felipe G.

• Art com a principi actiu per la salut de les comunitats. Conversa entre Javier Rodrigo i Quim Packard

• Art per la salut democràtica. Conversa dinamitzada per Amanda Cuesta amb Mar Sureda i Nerea Campo.

• Salut econòmica en les pràctiques artístiques. Presentació Barems de retribució professional amb Montse Badia i Ester Martínez.

Cloenda institucional a càrrec de l’Hble. Sra. Sònia Hernández Almodóvar, consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya

Fotografies Xavier Menal

La entrada Principis actius: Cultura i drets per a la salut democràtica se publicó primero en Montse Badia.