AQUA ET TEMPUS o l’arqueologia de l’anticipació
Els rius exemplifiquen una de les grans paradoxes de la nostra relació amb la natura. Sabem que són sistemes vius, però hem après a mirar-los com a recursos que es poden gestionar. És en aquesta tensió on se situa bona part del treball d’Àlvar Calvet.
A Aqua et Tempus aquestes preocupacions es concentren al voltant del riu Aniene. L’exposició reuneix el treball desenvolupat durant la residència de Calvet al Laci entre 2024 i 2025 i dona continuïtat a Set llocs, set ànimes i Les set ànimes de l’Aniene. L’Aniene, un afluent del Tíber, recorre un territori on s’acumulen restes arqueològiques i sistemes hidràulics. Calvet s’hi aproxima com qui intenta llegir un paisatge escrit i reescrit moltes vegades.
L’arqueologia ocupa un lloc central. Caps, cors, llums d’oli en forma de truita de riu, estendards, monedes de sediments i petits temples d’aigua semblen desplaçats del seu temps. A Calvet li interessa la condició ambigua de l’objecte. Són restes d’allò que ha passat, però també anticipacions d’una relació amb l’aigua que encara no sabem imaginar.
Les peces procedeixen de l’experiència a l’entorn de l’Aniene, de les trobades amb persones vinculades al riu i d’accions que configuren una litúrgia laica. Caminar, oferir i enterrar són els tres moments de la processó Les set ànimes de l’Aniene. Caminar ajusta el cos a una altra escala; oferir estableix una relació que no parteix de la possessió; enterrar introdueix un gest contrari a l’extracció.
El ritual no és una evocació romàntica de la natura, sinó una manera d’introduir un altre temps per a l’atenció. Els objectes donen forma a allò que queda fora dels llenguatges de la gestió, com ara l’experiència d’un lloc i la desaparició d’una espècie. El llum amb forma de truita remet a una espècie desapareguda de l’Aniene; els set temples d’aigua es relacionen amb set punts concrets del riu i amb les tensions pròpies de cadascun. Un d’aquests temples ja ha format part d’una processó i d’un enterrament; els altres sis, preparats per a futures processons i enterraments, resten com a formes d’anticipació. Les monedes fetes amb sediments introdueixen, al seu torn, una pregunta sobre el valor.
L’aigua no es pot separar de la geopolítica. La seva circulació, distribució o retenció determina relacions entre territoris i comunitats. El riu fa visibles conflictes del present: l’aigua com a bé comú i com a recurs econòmic, i la voluntat de controlar els seus cicles.
A Set llocs, set ànimes Calvet és guiat amb els ulls coberts per set persones cap a diferents llocs de l’Aniene. La ceguesa funciona com a mètode que obliga a escoltar i acceptar la mediació de persones que coneixen el riu i en tenen cura. No veure es converteix en una manera d’atendre allò que queda fora de la visió.
Entre l’arqueologia i l’anticipació, entre la memòria i la cura, els objectes d’Aqua et Tempus romanen com càpsules de temps, conserven la memòria d’allò que ha passat i mantenen oberta la possibilitat d’allò que encara no ha passat. La qüestió no és només què hem perdut, sinó què som capaços de cuidar encara.