Art contemporani & pensament crític

Sóc la Montse Badia, historiadora de l’art i comissària d’exposicions i projectes. Sóc cofundadora i directora d’ A*DESK.

Em preocupa l’estandardització que vivim i la pèrdua de drets. Crec que l’anàlisi del passat és crucial per entendre el present. Tot això ho tasllado al treball curatorial i a l’àmbit editorial partint de la recerca i la transdisciplinarietat.

Notícies

Rethinking Collection Governance: Ethics, Stewardship and Institutional Responsibility

  • Date: 18 September 2026
  • Time: 10:00 – 11:30 hrs.
  • Location: Auditori Meier, MACBA Museu d’Art Contemporani de Barcelona (Plaça del Àngels, 1, Barcelona).
  • Admission is free, but registration is required as seating is limited. Register here

Organized by CIMAM (the International Committee for Museums and Collections of Modern Art) in collaboration with MACBA Public Programs, this panel will explore what ethical principles should guide the management of a museum collection today.

Museum collections are among the most important cultural assets entrusted to museums. Yet recent international cases have revealed how vulnerable they can become when governance structures change, ownership shifts, or political and economic interests take precedence over their long-term stewardship.

As museums navigate increasingly complex questions around acquisition, stewardship, provenance, restitution, access, sustainability, and accountability, collection management is being redefined as a fundamentally ethical practice rather than solely a technical or administrative one.

Recent developments, including the newly adopted ICOM Code of Ethics, highlight the growing importance of public trust, cultural rights, community participation, transparency, and responsible stewardship in shaping decisions about collections.

In this conversation, Doryun Chong, Chair of CIMAM’s Museum Watch Committee and Artistic Director and Chief Curator of M+, Hong Kong; Amanda de la Garza, President of CIMAM and Deputy Artistic Director of the Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid; and Claudia Segura, Head of Collection at MACBA, Museu d’Art de Contemporani de Barcelona, will explore the particular challenges faced by modern and contemporary art museum collections.

Moderated by Montse Badia, art historian, critic, curator, and cultural researcher based in Barcelona, this panel will also consider how museums can respond to increasingly complex political, economic, and institutional contexts while protecting collections as bodies of knowledge and ensuring their long-term public value.

These are the same questions that have prompted CIMAM to launch a new international research initiative to develop a Glossary on Ethical Principles for Collection Management.

Invited Speakers:

Doryun Chong

Doryun Chong

Doryun Chong, Artistic Director and Chief Curator, M+, Hong Kong SAR, China. Photo: Dan Leung. Image courtesy of M+, Hong Kong

Doryun Chong is Artistic Director and Chief Curator, M+, Hong Kong, Asia’s first global museum of visual culture of the 20th and 21st centuries. He joined M+ in September 2013 as its inaugural Chief Curator and also became Deputy Director, Curatorial in January 2016. Since October 2024, he has served as Artistic Director. He oversees all content-related aspects, including exhibitions, collections, learning and interpretation, publishing, and digital content, across the museum’s three main disciplinary areas of design and architecture, moving image, and visual culture.

Before joining M+, Chong developed his museum career in the United States. He studied art history and anthropology at the University of California, Berkeley, where he also completed graduate work in art history focused on non-Western modern and contemporary art, particularly in East Asia. He has held curatorial positions at the Asian Art Museum of San Francisco, the Walker Art Center in Minneapolis, and the Museum of Modern Art in New York.

Amanda de la Garza Mata (Mexico, 1981) Lives and works in Madrid, Spain.

Amanda de la Garza_CIMAM President 2026-28

Amanda de la Garza. Deputy Artistic Director, Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (MNCARS), Madrid, Spain

She is currently Deputy Artistic Director at Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía in Madrid. She is the President of CIMAM (International Committee for Museums and Collections of Modern Art) for the period 2026-2028. From 2020 to 2024, she was General Director of Visual Arts and of the University Museum of Contemporary Art (MUAC) at UNAM in México City, one of the most important art museums in Latin America. Trained in Curatorial Studies, Art History, Anthropology and Sociology, between 2012 and 2019 she worked as an associate curator at MUAC. She has curated and coordinated more than 30 exhibitions of modern and contemporary art, archival exhibitions, and public art projects. She has published essays, interviews and reviews in catalogues, books and specialized magazines. She was a member of the board of ICOM Mexico from 2021 to 2024.

Claudia Segura Campins

P1170077p

Claudia Segura Campins (Barcelona, 1984) is currently Head of Collection at MACBA (Museu d’Art Contemporani de Barcelona), following her role as Curator of Exhibitions and Collection at the same institution since 2019. Her curatorial work includes several presentations of MACBA’s Collection, as well as numerous solo exhibitions, most notably the first monographic exhibition of performance artist María Teresa Hincapié.

She holds a BA in Humanities from Pompeu Fabra University in Barcelona (2007) and an MA in Contemporary Art Theory from Goldsmiths, University of London (2008). From 2015 to 2019, she was Director and Chief Curator of NC-arte in Bogotá, Colombia, where she curated numerous site-specific projects by artists such as Amalia Pica, Luis Camnitzer, Xavier Le Roy, Nicolás Paris, Nicolás Consuegra, Los Carpinteros, Do Ho Suh, and Alia Farid, among others.

Previously, she worked as a cultural project coordinator at Fundación “la Caixa” in Barcelona (2010–2012), served as an external curator for the Mardin Biennial in Turkey (2014–2015), and acted as mentor at the Sala d’Art Jove in Barcelona (2014) and at the Cano Laboratory at the National University Museum in Bogotá (2018). She was also a visiting lecturer at the Universidad de los Andes in Bogotá (2017).

She has curated projects in Spain, Colombia, Los Angeles, Chicago, Mexico City, Turkey, Lisbon, Miami and London. She frequently contributes to exhibition catalogues, gives lectures, and writes for specialized art publications.

Moderator:

Montse Badia

Montse Badia

Montse Badia. Photo by Agus Izquierdo.

Montse Badia is an art historian, critic, curator, and cultural researcher based in Barcelona.

She has contributed to numerous international publications, including Transversal, arts.zin, Untitled (London), NU: The Nordic Art Review (Stockholm), Tema Celeste (Milan), ARCO, and Bonart. Her curatorial work has been presented at institutions including De Appel (Amsterdam), Apexart (New York), Künstlerhaus Bethanien (Berlin), Fundació Joan Miró, MACBA – Museu d’Art Contemporani de Barcelona, MNAC – Museu Nacional d’Art de Catalunya and Fundación «la Caixa», among others. She has served as associate curator of Espai 13 at Fundació Joan Miró and of the Centre d’Art Santa Mònica. She has also been a member of the advisory committee of the Yaxs Foundation and artistic director of the contemporary art collection Cal Cego.

She is co-founder and director of A*DESK. Independent Institute of Criticism and Contemporary Art, and director of the Master’s Degree in Contemporary Art: Context, Mediation and Management at IL3 – Universitat de Barcelona.

Recently she has also participated in several studies on the Catalan contemporary art ecosystem commissioned by CONCA (Catalan National Council for Culture and the Arts) and served as rapporteur for the framework document on remuneration standards for visual arts professionals promoted by the Government of Catalonia.

Montse Badia is a member of AICA (International Association of Art Critics) and ACCA (Catalan Association of Art Critics).

 

 

I Plenari del Sistema Públic d’Equipaments d’Arts Visuals Cultura i drets per a la salut democràtica

Auditori del Convent del MACBA – 30 de juny de 2026

Aquesta jornada s’articula al voltant de dos eixos que s’interrelacionen.

El primer explora la relació entre arts visuals i salut individual, social i comunitària.

El segon aborda els drets culturals com a drets inalienables de totes les persones.

Totes dues dimensions convergeixen en una mateixa convicció: la cultura és un principi actiu davant el malestar, el replegament individualista i l’avenç de corrents regressives.

Organitza: Direcció General de Drets Culturals, Creació i Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Benvinguda i presentació a càrrec de Xavier Fina, director general de Drets Culturals, Creació i Biblioteques

Converses:

• Art com a principi actiu en el context mèdic i assistencial. Conversa entre Sergi Blancafort i Montserrat Verdú, amb Pilar Cruz.

• Art i salut des de les pràctiques artístiques. Conversa dinamitzada per José Antonio Delgado amb Gemma Paris i Felipe G.

• Art com a principi actiu per la salut de les comunitats. Conversa entre Javier Rodrigo i Quim Packard

• Art per la salut democràtica. Conversa dinamitzada per Amanda Cuesta amb Mar Sureda i Nerea Campo.

• Salut econòmica en les pràctiques artístiques. Presentació Barems de retribució professional amb Montse Badia i Ester Martínez.

Cloenda institucional a càrrec de l’Hble. Sra. Sònia Hernández Almodóvar, consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya

Fotografies Xavier Menal

Projectes

Barems retributius per a professionales de les arts visuals té com a finalitat establir un document marc sobre les retribucions de persones comissàries i artistes per les feines dutes a terme en centres d’art contemporani integrats en el Sistema Públic d’Equipaments d’Arts Visuals (SPEAV).

L’objectiu principal és proposar uns barems salarials orientatius que fomentin la dignificació del treball cultural i que els centres es comprometin a aplicar.

La proposta és una iniciativa de la Direcció General de Drets Culturals, Creació i Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i ha estat elaborada conjuntament per representants de centres del Sistema Públic d’Equipaments d’Arts Visuals (SPEAV), i les associacions professionals PAAC (Plataforma Assembleària d’Artistes de Catalunya) i ACCA (Associació Catalana de Crítica d’Art). Montse Badia ha dut a terme la relatoria d’aquest document. 

The Kitchen Network. Episodi 4  de Luiza Prado
Antic Teatre, Barcelona
Data: 24/3/2026, a les 20 hores

Benvingudes i benvinguts a The Kitchen Network!
El quart episodi té lloc a Barcelona.

Presentat com un episodi de l’última competició culinària de reality TV a la Terra, aquesta performance utilitza l’humor per examinar la bretxa entre les cultures alimentàries en línia i la seva desconnexió de qüestions més àmplies de classe, gènere i geografia.

Ens situem en un futur on s’ha dissolt la Unió Europea, la política climàtica ha fracassat i els acords comercials s’han fragmentat. Les promeses de l’European Green Deal es mantenen inconcluses en un continent marcat per l’escassetat material, mentre la cultura digital continua projectant imatges d’abundància.

A Espanya, les terres agrícoles competeixen amb centres de dades que sostenen el núvol i la intel·ligència artificial. L’aigua es desvia entre cultius i sistemes de refrigeració; les zones rurals es tensionen, les ciutats creixen i la infraestructura digital transforma el paisatge. Davant de la manca de governança coordinada, l’espectacle es converteix en política.

La distribució d’aliments és regida per l’Acord d’Intercanvi d’Eurovisió (EEA): cada any, el país guanyador obté autoritat temporal sobre l’assignació alimentària continental. Espanya, com a guanyadora més recent, ocupa una posició fràgil de relativa abundància a una Europa desigual.

L’aigua, estrictament controlada i mercantilitzada, travessa tota la competició. Cada concursant només rep dues ampolles per a tota la prova, mentre la presentadora IA recorda: «Perquè no tothom té una segona ronda».

Amb residents majors del barri com a jurats, The Kitchen Network converteix la cuina en performance en temps d’escassetat, reflexionant sobre desigualtat, expansió digital i la política de l’alimentació.

Jas Rault, Luiza Prado, Helen Pritchard, T.L. Cowan, The Kitchen Network: Anti-Fascism and Plants. Conversa i performance a la transmediale 2024, HKW. Foto de Laura Fiorio. CC BY-NC-SA

Sobre The Kitchen Network & Luiza Prado

The Kitchen Network és una performance teatral de Luiza Prado que continua la seva investigació de les infraestructures necropolítiques al voltant de la reproducció, la nutrició i el col·lapse planetari.

L’esdeveniment que tindrà lloc a l’Antic Teatre de Barcelona el 24 de març de 2026 correspon al quart episodi de la sèrie, que continua i completa la recerca desenvolupada per l’artista tot adaptant-se a cada context específic. El primer episodi, presentat en el marc de Transmediale a Berlín (gener de 2024), va emfatitzar els aspectes tecnològics del projecte. El segon, celebrat a Nottingham (abril de 2024), es va centrar en les cuines de les comunitats migrants. El tercer, presentat al restaurant del Martin Gropius Bau de Berlín (octubre de 2024), va abordar el treball i el moviment a través de l’univers de l’entrepà, un aliment associat als ritmes de treball i els orígens culinaris del qual apunten a tradicions no autòctones.

A The Network Kitchen. Episodi 4
Concepte i directció: Luiza Prado
Mestre de Cerimònies: Albert Sánchez
Cuinera # 1: Monica Escudero
Cuinera # 2: Agnes Essonti Luque
Cuinera # 3: Irene Arcas
Jurat: Iaies de l’Antic Teatre

The Kitchen Network Episodi 4  és una producció d’A*DESK

 

Textos

El CCCB és una institució que, de manera coherent al llarg de la seva trajectòria, s’ha definit com a «un centre cultural multidisciplinari dedicat a explorar els grans temes de la societat contemporània mitjançant diferents llenguatges i formats». Al llarg dels seus trenta-dos anys d’història, qüestions com la intel·ligència artificial, el cervell, la cultura dels suburbis o figures procedents d’àmbits diversos —Chris Ware, Agnès Varda, Stanley Kubrick, el marquès de Sade o, més recentment, Mercè Rodoreda— han articulat programes expositius i públics capaços de desplegar múltiples aproximacions i nivells de lectura.

El culte a la bellesa aborda un d’aquests grans temes universals. Com assenyalava Umberto Eco, la bellesa constitueix una aspiració compartida per totes les cultures, encara que mai no hagi estat una categoria absoluta ni immutable. La seva vigència és especialment significativa en el present, quan continua sent una construcció social profundament condicionada per la indústria estètica, l’economia de l’atenció i les xarxes socials. L’exposició parteix d’un posicionament cultural i polític que no pretén definir tant què és la bellesa com analitzar els mecanismes que sostenen el seu culte.

La mostra és, en realitat, una adaptació de l’exposició homònima presentada a la Wellcome Collection de Londres el 2023. A la comissària original, Janice Li, s’hi han sumat les investigadores blanca àries i Júlia Llull, l’aportació de les quals amplia el relat inicial i incorpora perspectives més plurals, crítiques i obertes a les dissidències.

El recorregut expositiu comença de forma deliberadament cronològica, guiant el visitant a través dels ideals de bellesa clàssics, sustentats en els principis de proporció, gènere i virtut. No obstant, aquesta narrativa aparentment estable es veu interrompuda per treballs artístics que introdueixen fissures i qüestionaments. Les obres de Lorenza Böttner o Carlos Motta, entre d’altres, problematitzen aquests models normatius i evidencien fins a quin punt la bellesa ha funcionat històricament com a dispositiu d’inclusió i exclusió.

A mesura que avança l’exposició, comencen a enfonsar-se dicotomies com a bell/lleig o virtut/fracàs, encara que d’altres continuen operant amb força, especialment l’associació entre bellesa i joventut. Les formes d’exclusió persisteixen, encara que adoptin noves configuracions. De l’exotisme colonial, capaç de cosificar qualsevol forma d’alteritat, es passa a mecanismes contemporanis d’invisibilització vinculats a la raça, el gènere o la identitat. Davant d’això, col·lectius trans, queer i no binaris han desenvolupat estratègies d’autoexpressió, resistència i construcció de memòria col·lectiva. En aquest context, els retrats de Colita dedicats a la comunitat gitana, el projecte Humanae d’Angélica Dass, amb el seu ampli espectre de tonalitats de pell, o els retrats trans de Norma Pérez dialoguen de manera especialment eficaç amb els plantejaments de l’exposició.

La mostra s’endinsa després en la complexa relació entre bellesa, medicina i ciència. Des de les pràctiques cosmètiques de l’antic Egipte fins als ideals anatòmics del Renaixement, el recorregut arriba al present, on l’obsessió per la imatge —resultat extrem de la societat de l’espectacle— es veu amplificada per la comercialització de productes farmacèutics, tractaments estètics i procediments quirúrgics. Els nous cànons ja no s’associen necessàriament a la proporció o a la virtut, sinó cada cop més a la capacitat adquisitiva. La bellesa apareix així com un privilegi susceptible de comprar-se, amb conseqüències que afecten tant la salut física com el benestar emocional. Com identificar aquestes formes de control per conquistar espais d’autonomia més grans? On acaba el desig individual i on comença la pressió col·lectiva? Les obres de Marina Vargas i Arvida Byström apunten precisament cap a aquest desbordament dels límits normatius, fent visibles les restriccions subjacents a qualsevol cànon.

La instal·lació Mirror, Mirror on the Wall, de Xcessive Aesthetics, situa el visitant davant d’un mirall deformant en què es reflecteix la contaminació visual que acompanya la nostra experiència quotidiana. Un flux incessant d’imatges, filtres, algorismes i models aspiracionals que consumim a través de les xarxes socials i del que cada vegada resulta més difícil sostreure’s i que genera nombroses preguntes: Qui estableix avui els cànons de bellesa: les institucions culturals, la indústria estètica, els algorismes o les xarxes socials? Com afecten els filtres, la intel·ligència artificial i l’edició digital a la nostra percepció de nosaltres mateixos? Hi pot haver una estètica de la diferència que no sigui absorbida pel mercat? Estem assistint a una democratització de la bellesa o a una sofisticació dels seus mecanismes de control? És possible imaginar-se una societat menys obsessionada amb l’aparença? Què perdem quan convertim la bellesa en una obligació?

Però El culte a la bellesa no es limita a l’espai expositiu. Com és habitual al CCCB, la proposta s’amplia mitjançant un sòlid programa públic que compta amb la participació de pensadors i especialistes com Eloy Fernández Porta, Remedios Zafra i les mateixes comissàries. A això se suma un programa formatiu dirigit a joves LGTBIQ+, coordinat per Cordova i desenvolupat juntament amb artistes com ¥E$Si PERSE i Toni Hervás, així com el cicle cinematogràfic Belles i eternes, comissariat per Desirée de Fes per a les Gandules 2026. La selecció de pel·lícules de fantasia i ciència per preservar la bellesa, perllongant a la pantalla moltes de les preguntes plantejades per l’exposició.

Més que oferir respostes definitives, El culte a la bellesa convida a reconsiderar críticament una idea que solem donar per feta. Perquè, si la bellesa mai no ha estat una categoria neutral, potser el veritable desafiament consisteix a preguntar-nos qui la defineix, qui se’n beneficia i qui queda inevitablement fora dels seus límits.

L’exposició El culte a la bellesa, comissariada per Janice Li, blanca arias i Júlia Llull així com el seu programa públic pot visitar-se i seguir-se al CCCB fins al 8 de novembre de 2026.

 

[Artícle publicat a A*DESK 5-8-2026]

Text sobre l’àmbit de les arts visuals per a l’Informe annual: Estat de la cultura i les arts 2025

L’Informe anual del CoNCA és un document públic que analitza l’estat de la cultura i de les arts a Catalunya, revisant les principals tendències, dades i polítiques culturals de l’any anterior. També avalua l’acció de les administracions públiques en matèria cultural i identifica reptes estructurals del sector. Finalment, proposa recomanacions estratègiques per enfortir l’ecosistema cultural català i orientar les polítiques futures.

“És crucial revalorar l'art i la cultura, destacant-ne l'impacte social. Les institucions han denfocar-se en qualitat i sostenibilitat en lloc de rapidesa. El sistema està saturat i insostenible, i és hora de reinventar-se”.

Montse Badia