¿Qué es icónico? Nos hemos preguntado este mes de febrero en A*DESK.
El lenguaje icónico es un sistema de representación tanto lingüístico como visual. A menudo hablamos de imágenes y obras icónicas para referirnos a aquéllas que son inmediatamente reconocibles, que se convierten en representaciones válidas de un momento, una situación o un tiempo determinados. Una suerte de faros temporales.
El fotógrafo Sandro Miller quiso re-representar las imágenes, según él, más icónicas del siglo XX: la Marilyn de Andy Warhol, el Che Guevara, Alfred Hitchcock, el Joker de Jack Nicholson (era 2013, es decir, Heath Ledger i Joachim Phoenix todavía no eran opciones posibles) y las niñas de Diane Arbus, entre otras. Contó con la colaboración del camaleónico (e «icónico» actor) John Malkovich, capaz de representarlo todo, incluso a sí mismo.
Re-representar. Reinterpretar. Diversificar. Multiplicar los referentes. Icónico ya no es sólo lo compartido sino también lo individual. Como referente, lo icónico es objeto de relecturas, revisiones, reinterpretaciones, re-enactments, re-, re-, re-.
Recientemente realizamos una edición de A*LIVE con La Plataforma de estudiantes de la Escuela Massana. Les propusimos trabajar a partir de la performance de James Lee Byars, The World Question Center (1969) y llevarla a su terreno. Lo primero que hicieron fue desmenuzarla, analizarla al detalle y proponer una alternativa totalmente distinta: antijerárquica, fuera de la institución y mucho más horizontal. El pseudo-programa de televisión con James Lee Bars de moderador se convirtió, por obra y gracia de La Plataforma, en un encuentro en el bar Absenta (cerca de Massana) en el que invitaron a charlar con ellos a personas de referencia para ellos (Caterina Almirall, Paco Chanivet, Eloy Fernández Porta, Francesc Ruiz, Alejandro Robles…). Lejos del formato televisivo, el debate se descentralizó y las conversaciones se multiplicaron.
¿Qué es icónico para ti? les preguntamos a Andrea Soto Calderón, Antonio Ortega, Chus Martínez y Joana Roda y cada uno de ellos nos llevó a su terreno: a la teoría unida a la experiencia personal (Andrea Soto Calderón), a los ejemplos concretos (Antonio Ortega), a las charlas más recientes de punta a punta del globo terráqueo (Chus Martínez) o a la responsabilidad de seleccionar una obra «icónica» que perdure en la memoria de los visitantes a una feria (Joana Roda).
___
Què és icònic? Ens hem preguntat aquest mes de febrer en A*DESK.
El llenguatge icònic és un sistema de representació tant lingüístic com visual. Sovint parlem d’imatges i obres icòniques per a referir-nos a aquelles que són immediatament recognoscibles, que es converteixen en representacions vàlides d’un moment, una situació o un temps determinats. Una sort de fars temporals.
El fotògraf Sandro Miller va voler re-representar les imatges, segons ell, més icòniques del segle XX: la Marilyn d’Andy Warhol, el Che Guevara, Alfred Hitchcock, el Joker de Jack Nicholson (era 2013, és a dir, Heath Ledger i Joachim Phoenix encara no eren opcions possibles) i les nenes de Diane Arbus, entre altres. Va comptar amb la col·laboració del camaleònic (i «icònic» actor) John Malkovich, capaç de representar-ho tot, fins i tot a si mateix.
Re-representar. Reinterpretar. Diversificar. Multiplicar els referents. Icònic ja no és només el compartit sinó també l’individual. Com a referent, l’icònic és objecte de relectures, revisions, reinterpretacions, re-enactments, re-, re-, re-.
Recentment, vam realitzar una edició d’A*LIVE amb La Plataforma d’estudiants de l’Escola Massana. Els vam proposar treballar a partir de la performance de James Lee Byars, The World Question Center (1969) i portar-la al seu terreny. El primer que van fer va ser esmicolar-la, analitzar-la al detall i proposar una alternativa totalment diferent: anti-jeràrquica, fora de la institució i molt més horitzontal. El pseudo-programa de televisió amb James Lee Bars de moderador es va convertir, per obra i gràcia de la Plataforma, en una trobada en el bar Absenta (prop de Massana) en el qual van convidar a xerrar amb ells a persones de referència per a ells (Caterina Almirall, Paco Chanivet, Eloy Fernández Porta).
Què és icònic per a tu? els vam preguntar a Andrea Soto Calderón, Antonio Ortega, Chus Martínez i Joana Roda i cadascun d’ells ens va portar al seu terreny: a la teoria unida a l’experiència personal (Andrea Soto Calderón), als exemples concrets (Antonio Ortega), a les xerrades més recents de punta a punta del globus terraqui (Chus Martínez) o a la responsabilitat de seleccionar una obra que perduri en la memòria dels visitants a una fira (Joana Roda).
What is iconic? We asked ourselves this February on A*DESK.
Iconic language is a system of both linguistic and visual representation. We often speak of iconic images and works to refer to those that are immediately recognizable, that become valid representations of a given moment, situation or time. A sort of temporal beacon.
The photographer Sandro Miller wanted to re-represent the images, according to him, most iconic of the 20th century: Andy Warhol’s Marilyn, Che Guevara, Alfred Hitchcock, Jack Nicholson’s Joker (it was 2013, that is, Heath Ledger and Joachim Phoenix were not yet possible options) and Diane Arbus’ girls, among others. He had the collaboration of the chameleon (and «iconic» actor) John Malkovich, who was able to represent everything, including himself.
Re-enact. Replay. Diversify. Multiplying references. Iconic is no longer only the shared but also the individual. As a referent, the iconic is the object of re-readings, revisions, reinterpretations, re-enactments, re-, re-.
Recently we made an edition of A*LIVE with La Plataforma de estudiantes de la Escuela Massana. We proposed them to work from James Lee Byars’ performance, The World Question Center (1969) and take it to their field. The first thing they did was to break it down, analyze it in detail and propose a totally different alternative: anti-hierarchical, outside the institution and much more horizontal. The pseudo TV show with James Lee Bars as moderator became, by choice of La Plataforma, a meeting in the Absenta bar (near Massana) in which they invited people of reference for them (Caterina Almirall, Paco Chanivet, Eloy Fernández Porta) to chat with them.
What is iconic for you? we asked Andrea Soto Calderón, Antonio Ortega, Chus Martínez and Joana Roda, and each of them took us to their own terrain: to the theory linked to personal experience (Andrea Soto Calderón), to concrete examples (Antonio Ortega), to the most recent talks from one end of the globe to the other (Chus Martínez) or to the responsibility of selecting a work that will remain in the memory of the visitors to a fair (Joana Roda).
Sandro Miller. Malkovich, Malkovich, Malkovich. Homage to Photographic Masters, 2013
