< Vuelve atrás

No sólo un affaire real

A Royal Affaire (2012) es una película que confirma la buena salud del cine danés, así como la concentración de talento por metro cuadrado en un país tan pequeño. No es un film de culto, ni su director tampoco, aunque el nombre de Lars von Trier aparece como productor ejecutivo. De corte más bien clásico, A Royal Affaire se centra en un drama que forma parte de la historia danesa, situado en la segunda mitad del siglo XVIII y protagonizado por el triángulo formado por el rey Christian VII, conocido por su personalidad emocionalmente inestable, su esposa, Caroline Mathilde y Johann Struensee, el médico personal del rey. La película se centra en las relaciones entre los tres personajes: la confianza y dependencia entre Christian y Struensee y la complicidad entre Caroline Mathilde y Struensee, primero basada en afinidades intelectuales e ideales compartidos y, más tarde, en vínculos sentimentales.

Uno de los grandes logros del film es la manera en que estos personajes y la trama quedan engarzados en un conflicto más trascendente como es el paso de un modelo de sociedad todavía medieval a la apertura hacia la Ilustración (curioso que el término parezca menos abierto en su denominación en castellano que en otros idiomas: Lumières, Enlightenment, Illuminismo, Aufklärung…). A Royal Affaire muestra a la perfección el anquilosamiento de ciertos estamentos sociales y su lucha encarnecida por mantener unos esquemas que se demostraban caducos, basados en la explotación, la ignorancia, la superstición y la tiranía. Struensee, Caroline Mathilde y un pequeño grupo de nobles, con la complicidad más o menos consciente de Christian VII, intentaron cambiar el modelo de sociedad (y lo consiguieron durante un breve período), siguiendo las ideas de los pensadores de la Ilustración. Entre otras medidas lograron abolir la censura, la esclavitud y disolver un consejo de estado anquilosado y corrupto.

Aunque el trailer del film subraye más los aspectos sentimentales y casi épicos de la historia, una de las virtudes de A Royal Affaire es un clasicismo y una riqueza de matices que hace que los trajes de época y las pelucas pasen a un segundo plano y sea fácil trasladar a la actualidad algunas de las cuestiones que plantea. De hecho cada día somos testigos de esa lucha entre modelos, de esas dos vías posibles: por un lado, una sociedad más igualitaria, democrática y abierta y, por otro, una voluntad de control y manipulación, de limitación del conocimiento, de instauración de ciertos tipos de censura y de reducción de los derechos laborales, sociales y, ahora que parece que nada es intocable, incluso humanos.

(ENG)

A Royal Affair (2012) is a film that confirms the excellent health of Danish cinema, and also the concentration of talent per square metre in such a small country. It is not a cult film, nor is the director, though the name Lars von Trier appears as executive producer. Fairly classical in style, A Royal Affair centres on a drama that forms part of Danish history, situated in the second half of the 18th Century, starring a triangle formed of the king Christian VII, known for his emotionally unstable personality, his wife, Caroline Mathilde and Johann Struensee, the king’s personal doctor. The film focuses on the relationships between the three characters: the trust and dependency between Christian and Struensee and the complicity between Caroline Mathilde and Struensee, the first based on intellectual complicity and shared ideals and, later, on sentimental ties.

One of the great achievements of the film is the way that these characters and the plot are ensnared within a more transcendent conflict, the shift from a still medieval society to the opening up of the Enlightenment (it’s curious how the term seems less open in its denomination Illustración in Spanish, than in other languages: Lumières, Illuminismo, Aufklärung …). A Royal Affair shows to perfection the stagnation of certain social classes and their fierce struggle to maintain structures that are demonstrably out of date, founded on exploitation, ignorance, superstition and tyranny. Struensee, Caroline Mathilde and a small group of nobles, with the more or less conscious complicity of Christian VII, try to change the model of society (and manage to do so, briefly), following ideas of the thinkers of the Enlightenment. Amongst other measures they managed to abolish censorship, slavery, and to dissolve a corrupt and moribund State Council.

Even though the film’s trailer highlights some of the more sentimental and almost epic features of the story, one of the virtues of A Royal Affair is its classicism and the wealth of nuances that means the clothing and wigs of the time fall to a second plane, making it easy to transpose some of the questions it raises to the present day. In fact, every day we witness this struggle between models, between these two possible routes: on the one hand, a more egalitarian, democratic and open society and on the other, a desire to control and manipulate, to limit knowledge and instigate certain types of censorship, reducing workers’ and social rights and, now, it seems nothing is untouchable, not even humans.

(CAT)
A Royal Affaire (2012) és una pel·lícula que confirma la bona salut del cinema danès, així com la concentració de talent per metre quadrat en un país tan petit. No és un film de culte, ni el seu director tampoc, encara que el nom de Lars von Trier apareix com a productor executiu. De tall més aviat clàssic, A Royal Affaire se centra en un drama que forma part de la història danesa, situat a la segona meitat del segle XVIII i protagonitzat pel triangle format pel rei Christian VII, conegut per la seva personalitat emocionalment inestable, la seva dona, Caroline Mathilde i Johann Struensee, el metge personal del rei. La pel·lícula se centra en les relacions entre els tres personatges: la confiança i dependència entre Christian i Struensee i la complicitat entre Caroline Mathilde i Struensee, primer basada en afinitats intel·lectuals i ideals compartits i, més tard, en vincles sentimentals.

Un dels grans èxits del film és la manera en què aquests personatges i la trama queden trabats en un conflicte més transcendent, com és el pas d’un model de societat encara medieval a l’obertura cap a la Il·lustració (curiós que el terme sembli menys obert en la seva denominació en castellà que en altres idiomes: Lumières, Enlightenment, Illuminismo, Aufklärung …). A Royal Affaire mostra a la perfecció l’anquilosament de certs estaments socials i la seva lluita aferrissada per mantenir uns esquemes que es demostraven caducs, basats en l’explotació, la ignorància, la superstició i la tirania. Struensee, Caroline Mathilde i un petit grup de nobles, amb la complicitat més o menys conscient de Christian VII, van intentar canviar el model de societat (i ho van aconseguir durant un breu període), seguint les idees dels pensadors de la Il·lustració. Entre altres mesures van aconseguir abolir la censura, l’esclavitud i dissoldre un consell d’estat anquilosat i corrupte.

Encara que el tràiler del film subratlli més els aspectes sentimentals i gairebé èpics de la història, una de les virtuts de A Royal Affaire és un classicisme i una riquesa de matisos que fa que els vestits d’època i les perruques passin a un segon pla, i sigui fàcil traslladar a l’actualitat algunes de les qüestions que planteja. De fet, cada dia som testimonis d’aquesta lluita entre models, d’aquestes dues vies possibles: d’una banda, una societat més igualitària, democràtica i oberta i, de l’altra, una voluntat de control i manipulació, de limitació del coneixement, d’instauració de certs tipus de censura i de reducció dels drets laborals, socials i, ara que sembla que res és intocable, fins i tot humans.