Persiguiendo cebras
http://www.a-desk.org/spip/spip.php?article1234
In the pursuit of zebras
http://www.a-desk.org/spip/spip.php?article1240
Perseguint zebres
http://www.a-desk.org/spip/spip.php?article1237
Una exposición colectiva que trata de metodologías de investigación y de la necesidad mirar al mundo como a un enigma. “Modelling Standard” se presenta en una galería pero podría estar en un museo.
¿Existe algún nexo de unión entre Aby Warburg, George Steiner, Sir Arthur Conan Doyle, Matt Mullican y Sigmund Freud? ¿Qué tienen en común el escritor desaparecido Ambrose Bierce, El Mago de Oz, el Hombre de Piltdown y el perro de Freud? A priori, poca cosa. Pero, basándose en los métodos de investigación de la Microhistoria, los artistas Jorge Satorre y Erick Beltrán han organizado (que no comisariado) la exposición colectiva “Modelling Standard” en la que ofrecen algunas respuestas.
El hecho de no figurar como comisarios les permite articular sus ideas con la colaboración de un completo listado de participantes entre los que figuran artistas (Christoph Keller, Raphaël Zarka, Paloma Polo, Bernardo Ortiz, Efrén Álvarez, Meris Angioletti, Jose Antonio Vega Macotela y Florian Göttke), ilustradores (Jorge Aviña) y científicos (Vilayanur Ramachandran). Y les permite también desplegar sus ideas en forma de dos trabajos que van descubriendo, trazando e hilando todos los elementos de relación entre las personas y personajes mencionados al principio. La forma elegida es doble, un comic “El hallazgo del miembro fantasma”, desplegado en la pared, y una red de caricaturas y textos, al final de la exposición, en la que todos estos personajes famosos participan –como víctimas o verdugos- de un gran crimen. Y para cerrar el círculo, la muestra se activa definitivamente con la charla ofrecida por ambos artistas durante la inauguración.
Con inteligencia, erudición y un gran sentido del humor, Jorge Satorre y Erick Beltrán han sabido organizar una exposición que se presenta en una galería pero podría estar perfectamente en un centro de arte. Parten de una metodología científica, la Microhistoria, y de un libro de referencia, “Huellas. Raíces de un paradigma indiciario” (1978) de Carlo Ginzburg para articular una serie de trabajos en los que se evidencian cosas curiosas, enigmas o misterios que no siempre están resueltos y que ocultan intenciones poco claras. Vamos a enumerarlos: las filmaciones rescatadas del fondo de un lago que registraban experimentos de hipnosis para inducir al crimen (Christoph Keller); el intercambio de tiempo (y experiencias) con personas encarceladas (Jose Antonio Vega Macotela); la instalación sonora susceptible de ser convertida en imagen (Meris Angioletti); novelas secretas o inexistentes (Bernardo Ortiz); la fascinación por una forma geométrica, el rombicuboctaedro y su aparición en arquitecturas, pinturas y objetos (Raphaël Zarka); la lectura de los eclipses (Paloma Polo); los dobles de Sadham (Florian Göttke), dibujos-diagramas-caricaturas de crítica social y política (Efrén Álvarez) y los experimentos neurológicos con personas que han perdido alguno de sus miembros (Vilayanur Ramachandran).
Sin convertir la presentación de estos trabajos en apéndices de la idea de Satorre y Beltrán, sino todo lo contrario, ambos artistas han sabido suavizar su erudición y bombardeo de referencias, con una capa de cultura popular, y verter todas sus ideas en un cómic, ilustrado por Jorge Aviña, el autor del clásico “El libro vaquero”. El cómic “El hallazgo del miembro fantasma” plantea de forma tan clara como efectiva, huelga decir amena, una reflexión sobre la imagen y la necesidad de “ver imágenes ocultas en los objetos, organizarlas y encontrar relaciones entre ellas” (sic).
Y en medio de todo esto, no parece descabellado citar al Dr. House. Al parecer a los estudiantes de medicina se les enseña que si oyen ruidos de pezuñas deben pensar en caballos, no en cebras. House utiliza otros métodos: “Busco cebras porque los otros médicos han descartado los caballos”. Parece que Satorre y Beltrán también persiguen cebras. A partir de un método que les permite buscar pistas, síntomas y testimonios fragmentarios, reducir la escala y analizar exhaustivamente las fuentes, “Modelling Standard” parece una parada en un recorrido más largo en el que, sin duda, podrán añadirse y expandirse nuevos hallazgos e investigaciones. Y también es un buen ejemplo de la hoja de ruta que siguen las prácticas artísticas contemporáneas. A saber, partir de metodologías de investigación procedentes de otros ámbitos, el establecimiento de relaciones y cruces con otras disciplinas científicas, la convivencia de referentes de las llamadas alta y baja cultura, y la exploración de la narratividad y otros aspectos experienciales.
(ENG)
A group exhibition, that explores research methodologies and the need to look at the world as an enigma. “Modelling Standard” is shown in a private gallery but could equally be in a museum.
Is there some point of union between Aby Warburg, George Steiner, Sir Arthur Conan Doyle, Matt Mullican and Sigmund Freud? What do the late writer, Ambrose Bierce, the Wizard of Oz, the Piltdown man and Freud’s dog have in common? A priori, not much. However, working with the research methodology of the Microhistory, the artists Jorge Satorre and Erick Beltrán have organised (more than curated) the group show, “Modelling Standard” in which they offer some answers.
The fact that they don’t figure as curators allows them to articulate their ideas with the collaboration of a long list of participants, in which figure artists, (Christoph Keller, Raphaël Zarka, Paloma Polo, Bernardo Ortiz, Efrén Álvarez, Meris Angioletti, Jose Antonio Vega Macotela and Florian Göttke), illustrators (Jorge Aviña) and scientists (Vilayanur Ramachandran). It also allows them to unfold their ideas in the form of two pieces that slowly discover, trace and unravel all the elements that link the people and characters mentioned at the beginning. The chosen form is double, a comic “El hallazgo del miembro fantasma” (The discovery of the phantom member), laid out on the wall, and a network of caricatures and texts at the end of the exhibition, in which all the famous protagonists participate – as victims or executioners – in a major crime. And to close the circle, the exhibition is finally set in motion with the talk given by both artists during the opening.
With intelligence, erudition and a great sense of humour, Jorge Satorre and Erick Beltrán have known how to organize an exhibition that while it is in a private gallery could equally be presented in an art centre. Following a scientific methodology, the Micro-history, and with a reference book, “Huellas. Raíces de un paradigma indiciario” (Traces. The roots of an indicative paradigm)(1978) by Carlo Ginzburg, they articulate a series of pieces which evidence strange things, enigmas and mysteries that are not always resolved and which conceal murky intentions. Let me enumerate them: filmed sequences, retrieved from the bottom of a lake, that recorded experiments with hypnosis to induce a crime (Christoph Keller); the exchange of time (and experiences) with prison inmates (Jose Antonio Vega Macotela); a sound installation susceptible to being converted into an image (Meris Angioletti); secret or inexistent novels (Bernardo Ortiz); the fascination for a geometric form, the rhombicuboctahedron, and its appearance in architecture, paintings and objects (Raphaël Zarka); the reading of the eclipses (Paloma Polo); the doubles of Saddam (Florian Göttke), socio-critical and political drawings-diagrams-caricatures (Efrén Álvarez) and neurological experiments with people who have lost one of their body parts (Vilayanur Ramachandran).
Rather than converting the presentation of these works into mere appendices of their idea, on the contrary, the artists Satorre and Beltrán, have known how to soften their erudition and bombardment of references with a layer of popular culture, pouring their ideas into a comic, illustrated by Jorge Aviña, the author of the classic “El libro vaquero”(The Western Book). The comic “El hallazgo del miembro fantasma” proposes, in a way that is both clear and effective, and goes without saying entertaining, a reflection on the image and the need “to see hidden images in objects, to organize them and to find relations between them”[sic].
And in the middle of this, it doesn’t seem crazy to mention Dr. House. It seems that medical students are taught that if they hear the sound of hooves they must think of horses and not of zebras. House uses other methods: “I look for zebras because the other doctors have ruled out horses”. It seems that Satorre and Beltrán also pursue zebras. Employing a method that allows them, to look for clues, symptoms and fragmentary testimonies, to reduce the scale and exhaustively analyse the sources. “Modelling Standard” seems like a brief stop on a longer journey during which, without a doubt, new discoveries and investigations can be added and expanded. It is also a good example of the road map followed by contemporary art practices. Namely of employing research methodologies proceeding from other ambits for the establishment of relations and crossovers with other scientific disciplines, the coexistence of references of so called high and low culture, and the exploration of narrative and other experiential aspects.
(CAT)
Una exposició col·lectiva que tracta de metodologies d’investigació i de la necessitat mirar el món com un enigma. «Modelling Standard» es presenta a una galeria però podria estar en un museu.
Hi ha algun nexe d’unió entre Aby Warburg, George Steiner, Sir Arthur Conan Doyle, Matt Mullican i Sigmund Freud? Què tenen en comú l’escriptor desaparegut Ambrose Bierce, El Mag d’Oz, l’Home de Piltdown i el gos de Freud? A priori, poca cosa. Però, basant-se en els mètodes d’investigació de la Micro història, els artistes Jorge Satorre i Erick Beltrán han organitzat (que no comissariat) l’exposició col·lectiva «Modelling Standard» on ofereixen algunes respostes.
El fet de no figurar com a comissaris els permet articular les seves idees amb la col·laboració d’un complet llistat de participants entre els quals figuren artistes (Christoph Keller, Raphaël Zarka, Paloma Polo, Bernardo Ortiz, Efrén Álvarez, Meris Angioletti, Jose Antonio Vega Macotela i Florian Göttke), il·lustradors (Jorge Aviña) i científics (Vilayanur Ramachandran). I els permet també desplegar les seves idees en forma de dos treballs que van descobrint, traçant i filant tots els elements de relació entre les persones i personatges esmentats al principi. La forma escollida és doble, un còmic «El hallazgo del miembro fantasma», desplegat a la paret, i una xarxa de caricatures i textos, al final de l’exposició, en la qual tots aquests personatges famosos participants -com a víctimes o botxins- d´un gran crim. I per tancar el cercle, la mostra s’activa definitivament amb la xerrada oferta per ambdós artistes durant la inauguració.
Amb intel·ligència, erudició i un gran sentit de l’humor, Jorge Satorre i Erick Beltrán han sabut organitzar una exposició que es presenta a una galeria però podria estar perfectament en un centre d’art. Parteixen d’una metodologia científica, la Micro història, i d’un llibre de referència, «Huellas. Raíces de un paradigma indiciario»(1978) de Carlo Ginzburg per articular una sèrie de treballs en els quals s’evidencien coses curioses, enigmes o misteris que no sempre estan resolts i que oculten intencions poc clares. Enumerem: les filmacions rescatades del fons d’un llac que registraven experiments d’hipnosi per induir al crim (Christoph Keller), l’intercanvi de temps (i experiències) amb persones empresonades (Jose Antonio Vega Macotela), la instal·lació sonora susceptible de ser convertida en imatge (Meris Angioletti); novel·les secretes o inexistents (Bernardo Ortiz), la fascinació per una forma geomètrica, el rombicuboctaedre i la seva aparició a arquitectures, pintures i objectes (Raphaël Zarka), la lectura dels eclipsis (Paloma Pol); els dobles de Sadham (Florian Göttke), dibuixos-diagrames-caricatures de crítica social i política (Efrén Álvarez) i els experiments neurològics amb persones que han perdut algun dels seus membres (Vilayanur Ramachandran).
Sense convertir la presentació d’aquests treballs en apèndixs de la idea de Satorre i Beltrán, sinó tot el contrari, tots dos artistes han sabut suavitzar la seva erudició i bombardeig de referències, amb una capa de cultura popular, i abocar totes les seves idees en un còmic, il·lustrat per Jorge Aviña, l’autor del clàssic «El libro vaquero». El còmic «El hallazgo del miembro fantasma» planteja de manera tan clara com efectiva, no cal dir amena, una reflexió sobre la imatge i la necessitat de «veure imatges ocultes en els objectes, organitzar-les i trobar relacions entre elles» (sic).
I enmig de tot això, no sembla desgavellat citar el Dr. House. Pel que sembla als estudiants de medicina se’ls ensenya que si senten sorolls de peülles han de pensar en cavalls, no en zebres. House utilitza altres mètodes: «Busco zebres perquè els altres metges han descartat els cavalls». Sembla que Satorre i Beltrán també persegueixen zebres. A partir d’un mètode que els permet buscar pistes, símptomes i testimonis fragmentaris, reduir l’escala i analitzar exhaustivament les fonts, «Modelling Standard» sembla una parada en un recorregut més llarg en el que, sens dubte, podran afegir i expandir noves troballes i investigacions. I també és un bon exemple del full de ruta que segueixen les pràctiques artístiques contemporànies. És a dir, partir de metodologies d’investigació procedents d’altres àmbits, l’establiment de relacions i encreuaments amb altres disciplines científiques, la convivència de referents de les anomenades alta i baixa cultura, i l’exploració de la narrativitat i altres aspectes experiencials.
