Este año Loop cumple quince años y nos hace un regalo, bajo la batuta de dos clásicos del género, Eugeni Bonet y Antoni Mercader (atención spoiler: la próxima semana les entrevistamos en A*DESK), bucea en la historia de los pioneros del vídeo y trae a la luz documentos y trabajos imprescindibles para recuperar, digitalizar, hacer accesible y poner en valor nuestro patrimonio teórico y artístico.
Albert Alcoz ha comisariado para Arts Santa Mònica una exposición que es como un iceberg porque muestra sólo una parte (una selección de obras históricas de tres artistas pioneros) y un fondo importantísimo de documentos y catálogos (concretamente 35 ítems para documentar la irrupción del videoarte en España 1974-1990 y la buena noticia es que están accesibles online) que contribuyen a reconstruir una triple confluencia: un momento histórico y político concreto + unas actitudes artísticas + unos medios que hacen posible generar nuevos lenguajes.
Este es el cocktail que es importante que no caiga en el olvido para que nuestro contexto artístico y cultural tenga unos referentes con los que poder dialogar para no convertirse en una escena definida a partir de uniformadas referencias mainstream.
(Re)visionats (re)visitats nos recuerda que a mediados de los 70, España vivía una situación política compleja con una dictadura dando los últimos coletazos pero todavía bien presente (y, esto no se sabía entonces pero lo sabemos ahora, dejándolo todo “atado y bien atado” para las décadas posteriores). En ese contexto, una serie de artistas amplían el estereotipo de pertenencia a una clase social determinada e incorporan a sus trabajos perspectivas políticas y feministas; analizan críticamente las estrategias de los nuevos medios del momento, cine y televisión; demandan una percepción crítica a los espectadores y exploran las nuevas posibilidades del vídeo como herramienta de creación.
Podrían ser más, pero no podrían ser otros. Albert Alcoz selecciona a tres nombres irreemplazables en esta genealogía del vídeo: Eugènia Balcells, Antoni Muntadas y Carles Pujol, que además tendrán mesa de debate monográfica (Muntadas el 5 de mayo, Carles Pujol el 24 de mayo y Eugènia Balcells, el 26 de mayo) que propondrá debates sobre sus trabajos con la participación de artistas y cineastas de generaciones más jóvenes que trabajan a partir de parámetros parecidos.
Going Through Languages (1981), Re-prise (1977) y Boy Meets Girl (1978) son los tres trabajos de Eugènia Balcells, que exploran la imagen de la mujer-objeto generada por los medios de comunicación y las tipologías y arquetipos del cine comercial. Los trabajos tempranos de Muntadas exploran los sentidos a través de las nuevas tecnologías, Accions (1971); canales de comunicación alternativos y desjerarquizados avant-la-lettre, Cadaqués Canal Local (1974); la percepción personal de los media, On Subjectivity (About TV) (1978), Watching the Press/Reading Television (1981) o la necesidad de invertir modos de lectura para descubrir estrategias y Media Ecology Ads (1982), o como sanear la publicidad, mostrando sus códigos y estrategias.
Una de las grandes aportaciones de la exposición es la re-visión de los trabajos de Carles Pujol, quizás porque hasta ahora han sido menos revisitados que los dos anteriores. Meninas (1986) explora en términos de forma y significado la complejidad de las Meninas. Y en Transformacions (1975), Homenatge a Erik Satie (1976), 3 temps (1979) y 81 x 65 (1980) juega-experimenta-reflexiona a partir de diversos elementos, pintura, dibujo, música, geometría, tiempo y espacio.
Hablamos de los 70s-80s-90s, pero en realidad parece que estemos hablando de ahora mismo: ¿situación política compleja? En España, en Europa y en el mundo. ¿Necesidad de incorporar discursos que no son los hegemónicos? Todavía es urgente. ¿Necesidad de analizar críticamente las estrategias de las tecnologías? No sólo del cine y de la televisión, sino de Internet, del big data, de las grandes corporaciones, etc. ¿Percepción crítica por parte de los espectadores? Needed more than ever para no convertirnos en una sociedad de zombies abducidos por las pantallas de nuestros dispositivos móviles.
This year Loop is fifteen years old and brings with it a gift, under the guidance of two classics of the genre, Eugeni Bonet and Antoni Mercader (spoiler alert: next week we’re interviewing them at A*DESK). One that delves into the history of the pioneers of video and brings to light documents and works that are essential to recuperate, digitalise, make accessible and showcase our theoretical and artistic patrimony.
Albert Alcoz has curated for Arts Santa Mònica an exhibition that is like an iceberg because it shows only part (a selection of historic pieces by pioneering artists) of a very important collection of documents and catalogues (specifically 35 items to document the irruption of video art in Spain 1974-1990 with the good news that is available online) , one that contributes to regenerate a triple confluence: a specific historical and political moment + certain artistic attitudes + media that make the generation of new languages possible.
This is a cocktail that it is important doesn’t fall into oblivion so that our artistic and cultural scene can have some references with which to dialogue so as not to become a scenario defined by uniform mainstream references.
(Re)visionats (re)visitats reminds us that in the mid 70s, Spain lived a complex political situation with a dictatorship living its last breaths but still very much present (and, this wasn’t known then but is now, leaving everything “done and dusted” for later decades). In this context, a series of artists expand the stereotype of belonging to specific social class, incorporating into their works political and feminist perspectives; critically analysing the strategies of the new media of the moment, film and television; calling for critical perception of the spectators and exploring the new possibilities of video as a creative tool.
There could be more of them, but they couldn’t be others. Albert Alcoz selects three irreplaceable names in this video genealogy: Eugènia Balcells, Antoni Muntadas and Carles Pujol, that what’s more will have a series of monographic debates (Muntadas on the 5 May, Carles Pujol the 24 May and Eugènia Balcells, the 26 May) that will propose debates around their works with the participation of artists and filmakers from younger generations whose work shares a lot of things with these pioners.
Going Through Languages (1981), Re-prise (1977) and Boy Meets Girl (1978) are the three works by Eugènia Balcells, that explore the image of the woman-object generated by the media and the typologies and archetypes of commercial cinema. The early works by Muntadas explore the senses through new technologies, Accions (1971); alternative channels of communication, free of hierarchies avant-la-lettre, Cadaqués Canal Local (1974); a personal perception of the media On Subjectivity (About TV) (1978), Watching the Press/Reading Television (1981) or the need to invert modes of reading to discover strategies and Media Ecology Ads (1982), or how to sanitize publicity, revealing its codes and strategies.
One of the exhibition’s great contributions is the re-vision of works by Carles Pujol, perhaps because up until now they have been revisited less than the other two. Meninas (1986) explores in terms of form and meaning the complexity of the Meninas. And in Transformacions (1975), Homenatge a Erik Satie (1976), 3 temps (1979) and 81 x 65 (1980) he plays-experiments-reflects with different elements on painting, drawing, music, geometry, time and space.
A complex political situation, are we talking about the 70s-80s-90s, or in reality are we talking about now? In Spain, Europe and across the world. A need to incorporate discourses that aren’t hegemonic? It’s still urgent . Is there a need to analyse critically the strategies of technology? Not just of film and television, but also the Internet, Big Data, large corporations, etc. What about the critical perception of spectators? It’s more necessary than ever, so as not to become a society of zombies abducted by the screens of our mobile devices.
Aquest any Loop compleix quinze anys i ens fa un regal, sota la batuta de dos clàssics del gènere, Eugeni Bonet i Antoni Mercader (atenció spoiler: la setmana vinent els entrevistem a A*DESK), buceja en la història dels pioners del vídeo i porta a la llum documents i treballs imprescindibles per recuperar, digitalitzar, fer accessible i posar en valor el nostre patrimoni teòric i artístic.
Albert Alcoz ha comissariat per a l’Arts Santa Mònica una exposició que és com un iceberg perquè mostra només una part (una selecció d’obres històriques de tres artistes pioners) i un fons importantíssim de documents i catàlegs (concretament 35 ítems per documentar la irrupció del videoart a Espanya 1974-1990 i la bona notícia és que estan accessibles online) que contribueixen a reconstruir una triple confluència: un moment històric i polític concret + unes actituds artístiques + uns mitjans que fan possible generar nous llenguatges.
Aquest és el cocktail que és important que no caigui en l’oblit perquè el nostre context artístic i cultural tingui uns referents amb els quals poder dialogar per no convertir-se en una escena definida a partir d’uniformades referències mainstream.
(Re)visionats (re)visitats ens recorda que a mitjans dels 70, Espanya vivia una situació política complexa amb una dictadura donant els últims espertenecs però encara ben present (i, això no se sabia llavors però ho sabem ara, deixant-ho tot “lligat i ben lligat” per a les dècades posteriors). En aquest context, una sèrie d’artistes amplien l’estereotip de pertinença a una classe social determinada i incorporen als seus treballs perspectives polítiques i feministes; analitzen críticament les estratègies dels nous mitjans del moment, cinema i televisió; demanden una percepció crítica als espectadors i exploren les noves possibilitats del vídeo com a eina de creació.
Podrien ser més, però no podrien ser uns altres. Albert Alcoz selecciona a tres noms irreemplaçables en aquesta genealogia del vídeo: Eugènia Balcells, Antoni Muntadas i Carles Pujol, que a més tindran taula de debat monogràfica (Muntadas el 5 de maig, Carles Pujol el 24 de maig i Eugènia Balcells, el 26 de maig) que proposarà debats sobre els seus treballs amb la participació d’artistes i cineastes de generacions més joves que treballen a partir de paràmetres semblants.
Going Through Languages (1981), Re-prise (1977) i Boy Meets Girl (1978) són els tres treballs d’Eugènia Balcells, que exploren la imatge de la dona-objecte generada pels mitjans de comunicació i les tipologies i arquetips del cinema comercial. Els treballs primerencs de Muntadas exploren els sentits a través de les noves tecnologies, Accions (1971); canals de comunicació alternatius i desjerarquitzats avant-la-lettre, Cadaqués Canal Local (1974); la percepció personal dels mitjans de comunicació, On Subjectivity (About TV) (1978), Watching the Press/Reading Television (1981) o la necessitat d’invertir maneres de lectura per descobrir estratègies i Media Ecology Ads (1982), o com sanejar la publicitat, mostrant els seus codis i estratègies.
Una de les grans aportacions de l’exposició és la re-visió dels treballs de Carles Pujol, potser perquè fins ara han estat menys revisitats que els dos anteriors. Meninas (1986) explora en termes de forma i significat la complexitat de les Meninas. I en Transformacions (1975), Homenatge a Erik Satie (1976), 3 temps (1979) i 81 x 65 (1980) juga-experimenta-reflexiona a partir de diversos elements com són pintura, dibuix, música, geometria, temps i espai.
Parlem dels 70s-80s-90s, però en realitat sembla que estiguem parlant d’ara mateix: situació política complexa? A Espanya, a Europa i al món. Necessitat d’incorporar discursos que no són els hegemònics? Encara és urgent. Necessitat d’analitzar críticament les estratègies de les tecnologies? No només del cinema i de la televisió, sinó d’Internet, del Big Data, de les grans corporacions, etc. Percepció crítica per part dels espectadors? Needed more than ever per no convertir-nos en una societat de zombies abduïts per les pantalles dels nostres dispositius mòbils.
