Hi ha artistes que obren vies de pensament i de discussió. En el cas de Baldessari a més aquest paper inspirador va acompanyat d’una actitud lúdicament transgressora que es fa patent en totes i (gairebé) cadascuna de les obres de la retrospectiva que el MACBA li dedica aquests dies.
El passat estiu, des d’un dels Palazzi de Venècia treia el cap una pancarta en la qual es podia llegir “I will not make any more boring art”. Tota una declaració de principis, escrita en 1971 per un *professor de *CalArts anomenat John *Baldessari. Enmig de la celebració de la 53 edició de la Biennal de Venècia i a punt de recollir un lleó d’or per la seva trajectòria, la frase mantenia tot el seu sentit. Encara que els contextos anessin distints, ja que “I *will *not *make *any habiti *boring *art” naixia com a fruit de la labor docent de *Baldessari i del seu convenciment que no és possible ensenyar art, unit a la seva voluntat de criticar els fonamentalismes d’uns certs conceptuals, va donar lloc a un vídeo, en el qual l’artista s’imposa, gairebé com un càstig escolar, la tasca d’escriure una vegada i una altra aquesta declaració de principis que, ni tan sols en el vídeo, aconsegueix complir. Malgrat això, no podem deixar de posar-nos del costat de l’artista que es va atrevir a intentar donar-li una mica més de projecció a les “*Sentences *on Conceptual *Art” de Sol *Lewitt” simplement posant-los música i alliberant-les del seu tancament en els catàlegs i llibres d’art.
“*Pure *Beauty”, la retrospectiva que li dedica el MACBA, presa com a títol una de les seves obres que consisteix en un llenç en el qual apareixen aquestes paraules. No es pot ser més conceptual… ni menys… Les obres que componen l’exposició reflecteixen molt bé aquesta actitud del professor que no creu que l’art es pugui ensenyar, sinó que simplement succeeix, ve del joc i va de trencar amb el preestablert. I amb aquestes premisses no és estrany que alguns dels seus alumnes hagin desenvolupat trajectòries més que destacades: *Matt *Mullican, Richard Prince, Rita *McBride o Jack *Goldstein, entre altres. La llista d’artistes que han rebut la influència de *Baldessari seria molt més llarga.
El treball de *Baldessari descol·loca. Sempre hi ha algun element que irrita (el motiu, el títol, la formalització…). Ja sigui pel sentit de l’humor o el reconeixement d’imatges que ens són familiars, els seus treballs resulten pròxims. No obstant això, sempre hi ha algun element que no acaba d’encaixar, una informació que no apareix, una juxtaposició estranya… El propi *Baldessari explicava les seves intencions en una entrevista: “M’agrada oferir la quantitat justa d’informació per a no ofegar l’obra. A vegades suprimeixo massa informació i l’obra resulta fallida. Quan l’obra és encertada és perquè he deixat suficient informació per a activar la ment de l’espectador, però no tanta perquè la imatge sigui completa”.
El recorregut de “*Pure *Beauty” no pot començar millor, amb una sèrie de pintures (salvades de la crema que l’artista va realitzar, va anunciar i va documentar en 1970 per a replantejar el seu treball), una selecció de “*Text *Paintings” en els quals la paraula substitueix a la imatge i les “*Commissioned *Paintings” en les quals riu de la premissa que “l’art conceptual es limita a assenyalar”, per a encarregar quadres a pintors amateur en els quals literalment un dit assenyala un motiu anodí. Els vídeos “I *will *not *make *any habiti *boring *art”, “*Baldessari *sings Sol *Lewitt” i “I *am *making *art” (tres autèntics *hits en *Youtube que a més compten amb nombroses revisions, respostes i remakes) mostren la seva faceta de docent que estimula als alumnes a veure les coses des d’una altra perspectiva i, el més important, a descobrir el seu propi punt de vista. Un altre bloc de treballs se centra en la reflexió sobre la identitat de l’artista, com les fotografies en les quals saluda a cadascun dels vaixells que entren i surten del port; imita amb el fum d’un cigarret un núvol real; intenta alinear tres pilotes de color taronja en l’aire o pinta un espai amb diferents colors de manera successiva. En un món en el qual tot ha de tenir una utilitat i una finalitat, *Baldessari mostra que encara és possible fer coses gratuïtes, desconcertar i que el treball de l’artista consisteix precisament a alertar-nos mitjançant l’absurd a vegades, que potser tot allò que sembla tan assenyat i regulat potser no ho és tant.
La segona part de l’exposició se centra en el treball a partir de la imatge, de la col·lecció, juxtaposició, muntatge i relació amb la paraula o amb els colors. A partir d’imatges apropiades, l’artista es proposa alterar la jerarquia de la visió, introduir elements irritants per a provocar, per a estimular l’atenció, perquè siguem capaces de llegir les imatges i entendre com funcionen en la nostra cultura. És precisament en aquesta part del recorregut en el qual es guanya en espai i es perd en intensitat, el discurs es torna repetitiu i el temps de visita de les sales es redueix notablement.
No deixa de ser curiós que treballs realitzats fa més de trenta anys conservin més actualitat i frescor que alguns dels realitzats fa només una dècada. Encara que això no quitació que *Baldessari *continue sent un referent indiscutible.
