La 11ª edició d’A*LIVE, el programa públic amb forma d’esdeveniment multicapa, transversal i en format expansiu d’A*DESK en col·laboració amb el Museu de l’Art Prohibit, el dia 6/11/2024 a les 19:30 hores.

En el debat actual entorn del control d’accès al coneixement, la prohibició, la censura i les cancel·lacions, les fake news, les estratègies de distracció, la dependència de les pantalles i la manca de sentit crític, proposem articular A*LIVE 2024 a partir del concepte de Radical Cuteness.

Radical Cuteness
La influència dels mems i el «cute» en la cultura popular és part d’imaginació col·lectiva de forma radical, i Radical Cuteness pretén ajudar a desemmascarar els mecanismes que, basats en estratègies subliminals de seducció —allò adorable, infantil, tendre, allò vulnerable, fràgil, allò suau—, influencien, pertorben i confonen per tal de reprogramar les ments. Aquest enfocament qüestiona els significats culturals i polítics que s’amaguen darrere aquestes estètiques. Aquests mecanismes disruptius són cada cop més interns que externs i van més enllà de la prohibició per desplegar-ne el control a partir d’una veritable guerra psicològica que l’entorn digital no fa sinó intensificar. Ho veiem a través de la presència massiva a Internet de productes DIY molt populars i atractius, en què els aspectes subliminals modelen la consciència col·lectiva, tot introduint missatges supremacistes.

A*LIVE 2024, Radical Cuteness
Estratègies subliminals. Prohibició i control: desentranyant el poder de la guerra psicològica a l’era digital

A*LIVE 2024, Radical Cuteness vol aprofundir en aquests temes a partir d’una estructura àgil i dinàmica. Per això comptarà amb Nuria Gómez Gabriel com a mestra de cerimònies i conductora de l’esdeveniment; la projecció del vídeo Nation Estate (2011) de l’artista Larissa Sansour; una conferència performàtica a càrrec de Noura Tafeche i Alex Quicho. La imatge gràfica i visuals del projecte que aniran introduint les diferents seccions, a càrrec de les artistes Momu & No Es. L’esdeveniment A*LIVE 2024 es completarà amb una secció Q&A, a càrrec de les responsables d’ A*DESK, Montse Badia i Maria Muñoz.

Més info

Núria Güell  tanca el primer cicle del programa públic Géiseres (comissariat per Montse Badia) amb una conferència titulada PATRIMONI NACIONAL. Nova exposició temporal al MNAC, 2024.

Conferència “Patrimoni Nacional. Nova exposició temporal al MNAC”

Núria Güell tanca el primer cicle del programa públic Guèisers (comissariat per Montse Badia) amb una conferència que porta per títol PATRIMONI NACIONAL. Nova exposició temporal al MNAC, 2024.

L’artista fa pública la seva extensa investigació entorn a la poc coneguda funció dels museus com a dipositaris d’obres d’art que passen per algun procés judicial. Una recerca dins i fora del museu i fruit de múltiples converses amb professionals de la gestió, la seguretat i el registre de les obres d’art als centres patrimonials.

La proposta de Núria Güell pren la forma d’una conferència en la que recopila tot aquest procés, per tal d’evocar una exposició comissariada, no ja per especialistes en art, sinó pels tribunals de justícia.

Núria Güell entén la seva pràctica artística “com una pràctica social i políticament necessària en la que el fet cultural i l’establert es posen en joc”. El seu procés de treball parteix de la recerca i l’anàlisi de dades i situacions, continua amb el plantejament d’interrogants i, finalment, amb una proposta d’actuació d’incidència real.

En la seva recerca al Museu Nacional d’Art de Catalunya es fixa en una funció poc coneguda, però habitual, dels museus: la de custodiar les obres que es troben en dipòsit judicial, és a dir, aquells béns (obres d’art) que els jutges procedeixen a assegurar com a béns litigiosos quan en un cas legal es decreta un embargament o una confiscació.

Núria Güell aprofundeix en aquest paper de custodi, que entra clarament en les funcions del museu (tal com són definides per la UNESCO, “la institució al servei de la societat que investiga, col·lecciona, conserva, interpreta i exhibeix el patrimoni material i immaterial”) però que, al mateix temps, evidencia l’altra cara de la noció de patrimoni associada a valors humanistes, de coneixement, de bellesa o de bondat. Precisament pel seu valor, les obres d’art són també objecte d’espoli, de falsificacions o d’adquisicions fora de la legalitat.

Per tal d’aprofundir en les friccions que generen les definicions de valor patrimonial procedents de relats no legitimats, la proposta de Núria Güell pren la forma d’una conferència en la que recopila tot el seu procés de recerca, per tal d’evocar una exposició comissariada, no ja per especialistes en art, sinó pels tribunals de justícia. Amb aquest projecte, Núria Güell ens convida a reevaluar la dicotomia entre les nocions idealitzades de preservació cultural i les complexitats jurídiques subjacents en la custodia de l’art en un context social contemporani.

Vídeo de la conferencia

Aquesta intervenció forma part del programa Guèisers

El treball de Raquel Friera es basa en estratègies performatives, relectures històriques, presentació de paral·lelismes i lleugers desplaçaments que configuren mirades crítiques a qüestions rellevants del moment actual.

En treballs anteriors, l’artista ha fet re-enactments de performances clàssiques (de Bas Jan Ader, John Cage o Tehching Hsieh) en les que la re-escenificació duta a terme per una figura femenina genera desplaçaments de sentit i noves lectures. És cocreadora, juntament amb en Xavier Bassas, de l’Institut del Temps Suspès que explora i proposa formes alternatives de temps que van més enllà de la mera productivitat.

La presentació pública de la investigació duta a terme per Raquel Friera dins el programa Guèisers pren la forma d’una performance i s’encaixa en el marc del debat actual sobre la funció dels museus. La recerca històrica d’aquestes funcions porta Raquel Friera a mitjan segle XIX, al Louvre de París i a la National Gallery de Londres. I allà troba pintures (com Salon Carré, Louvre (1865) de Giuseppe Castiglione o The National Gallery at Mrs J.J. Angerstein’s House, Pall Mall (1824) de Frederick Mackenzie) que mostren les sales dels museus plenes de públic que, a part de mirar les obres penjades a les parets, fan trobades, migdiades o pícnics. En aquest ús com a espai públic del museu era clau no només la gratuïtat de l’accés, sinó també la disposició de les sales que comptaven amb mobiliari mòbil i autònom que els visitants podien distribuir segons les seves necessitats.

La performance de Raquel Friera, Crowded Museums (2023), recrea una entrevista feta pels membres del Comité selecte al keeper (encarregat de museu) de la National Gallery (1850) en la que es parla de la posada en tensió del museu com a espai públic (amb grups que porten menjar i begudes, nens petits que embruten el terra, comportaments inapropiats, etc.). En el mateix informe s’apunta ja una possible solució: regulacions i tarifes d’accés.

D’aquesta manera, la performance de Raquel Friera aborda un tema de debat candent: les funcions del museu, per recrear la deriva històrica dels museus, d’un espai públic a un espai de consum.

Crowded museums vídeo de la performance

Museums i res publica. A partir de la performance Crowded Museums de Raquel Friera

Cortical, amb Sevi Iko Domochevsky i Daniel Benza

A*LIVE Supressió. El biaix algorítmic

miracle_06_invitacio_210x105_preokfinal.pdf

miracle_05_fulleto_a3_plec_a5_preokfinal.pdf

El treball de Cristina Lucas indaga en els mecanismes de poder que determinen les nostres vides. Actualment, el seu interès se centra en la fractura entre la societat i la natura i les urgències derivades del canvi climàtic. A partir de l’observació que els elements i minerals presents al nostre planeta, ho estan també al nostre organisme, l’artista comença a investigar i a treballar plàsticament amb aquests elements (zinc, magnesi, ferro, etc.). En la seva investigació al Museu Nacional d’Art de Catalunya, segueix la pista d’un d’ells, el cobalt, un element amb què es creen pigments (el conegut blau cobalt), present també al nostre organisme com a component de la vitamina B12 i , finalment, un mineral clau a les indústries elèctriques i tecnològiques. Al museu, l’artista troba una obra que sintetitza a la perfecció aquest punt d’intersecció a partir del cobalt: Mural per a IBM (1978) realitzat per Joan Miró i Joan Gardy Artigas de colors, que inclouen el blau cobalt.

16 de març de 2023 (12h) Conferència performativa

Aquesta intervenció forma part del programa Guèisers al Museu Nacional d’Art de Catalunya, comissariat per Montse Badia.

Cobalt
Conferència performativa 16/3/2023
Cobalt

Ro Caminal

Aquesta intervenció forma part del programa Guèisers, comissariat per Montse Badia

Ro Caminal, una artista que explora el món de la representació i treballa en l’espai d’intersecció entre les arts visuals i l’antropologia, inicia la seva recerca a la sala 48 “Orientalismes” del Museu Nacional d’Art de Catalunya, on se centra en una obra en concret: En presència del senyor (1891) de Francesc Masriera. L’obra li permet iniciar un procés de qüestionament de la representació i la mirada com a dispositius colonials. Partint de la referència del pensador Edward Said, que entenia l’orientalisme com una forma de pensament binari que produeix un coneixement que oposa Occident i Orient, Ro Caminal presenta una cartel·la que complementa i revisa l’original. La frase “Soc un objecte de la teva fantasia” que posa l’accent en aspectes que permeten rellegir l’obra a partir de claus crítiques.

Intervenció artística a la Sala 48, Orientalismes

Fantasies orientals d’ahir i avui. Revisar la història hauria d’implicar també revisar el llegat visual