Hi ha moviments en el panorama artístic espanyol: noves direccions en el *CGAC, el MUSAC, la Virreina Centre de la Imatge i el Museu Picasso de Màlaga, concurs a punt de resoldre’s en el Canòdrom i en Hangar… però a més d’aquestes variacions de peces institucionals es comencen a detectar altres sinergies. Estan començant a sorgir un altre tipus d’iniciatives, més flexibles i dinàmiques. Fa unes setmanes, un article de Bea *Espejo en “El Cultural” d’El Mundo feia un inventari d’una dotzena d’iniciatives independents a Madrid que definien el seu àmbit d’actuació al marge de la institució.
ESPAIS DE TROBADA
A principis de novembre ha tingut lloc a Barcelona la celebració d’un esdeveniment puntual, que congrega en lloc de disgregar, que aporta energia al panorama i en el qual s’albira alguna cosa més que les ganes d’ocupar un espai durant un cap de setmana. Es tracta d’Ens, una exposició que s’ha presentat en un pis del barri de Gràcia i que en poc més de 40 m² ha reunit una trentena d’artistes. La fórmula no és nova. Ens recordem des lloga o de *22a, dues iniciatives que permetien un espai de presentació d’exposicions, projectes i trobada. No és nou, dèiem, però aporta una cosa molt necessària en aquests moments d’institucionalització, de crisi i de descontentament: discussió, debat, intercanvi d’idees, col·laboració i energia positiva. És l’antítesi de la cultura de la queixa. Funciona gairebé com el “Do *it” de Nike: – No t’agrada el panorama? – Perquè mou-te, fes alguna cosa.
La idea d’Ens va sorgir a partir d’unes converses casuals entre un grup d’artistes i amics i es va concretar uns mesos més tard engreixant-se amb nous noms d’artistes que van voler sumar-se. *Efrén Álvarez, *Usue Arrieta, David *Bestué, Llum Brollo, *Fito Conesa, Julieta *Dentone, Pol Esteve, Laia Estruch, Jaume *Ferrete, Ana García-Pineda, Rubén *Grilo, Daniel *Jacoby, Tamara *Kuselman, Marc *Larré, Fran *Meana, Irene *Minovas, *Momu & No És, Mariona *Moncunill, Marc Navarro, Daniela Ortiz, *ferranElOtro, Diego *Paonessa, Gabriel *Pericàs, Maria *Ramió, Alex *Reynolds, Joan *Saló, Daniel *Steegmann, Ricardo *Trigo, Vicente Vázquez, Martín *Vitaliti i Marc Vives són els trenta-un artistes que han exposat el seu treball. Són projectes més o menys complexos que s’han sintetitzat al màxim a l’hora de formalitzar-se. Esmentaré només tres a tall d’exemple: el dibuix de l’interior de la *Capella de *Sant *Corneli de Cardedeu, com a referència al punt final d’un projecte de Llum Brollo en aquest mateix lloc i la proposta del qual, l’extracció d’una pedra del mur de la *Capella va generar una reacció i una controvèrsia tan desproporcionada com significativa; la petita fotografia acompanyada d’un peu de foto en la qual Daniela Ortiz concentra una acció tan secreta com subversiva que vincula *cotidianeidad i commemoració històrica i les dues fotografies/*posters plastificats de Daniel *Jacoby en els quals exemplifica i quantifica les nocions de petit i gran, a partir dels resultats d’un qüestionari llançat des de la seva pàgina Web.
Però el més destacat, al marge de la irregularitat dels treballs, és l’esperit de col·laboració, d’iniciativa, d’intercanvi, de crear context, de situar-nos en l'”aquí i ara” com a única via per a poder situar-nos en un mapa més obert, més gran i més internacional.
[Article publicat en Bonart, 2009]
