Què és icònic? Ens hem preguntat aquest mes de febrer en A*DESK.
El llenguatge icònic és un sistema de representació tant lingüístic com visual. Sovint parlem d’imatges i obres icòniques per a referir-nos a aquelles que són immediatament recognoscibles, que es converteixen en representacions vàlides d’un moment, una situació o un temps determinats. Una sort de fars temporals.
El fotògraf Sandro Miller va voler re-representar les imatges, segons ell, més icòniques del segle XX: la Marilyn d’Andy Warhol, el Che Guevara, Alfred Hitchcock, el Joker de Jack Nicholson (era 2013, és a dir, Heath Ledger i Joachim Phoenix encara no eren opcions possibles) i les nenes de Diane Arbus, entre altres. Va comptar amb la col·laboració del camaleònic (i “icònic” actor) John Malkovich, capaç de representar-ho tot, fins i tot a si mateix.
Re-representar. Reinterpretar. Diversificar. Multiplicar els referents. Icònic ja no és només el compartit sinó també l’individual. Com a referent, l’icònic és objecte de relectures, revisions, reinterpretacions, re-enactments, re-, re-, re-.
Recentment, vam realitzar una edició d’A*LIVE amb La Plataforma d’estudiants de l’Escola Massana. Els vam proposar treballar a partir de la performance de James Lee Byars, The World Question Center (1969) i portar-la al seu terreny. El primer que van fer va ser esmicolar-la, analitzar-la al detall i proposar una alternativa totalment diferent: anti-jeràrquica, fora de la institució i molt més horitzontal. El pseudo-programa de televisió amb James Lee Bars de moderador es va convertir, per obra i gràcia de la Plataforma, en una trobada en el bar Absenta (prop de Massana) en el qual van convidar a xerrar amb ells a persones de referència per a ells (Caterina Almirall, Paco Chanivet, Eloy Fernández Porta).
Què és icònic per a tu? els vam preguntar a Andrea Soto Calderón, Antonio Ortega, Chus Martínez i Joana Roda i cadascun d’ells ens va portar al seu terreny: a la teoria unida a l’experiència personal (Andrea Soto Calderón), als exemples concrets (Antonio Ortega), a les xerrades més recents de punta a punta del globus terraqui (Chus Martínez) o a la responsabilitat de seleccionar una obra que perduri en la memòria dels visitants a una fira (Joana Roda).
Sandro Miller. Malkovich, Malkovich, Malkovich. Homage to Photographic Masters, 2013
