La coincidència en el temps de la 10a Biennal d’Art Leandre Cristòfol al Centre d’Art La Panera de Lleida, Matèria Prima a Fabra i Coats, Centre d’Art Contemporani i les actuals exposicions a ADN Platform, a Sant Cugat dibuixen un “aquí i ara” del panorama de la producció artística a Catalunya, com en el seu dia ho van ser zero (1994), comissariada per José Luis Brea al Centre d’Art Santa Mònica; Vostè és aquí (2000), comissariada per Chus Martínez i Rosa Ferré a La Virreina o La Qüestió del Paradigma. Genealogies de l’emergència a l’art contemporani a Catalunya (2011), comissariada per Manuel Segade a La Panera de Lleida ia la Capella de Barcelona.
Matèria Prima, a càrrec de David Armengol, David G. Torres i Martí Peran, és un retrobament amb alguns dels treballs més destacats dels darrers anys, com la cadira Robinson, la transformació d’una taula d’Albers en una cadira de Rafel G. Bianchi; els “Horizontes” i cartografies de Yamandú Canosa; el mur de Mies van der Rohe en versió inflable de Lúa Coderch o la videoinstal·lació “Il linguaggio del corpo” de Joan Morey, per citar-ne només alguns.
La 10a Biennal d’Art Leandre Cristòfol, comissariada per Cèlia del Diego, Oriol Fontdevila i Javier Hontoria, aposta per la hibridació de disciplines amb la incorporació de les performances del ballarí, coreògraf i pedagog Aimar Pérez Galí i de l’editorial independent de Cru que e. La biennal també planteja el debat sobre la patrimonialització de les pràctiques que qüestionen els límits materials. Un exemple és l’acció d’Anna Dot “S’amaguen darrera els arbres” (2016) que s’incorpora a la biennal a través del relat.
Anna Dot amb el seu interès pel llenguatge i Pep Vidal des de la seva aproximació científica i la seva investigació dels canvis infinitesimals protagonitzen també dues de les exposicions d’ADN Platform, l’espai impulsat pel galerista Miguel Ángel Sánchez que permet a artistes i comissaris definir i desenvolupar projectes i preprojectes amb una llibertat que sovint les premisses institucionals no poden oferir.
Entre l’aposta pels “futuribles” de la Biennal Leandre Cristòfol i ADN Platform i l’inventari dels artistes “de mitja carrera” de Fabra i Coats, es poden detectar unes maneres de fer, interessos o referents compartits, com són, l’èmfasi en els processos i en les pràctiques immaterials, així com el possible trasllat d’aquests; la mirada posada al present polític i social; la transformació de les ciutats i de les relacions personals; el text, el relat i el llenguatge; la transdisciplinarietat i la reflexió sobre la pròpia pràctica artística.
[Article publicat a Bonart, 2018]
