Pep Vidal és un científic i també un artista i desenvolupa el seu treball artístic a l’espai d’intersecció, de trobada i desencontre entre les dues maneres de veure el món. Els canvis infinitesimals i les mesures són els principals punts de partida a l’hora de definir els seus projectes. Una de les coses que tenen en comú els àmbits científic i artístic és la curiositat, la de partir de preguntes concretes. Oli d’una olivera (Oli d’una olivera) parteix d’una pregunta que pot semblar ingènua i per això mateix és capaç de desencadenar un fascinant procés de recerca: Quant oli surt d’una olivera? El procés que ha conduït a la formalització final del projecte ha estat molt semblant a la de la producció de l’oli. Si la producció d’oli implica un filtrat de residus, la producció d’Oli d’una olivera (Oli d’una olivera) ha comportat un filtrat d’idees i variables.
A l’inici del procés, Vidal va partir de la importància del control de la producció fins a portar aquesta màxima a l’extrem: per què no maximitzar la producció d’oli i minimitzar la mida de l’arbre que produeix les olives? A partir de la pregunta, quant oli produeix una olivera bonsai? I quant oli produeix una olivera tradicional? va posar en relació una olivera concreta, plantada a la zona del Baix Penedès i una olivera bonsai que el mateix artista va comprar. La relació dels tramanys de diferents objectes o sistemes que presenten similituds i diferències ja havia ocupat projectes anteriors de l’artista. Recordem f(t) = f(t-tº) (comissariat per Marina Vives a la Capella de Sant Roc, Valls, 2015) en què va posar un bonsai de vuit anys sobre la terra que necessitaria si no s’hagués modificat en bonsai o Un humil mitjó (Fundació Tàpies, 2010 ), Tàpies, entre d’altres.
En el fons, el més significatiu de la comparació, o dit altrament, el nexe que uneix olivera i bonsai és l’artificiositat. L’artificiositat a què l’home sotmet el bonsai per controlar-ne la mida i l’artificiositat a què l’home sotmet a l’olivera, plantat en un entorn concret perquè produeixi les olives que donaran lloc a l’oli, un oli que guarda una estreta relació amb l’origen.
Mesurar era i és l’essència del projecte, però mesurar també implica la impossibilitat de ser precís. I descartada l?opció d?una premsada tradicional de la producció d?una única olivera, l?arternativa va ser una premsada do it yourself, casolana i manual, i de la qual, com en tot experiment, apareixen els descobriments: els residus, els sòlids i els líquids. El que és més valuós, l’oli, es calibra i pesa amb la màxima precisió i professionalitat possibles i amb certificat inclòs. Però, a diferència de la producció tradicional, en el procés de Pep Vidal, els residus no s’eliminen, sinó que formen part del resultat final, perquè els residus també són part del que surt d’una olivera, que a més no és una olivera genèrica, sinó que és una olivera molt concreta, una Olea Europaea plantada al Baix Penedès.
Fotografies: Naty Creci
Oli d’una olivera és una producció de la Col·lecció d’Art Contemporani Cal Cego.
