Jafre, 10 anys de biennal
Va començar de manera casual i festiva: l’any 2003, Mario Flecha va convidar un grup d’amics a fer un esdeveniment artístic a una casa que acabava de comprar a Jafre, un poble del Baix Empordà que té 300 habitants. Amb tota la ironia del món el va anomenar “biennal”. Era el moment del boom de […]
Moments d’autenticitat: Mireia Sallarès i Bernard-Marie Koltès
Vincle a l’article a A*DESK Portem temps observant-ho. Potser és a causa de la crisi i les retallades, però no només. Està passant en la majoria de les manifestacions culturals: cinema, teatre, música i, per descomptat, arts visuals. Hi ha un retorn a l’autogestió, al do it yourself, a la interlocució directa i individualitzada amb […]
Nous relats vs. col·leccions inamobibles
Vincle a l’article a A*DESK Fa temps que la programació de museus i fundacions d’art contemporani no es nodreix principalment d’exposicions i projectes comissariats per col·laboradors independents (o “multidependents” per ser més precisos) externs a la institució. Hace tiempo que la programación de museos y fundaciones de arte contemporáneo no se nutre principalmente de exposiciones […]
À la ville de… Barcelona
Vincle a l’article a A*DESK Els imaginaris urbans ens permeten abordar la realitat social i urbana des de dimensions simbòliques, culturals i no tangibles. L’antropòleg i crític cultural Néstor García Canclini afirmava en el seu llibre Imaginaris urbans que “molts pressupostos que guien l’acció i les omissions dels ciutadans deriven de com percebem els […]
Lutz Mommartz, “Soziale Plastik” (1969)
A voltes amb Tàpies
Vincle a l’article a A*DESK Feia tant de temps que Tàpies no era objecte d’estudi de debò, que ara és notícia. Fa uns mesos, Valentín Roma va anar “contra Tàpies” i el va confrontar amb el present (a la Fundació Tàpies). Ara Vicenç Todolí vol anar al seu favor i mostrar el seu treball “des […]
Sobre fàbriques i creadors
La necessitat dels artistes d’utilitzar uns espais apropiats a les necessitats individuals ia la pràctica professional ha existit sempre. La desmaterialització de l’art, des de les pràctiques conceptuals dels 60, va alliberar els artistes d’una implicació personal en el procés d’elaboració dels objectes artístics i el concepte de “taller”, tradicionalment considerat com el lloc d’aprenentatge […]
Venècia i els pavellons nacionals
Des de la seva inauguració l’any 1895, la idea de representació nacional a la Biennal de Venècia va adquirir un protagonisme progressiu. Les arquitectures dels pavellons ubicats als Giardini es van construir a partir de característiques nacionals. Però quin paper juga ara “allò nacional” a l’art contemporani? Podem parlar d’un art nacional al segle XXI? […]
David Shrigley. Who I am and what I want
Who I Am and What I Want, David Shrigley from Richard Summers on Vimeo.
Benvinguts al desert del real
Vincle a l’article a A*DESK Aquesta és una frase pronunciada pel personatge de Morfeo en una escena del film Matrix (1999). També la citava Slavoj Zizek en el títol d’un dels seus llibres, en el mateix que recordava la faula de Jorge Luis Borges sobre uns cartògrafs que volent ser extremadament fidels a la realitat […]
